Els mails aportats a la causa han estat la clau en la sentència condemnatòria a la presidenta suspesa del Parlament, Laura Borràs. Els magistrats de la sala Penal i Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) consideren que hi ha prou prova en el conjunt de sumari per concloure que Borràs va prevaricar en formalitzar 18 contractes a l’informàtic Isaías Herrero, per valor de 335.700,29 euros i considera que és autora d’un delicte continuat de falsedat en document oficial i com a inductora d’un delicte continuat de falsedat en document mercantil, per formalitzar aquestes adjudicacions. Això, per al tribunal, suposa cometre tants delictes de falsedat en document oficial com contractes ficticis.
El tribunal construeix una resolució de 134 pàgines amb els tipus penals aplicats a la líder de Junts per Catalunya a partir del primer encàrrec, a partir de la prova aportada pels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil. En concret, els mails amb els quals Borràs “il·lustrava” Isaías Herrero com fer els pressupostos per emportar-se les adjudicacions. El tribunal també ressalta que la presidenta suspesa va fer una “simulació” per esquivar els procediments de contractació pública i adjudicar a qui volia els treballs de disseny informàtic de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). La resolució no estima cap de les qüestions prèvies plantejades per la defensa i assegura que en cap cas s’ha trencat la cadena de custòdia de les proves, com arguïa la defensa de Borràs.
“Prescindir del procediment administratiu”
Els magistrats parteixen del fet que Borràs, com a presidenta de la ILC entre 15 de gener de 2013 i 22 de gener de 2018, va fer l’encàrrec a Isaías Herrero de “la creació, desenvolupament i manteniment del portal web de la ILC”. Un encàrrec que el va realitzar “personalment i directa Borràs tot i saber que en fer-ho prescindia del procediment administratiu de contractació preceptiu que, en atenció a la naturalesa pública de la institució que dirigia, havia de quedar sotmès a un procediment obert amb concurs públic, al procediment restringit o al procediment negociat, i que doni la possibilitat de participar d’altres persones o empreses”.
De la prova aportada, el tribunal interpreta que Borràs va actuar com a “òrgan de contractació i a fi d’eludir els requeriments exigits a les modalitats de contractació oberta, restringida o negociada, va decidir simular l’adjudicació dels treballs ja encarregats a Herrero seguint la tramitació administrativa prevista per als contractes menors”. Unes contractacions que es va enfilar a 335.700,29 euros amb l’IVA inclòs. Ara bé, el tribunal reconeix que el “conjunt dels treballs informàtics fets i facturats per Herrero tinguessin un cost inferior al realment satisfet per la ILC”. Una afirmació pensada per a les condicions de reducció de la condemna que proposa el mateix tribunal a través d’un indult parcial.
La prova són els documents, al marge de les conformitats
La resolució, tècnicament, repassa els contractes un per un i analitza els correus i missatges entre Borràs i Herrero. És a dir, centra les raons de la condemna en la prova recollida abans de la vista oral perquè les declaracions dels acusats, que van arribar a una conformitat, no han aportat cap novetat ni cap prejudici a la defensa de Borràs. “És palès que cap de les aportacions realitzades pels dos acusats durant les declaracions del judici han suposat l’aportació d’arguments o mitjans probatoris que no estiguessin ja recollits i aportats al procés amb antelació”, manifesten. És més, el tribunal acusa Borràs de “saber que era una adjudicació que havia d’envoltar-se d’unes formalitats legalment establertes amb garantia de principis bàsics de publicitat, transparència i lliure concurrència, i que ja coneixia com a directora de la Institució i sobre les quals va ser advertida des d’un primer moment“, i, tot i això, no va modificar gens els seus designis d’adjudicar els treballs d’Herrero des del mes de febrer de 2013 i fins al mes de gener del 2017.
Així, la sentència centra l’argumentari de la condemna en la “transcendència jurídica dels falsos pressupostos”. Una transcendència que, a parer dels magistrats, únicament s’assoleix des del dictat de les corresponents resolucions administratives d’adjudicació, perquè és en aquestes on es fa patent la ficció d’haver seguit un procediment de contractació ajustat als principis” que havien de seguir aquesta mena d’adjudicacions, com els tres pressupostos per a cada feina. En aquest context, la sentència aporta tots i cadascun dels correus de conversa entre Borràs i Herrero, que demostrarien el “desconeixement” d’Herrero sobre els requisits formals d’aquests contractes i com Borràs “l’instrueix” per “procedir a facturar els treballs realitzats, davant la necessitat de fraccionar el contracte amb els límits econòmics establerts per llei.
Tots els elements del tipus
Per al TSJC, els contractes signats -que arriba a dir que estan “trossejats”- tenen tots els elements del tipus penal: una resolució il·legal, la injustícia i arbitrarietat de la resolució, la part subjectiva d’il·lícit prevaricador i sobretot, que el contracte “està dissenyat, decidit i executat per prescindir del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI)”, l’entitat que, en principi havia de fer aquesta mena de tasques que Borràs encomanava a Herrero.
En la mateixa línia, la resolució subratlla la “unitat i continuïtat delictiva” tant de la prevaricació com de la falsedat documental. Els magistrats escriuen fins i tot que es va plantejar de tal manera la simulació que va ser “gràcies a la casualitat” que van poder descobrir la relació contractual entre Herrero i Borràs, arran del cas de tràfic de drogues, blanqueig i falsificació per el qual els Mossos d’Esquadra perseguien Herrero. Així, el tribunal destaca que l’entramat de Borràs i les “instruccions que donava a Herrero sobre com procedir per facturar els treballs” estava pensat per “saltar-se els controls” de la mateixa administració.
5
5
