La resolució del Comitè de Drets Humans de l’ONU que conclou que l’Estat espanyol va violar els drets polítics d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull tindrà recorregut judicial, tant a Europa com al Tribunal Suprem. Les defenses dels afectats així com de Jordi Sànchez, que es va retirar del cas, asseguren en conversa amb El Món, que el document “alimenta, enforteix i argüeix l’estratègia judicial a Europa i la dels exiliats al Tribunal Suprem“.
Els lletrats, tant Jordi Pina, com Carles Mundó i Gonzalo Boye, afirmen que més enllà que sigui “un informe vinculant per a Espanya però que no preveu mecanismes coercitius de compliment”, sí que suposa “un argument de pesi prestigi molt concloent” que s’aportarà a les demandes davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), el Tribunal Suprem així com al Tribunal de Justícia de la Unió Europea pel cas de les prejudicials i de la immunitat dels eurodiputats exiliats.
Cap a Europa
La defensa de Junqueras i Romeva, dirigida per Mundó i Andreu Van den Eynde es mostren convençuts que la resolució tindrà un paper “rellevant” en la resolució de les demandes per violació de drets fonamentals dels seus clients al Tribunal Europeu. “Cal entendre que és una decisió vinculant però difícilment executable, perquè no hi ha elements o sistemes coercitius”, apunten. “És com aconseguir una condemna per un deute i no poder cobrar perquè el condemnat és insolvent”, exemplifica Mundó. Ara bé, sentencia que “Espanya ha vulnerat drets fonamentals”. “És la demostració que hi ha lawfare, és a dir, que l’Estat utilitza amb abús l’aparença del dret i la llei per tractar una concreta dissidència política d’una determinada manera, per obtenir beneficis polítics com és apartar els adversaris”, avisen.
Tots els advocats remarquen que les resolucions de l’ONU, a més de ser vinculants, sovint tant el Tribunal Suprem com el Tribunal Constitucional “les utilitzen com a argumentari en les seves resolucions”. Per tant, també es podran aportar en els casos que encara cuegen al Tribunal Suprem. Aquesta és la idea de Gonzalo Boye, que representa el president Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig en la instrucció que dirigeix Pablo Llarena. Boye sospesa recusar el magistrat instructor perquè “un organisme vinculant per a l’Estat espanyol ha conclòs que ha violat drets fonamentals”. “No crec que aquest magistrat pugui continuar instruint una causa en la que se li imputa una vulneració de drets fonamentals”, afegeix.
Una “addenda” i la violència, la clau
L’estratègia dels lletrats passa ara per aportar la resolució en forma “d’addenda” a les demandes. “Qualsevol fet nou, rellevant i clau per a la defensa dels arguments de la demanda per vulneració de drets es poden aportar”, coincideixen Mundó i Pina. Així que en les properes setmanes aportaran la resolució en les demandes que tenen davant el Tribunal Europeu de Drets Humans. “En definitiva, el TEDH té més fàcil dir que s’han vulnerat drets fonamentals si l’ONU també ho pensa”, indiquen. “L’opinió de l’ONU vincula d’alguna manera el TEDH”, constaten.
En aquest sentit, cal subratllar el cas de Jordi Sànchez, que es va retirar el juny de 2020 de la causa davant l’ONU per centrar els esforços en el procés per violació de drets polítics davant el TEDH. “Com que no pots mantenir dues demandes pel mateix motiu davant dos organismes, van estimar-nos més no posar tots els ous al mateix cistell, així Sànchez va desistir davant el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides i es va mantenir davant el TEDH, on ara aportarem la resolució”, informa Pina.
En aquest marc, els lletrats remarquen que un dels punts més importants de la resolució és que nega que hi hagués la violència que requereix el delicte de rebel·lió del que estaven acusats quan se’ls va vetar dels seus drets polítics. “Això és clau”, acorden tots els advocats. “Aquesta dada alimenta el nostre argumentari, que van ser condemnats per una protesta pacífica i que va ser privats dels seus drets acusant-los d’una violència que ara és inexistent!”, asseveren. “A Espanya se li ha vist el llautó”, retreuen els lletrats.
180 dies i la contraofensiva espanyola
Els juristes recorden que la resolució adverteix a l’Estat espanyol que té 180 dies per resoldre aquesta situació. Així que les defenses esperen que es modifiqui l’article 384. bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal que preveu mantenir la presó preventiva en els delictes de rebel·lió. “Aquest article és va pensar per a delictes de terrorisme i per evitar que sospitosos d’accions violentes o armades poguessin accedir a càrrecs electes”, fa memòria Pina. “Sabien en qui pensava el legislador quan va aprovar aquest article i no era per protestes com les que ara l’ONU considera que no hi va haver cap violència”, addueix.
En aquests sentit, esperen que hi hagi una reforma immediata d’aquest article. De fet, el diputat de Junts per Catalunya al Congrés, Josep Pagès, ha presentat ja una proposició de llei per la derogació d’aquest article 384 Bis que permet a jutges d’instrucció suspendre les funcions a càrrecs públics. També els presos polítics clamaven aquest divendres a Espanya que “reaccioni” davant la resolució. De retruc, Boye tira d’ironia per aplicar aquesta resolució al Parlament. “Catalunya encara no és independent d’Espanya oi? Doncs haurien de fer cas a la resolució i retirar l’article 25.4 del Reglament del Parlament que també vulnera drets polítics”, proposa tot recordant el cas de Laura Borràs, suspesa en ser processada per delictes relacionats amb la corrupció.
8
7
