El judici del cas Mito, on jutgen Gonzalo Boye, l’advocat del president a l’exili, Carles Puigdemont, passa com amb la tònica. Com més se’n beu, més agrada. És un judici que mostra les febleses de les instruccions judicials, del sistema de l’alta magistratura i de la barbaritat que suposen macrojudicis amb 48 persones i més de cinc entitats jurídiques imputades. I, en aquest cas, a més a més, s’aprofita per fer seure al banc dels acusats l’home que l’Estat identifica amb l’escut que ha evitat que Puigdemont sigui extradit.
És difícil trobar el sentit al fet que un advocat sigui embolicat en el mateix paquet que alguns dels clients que ha tingut, en un judici de narcotràfic que barreja un tiroteig, un vaixell, uns holandesos i un forner. Però l’oportunitat de bastir una acusació contra Boye per part de la fiscalia ha estat massa temptadora i ha superat els murs de les garanties processals. La cobdícia de l’acusació, i de fer un aiguabarreig de l’advocat de l’exili amb el famós narcotraficant, José Ramon Prado Bugallo, alies Sito Miñanco -qui, per cert, es passeja amb una bufanda Burberry i arriba a peu cada dia a l’Audiència Nacional- pot afeblir-se si hi ha motius per a la defensa, si hi ha fets que desvirtuen la tesi de la fiscalia i si els advocats són prou orfebres per combinar-ho.
La quarta sessió del judici ha tingut tot això: un policia massa creatiu, un advocat amb ofici, una fiscal massa obcecada i un president del tribunal, el magistrat Alfonso Guevara, que xala amb la vista. De fet, és tot un curs de dret veure’l treballar i com imposa disciplina amb un to agut i agre alhora perquè el personal togat de la sala no es desboqui. Amb traça i un punt d’humor, dirigeix els interrogatoris, renya, adverteix que no el tallin, escapça preguntes retòriques, i mostra una memòria prodigiosa sobre el sumari i sobre el que han declarat els testimonis. De fet, aquest dijous n’ha dit una de tan evident que serviria com a lema de qualsevol escola judicial: “Vostè, acusació, té la seva visió; vostè defensa la seva, però al final, s’imposarà la del tribunal”.
Un policia i les errades…
La jornada d’aquest dijous tenia un ganxo sucós. El cap del grup de Brigada d’Estupefaents de Madrid del CNP, amb tip 90.257, havia d’acabar la seva testifical que en la sessió de dimecres va quedar interrompuda pel disciplinat rellotge de Guevara, que, a les dues, passi el que passi, abaixa la persiana. El policia va marxar havent embolicat Boye en una trobada en un restaurant Vips del carrer Ourense de Madrid. Bé, una trobada que no se sap si es va celebrar, però que, en canvi, el policia donava per celebrada, perquè en un àudio en parlaven. La pressa per ficar-hi Boye pel mig, però, va deixar veure les costures d’una acusació cosida amb més revenja que no pas amb fets.
L’advocat de Boye, Eduardo García Peña, amb el to desmenjat que demostra en els seus interrogatoris, no ha desaprofitat l’ocasió, ni de bon tros. El lletrat ha recordat al testimoni la declaració del dia anterior, i com a aperitiu, el policia ha hagut de rectificar perquè havia intentat donar garsa per perdiu al tribunal, fent passar un nom dels assistents al suposat dinar per un altre. Després d’aquest primer cop, les preguntes -cap d’interrompuda per Guevara- han anat dirigides a desmuntar fets que la policia havia sargit per bastir l’acusació a Boye. El compromís de la declaració ha estat tan alt que fins i tot el president del tribunal ha fet un acudit que ha provocat les rialles de tota la sala i la situació s’ha destensat.
“Vol rectificar-ho?”
