Tots els indicis apunten la importància que tindrà el Tribunal Constitucional per acabar d’aplicar la llei d’amnistia. De fet, la previsió dels negociadors de la norma de l’oblit penal per a l’independentisme han fiat bona part de l’estratègia al fet que els dotze magistrats avalin el text, davant una qüestió de constitucionalitat, un recurs d’empara o un recurs d’inconstitucionalitat. La sospita, com així ha estat, que la sala penal del Tribunal Suprem entrebancaria l’aplicació de la llei feia preveure que l’òrgan que presideix Cándido Conde-Pumpido seria clau.
Sia com sia, els esdeveniments, com la celebració d’eleccions anticipades al Parlament el passat 12 de maig i el compromís del candidat de Junts per Catalunya i president a l’exili, Carles Puigdemont, de tornar a Catalunya, poden donar al TC un protagonisme més aviat del que s’esperava. És a dir, un possible retorn que podria comportar una detenció que té tots els números per acabar a la taula de l’alta magistratura, i més si es té present que l’11 d’agost s’acaba el termini per aplicar l’amnistia.
En aquest sentit, cal destacar la composició del que s’anomena la sala de vacances del TC, és a dir, el cos de guàrdia de la institució per escatir qüestions urgents o cautelaríssimes que requereixen una resolució immediata durant l’agost. Per això, una detenció del president Puigdemont podria acabar a les mans d’aquesta sala. Curiosament, ja s’ha acordat la composició d’aquesta sala de vacances per a aquest mes d’agost, amb una majoria clarament progressista en les dues quinzenes. L’any passat, aquesta sala de vacances va embolicar la troca amb la inadmissió d’un recurs de Puigdemont que canviava la doctrina. Una decisió que va comptar amb un vot particular contrari per part d’una de les magistrades, que estarà de guàrdia aquest estiu.
Qui estarà de guàrdia
Segons les normes de repartiment, del primer d’agost al 16 d’agost, tindran les claus del Constitucional Inmaculada Montalbán, María Luisa Segoviano i el magistrat Ricardo Enríquez. Tant Montalbán, experta en igualtat de gènere, com Segoviano -una magistrada especialista en dret laboral i acostumada a ocupar llocs normalment en mans d’homes- són magistrades progressistes declarades. Compensa la sala Enríquez, un magistrat del contenciós administratiu que va ser proposat pel grup del PP al Senat.
Pel que fa a la segona quinzena, del 17 d’agost fins al 31, serà el torn de la magistrada catalana Laura Díaz i Ramón Sáez Valcárcel, dos juristes de reconegut prestigi i de desacomplexat progressisme; i César Tolosa Tribiño, conservador. Díez, catedràtica de Dret Constitucional, ja va ser membre del Consell de Garanties Estatutàries amb l’acord de Junts, ERC i PSC, defensora dels drets humans i especialista en els delictes d’odi, ha treballat en comissions de l’ONU, OSCE o la Unió Europea sobre drets. Sáez Valcárcel va ser el primer magistrat de l’Audiència Nacional que va intentar aturar la persecució als líders civils i institucionals del Procés i va ser el ponent de la sentència que va absoldre la cúpula d’Interior del Primer d’Octubre, amb Josep Lluís Trapero com a implicat. Compensa aquesta sala César Tolosa Tribiño, proposat per la majoria conservadora del Consell General del Poder Judicial, sense ser un paladí de la dreta extrema, els seus postulats han posat ordre als abusos de drets perpetrats durant la pandèmia de la COVID.
Una detenció esperada?
La composició d’aquesta sala ha esperonat les especulacions. En aquest sentit, cal recordar que la llei d’amnistia determina dos mesos com a termini per a la seva aplicació. És a dir, el termini acabaria l’11 d’agost. Una data clau per dues qüestions. Per una banda, que si aquest dia el Tribunal Suprem no ha resolt els recursos es podria plantejar un recurs d’empara amb mesures cautelaríssimes que deixarien sense efecte l’ordre de detenció estatal emesa pel jutge instructor del Procés, Pablo Llarena. Un pla avalat per la doctrina que estableix poder anar a una instància superior quan el tribunal competent retarda la seva decisió per impedir el recurs efectiu que pertoqui. I més, en un cas, on es vulneren drets fonamentals.
Per altra banda, és plausible que l’11 d’agost ja s’hagi aclarit la situació a la política catalana. En el supòsit que el president del Parlament, Josep Rull, convoqui un ple d’investidura, Carles Puigdemont podria retornar. Això suposaria una detenció que els cossos i forces de seguretat fa dies que preparen. Un arrest que obre la porta a un procediment d’habeas corpus que acabaria en mans del Tribunal Constitucional que s’hauria de pronunciar sobre una detenció d’un diputat i amb els recursos pendents de l’aplicació de l’amnistia. L’agost porta una escletxa d’oportunitat a la política catalana.