Hàbilment, l’advocat no s’ha presentat com el defensor de Boye. Després de la vènia, ha anat per feina recordant que en la declaració de dimecres, a preguntes de la fiscal, va explicar la suposada trobada del 28 de juny de 2017 al restaurant Vips. “En relació amb aquesta trobada, va esmentar una conversa telefònica que havia interceptat, que hauria estat l’endemà, entre Adriana Moreno [una processada] i Manuel Puentes Saavedra [el processat que estava empresonat i que va inculpar Boye a canvi de la llibertat]. Adriana Moreno, que era a Colòmbia, li explicava el contingut d’aquesta trobada al VIPS”, ha exposat socràticament.
Un cop el policia s’hi ha refermat, l’advocat ha formulat la pregunta: “Pel contingut dels oficis, per si vol vostè ratificar-ho o rectificar-ho, aquesta conversa, segons consta en innombrables informes de vostès, va ser entre Adriana Moreno i Manuel González Rubio, no entre Adriana Moreno i Puentes Saavedra, oi?“. El xoc s’ha fet sentir a la sala i, l’advocat li ha endolcit la pregunta. “Volia preguntar-li si em pot precisar si va ser un error.” Tant és així que ha començat a narrar al tribunal que “hi ha diverses converses”. Així, el policia ha admès que hi ha converses enregistrades entre González Rubio –client de Boye a qui li van confiscar els diners a l’aeroport de Barajas, causa per la qual l’advocat de Puigdemont està processa– amb Adriana Moreno, i d’aquesta amb Puentes Saavendra, quan tots dos eren a Colòmbia. Davant la insistència de la conversa concreta, sobre la trobada al VIPS, el policia ha admès que la conversa era amb González Rubio. La història girava com un mitjó.
L’advocat ha prosseguit quan el testimoni ja estava tou, i amb un joc de pregunta-resposta, li ha recordat al policia que González Rubio era a l’hospital. El policia ha admès que sabia que tenia problemes de salut, però “no recordava” si estava ingressat. A més, li ha afegit que, aleshores, Adriana tenia una relació sentimental amb Puentes Saavedra. El policia ha assegurat que no ho sabia perquè “no investiga coses de l’amor”. Una resposta que ha fet saltar Guevara ironitzant sobre les contínues declaracions dels policies que quan els interrogatoris es compliquen demanen als advocats que preguntin als altres policies de les unitats de Costa del Sol, Galícia, Barcelona o Madrid perquè “ho portaven ells”. “Les coses de l’amor les porta un altre grup, oi?”, ha ironitzat el jutge.
El Sepblac i una maleta
El policia també ha reconegut que de la conversa no es pot desprendre que al dinar hi hagués algú al Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals (Sepblac), ni tan sols que s’anomenés en la conversa aquesta entitat, com s’havia apuntat. Ara bé, sí que ha asseverat que la conversa remarcava que s’intentaria recuperar els diners i que ho consultarien amb l’advocat. Un tràmit normal entre client i advocat.
Però el setge al testimoni no ha acabat aquí. L’advocat també ha fet maneres per acreditar que Puentes Saavedra va ser a Colòmbia entre el 10 de febrer i el 30 de març de 2017. Tot per una maleta perduda que recull personalment, a petició de la companyia Avianca, a l’aeroport de Bogotà. Per tant, que les suposades reunions que s’haurien celebrat al despatx professional de Boye per intentar recuperar els diners confiscats el 6 de febrer a Barajas no es podien haver celebrat perquè un dels hipotètics quatre assistents era a Colòmbia.
Com a bonus track, el policia també ha hagut d’admetre que no van investigar si Luis Garcia Arango, un altre dels que s’hauria trobat amb Boye, era client seu per qüestions de vigilància penitenciària. També ha afegit que no van investigar si González Rubio tenia més negocis o empreses a Espanya. De fet, ha endollat aquesta feina a la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal, la famosa UDEF, la unitat policial que va acabar d’arrodonir l’acusació a Boye. L’advocat ja els espera.
