De fet, els advocats no les tenien totes amb aquest procediment tot i l’ingent esforç explicatiu que havien dut a terme per denunciar un dels punts més tèrbols del procés judicial contra els líders institucionals i civils de l’independentisme. La sentència aprovada per unanimitat per la secció cinquena del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i que desestima la denúncia de vulneració de drets polítics a Jordi Sánchez, Jordi Turull i Oriol Junqueras obliga l’independentisme a variar subtilment les coordenades polítiques de la seva reivindicació i utilitzar amb més cura conceptes com lawfare o l’advertència del que puguin dir o considerar els tribunals internacionals.
En aquest sentit, la resolució arriba després de diversos cops de porta del TEDH a peticions suport i empara del moviment. Vuit anys després del Procés, el desencís respecte d’Europa es fa notar entre l’independentisme, sobretot per les resolucions de l’alta instància de protecció dels drets humans i que mira de vetllar del Conveni Europeu de Drets Humans. El primer avís va arribar quan el tribunal va desestimar la petició de vulneració de drets de representació política i llibertat d’expressió i reunió presentada per Carme Forcadell i el president Carles Puigdemont contra la decisió del Tribunal Constitucional d’anul·lar el ple del Parlament del 9 d’octubre de 2017. O bé quan va desestimar, el 4 d’octubre de 2018, la demanda de la integrant de la Sindicatura Electoral del Primer d’Octubre a la demarcació de Tarragona, Montserrat Aumatell, per les multes imposades pel Tribunal Constitucional.
Només el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha atès algunes peticions, rellevants i que han aixoplugat figures com el president a l’exili, Carles Puigdemont, el conseller Lluís Puig o l’exvicepresident Oriol Junqueras, en el cas que va inspirar la “doctrina Junqueras” sobre la immunitat dels europarlamentaris, o els dubtes sobre si el Tribunal Suprem és el tribunal predeterminat per llei o el gran concepte GOI, acrònim de Grup Objectivament Identificable, que diversos juristes analitzen el seu impacte, abast i concepte global. No cal dir, que la repressió espanyola no ha comptat amb el suport ni logístic ni jurídic en tribunals estatals de Bèlgica, Alemanya, Itàlia, Suïssa o França.
No hi ha motius polítics
Els magistrats de la resolució del TEDH coneguda aquest dijous deixen clar que consideren que l’Estat espanyol no va violar ni vulnerar cap dret polític ni de representació pel fet de mantenir la presó preventiva de Sánchez, Turull i Junqueras com a mur que els va impedir exercir la seva activitat al Parlament. Així, no veuen ni interpreten cap vulneració de l’article 3, 5 i 28 del Conveni Europeu de Drets Humans en el fet que engarjolessin Turull enmig del debat d’investidura, que no deixin participar Jordi Sánchez en el ple de la seva investidura o que no permetessin a Junqueras agafar l’acta de diputat.
Una decisió que argumenten perquè la justícia espanyola estava legitimada per complir amb l’objectiu de prevenir actes contraris a l’ordre constitucional i democràtic. Una estratègia que, a parer del TEDH, no es pot considerar “un objectiu polític” en el sentit que exposaven els tres demandants en els seus escrits. Així retreuen que no han aportat “cap argument o prova específica que pugui sustentar els temors” a què la meta de Llarena era impedir el seu exercici polític.
En aquest sentit, interpreten que “el context polític intern” -que el TEDH bateja desacomplexadament com procés d’independència- no és prou per demostrar que “el propòsit de la presó preventiva fos obstaculitzar la seva activitat política i no pas garantir l’acció de la justícia en una acció penal”. És a dir, que els indicis i les explicacions donades no argumenten prou que la presó preventiva era política i no pas per garantir el compliment de la legalitat i evitar una nova declaració d’independència.
L’estat respira i obvia l’amnistia
Sia com sia, la resolució, si bé ha estat un gerro d’aigua freda pel moviment independentista, per l’Estat ha estat una extraordinària notícia. Un aval al sistema judicial i a l’entramat de garanties polítiques i processals. Fonts del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) no amagaven la seva satisfacció per una resolució que podia haver posat en dubte la instrucció dels que la majoria de components de la judicatura consideren el “judici més important” dels darrers vint anys. A més, ha estat una empenta a l’instructor Pablo Llarena, fins ara un dels blancs més constants de les crítiques de l’independentisme com a símbol del poder unipersonal de la repressió contra el moviment.
En aquest sentit, celebren que el TEDH tregui d’aquest cas un component polític clar, com és el fet, que els magistrats assegurin que es van respectar els drets de representació i de poder participar en unes eleccions. I afegeixin, que la presó provisional va ser un mur de contenció per evitar una reincidència delictiva pels fets que els estaven investigant, és a dir, declarar la independència al marge dels camins legals i constitucionals.
Cal afegir que el CGPJ ha rebut la resolució com un manà del cel. Una dosi de vitamines en el sentit que es troba en plena guerra interna, però amb una guerra amb l’actual poder legislatiu i executiu per les acusacions de lawfare i per les crítiques que la judicatura i ministeri fiscal asseguren rebre de la majoria parlamentària que fa costat al PSOE de Pedro Sánchez. Ara bé, no esmenten el poder que ha tingut en aquest procés europeu la força de la llei d’amnistia i dels indults, i el fet, que després de vuit anys l’exili continuï a Brussel·les i a la Catalunya Nord sense complir-se cap ordre de detenció.
L’independentisme, la processó va per dins
Si bé Turull ha apuntat com a causa “l’orfebreria fina de l’advocacia de l’Estat” o ERC ha emès un comunicat on persisteix en la internacionalització, la processó va per dins. La sentència d’aquest dijous es pot veure com un preàmbul de la que pot ser la “gran sentència”, és a dir, la que ha de respondre a la demanda que s’ha interposat contra la sentència que condemnava a gairebé cent anys de presó els líders institucionals i civils del referèndum del Primer d’Octubre.
De fet, destacats dirigents independentistes tenien més confiança en la resolució d’avui que no pas en la demanda gran, on, per exemple, es debatrà si s’han vulnerat principis elementals com el jutge predeterminat per llei -cosa que va apuntar el TJUE en les qüestions prejudicials de Lluís Puig-. Però, a més, ara es troben en cua altres qüestions en l’àmbit internacional que poden mirar de reüll la resolució d’avui.
Sobretot, pel que fa a l’aplicació de la llei d’amnistia. De moment, el TJUE té pendents de resoldre les qüestions prejudicials presentades pel Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional, el Tribunal de Comptes, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i un Tribunal de Vilanova i la Geltrú, després d’una vista més política que jurídica celebrada a Estrasburg el passat 15 de juliol. A més, ara queden vives dues demandes del president Quim Torra per la seva inhabilitació en el procés de la pancarta.
Per a alguns, cap sorpresa
Tot i això, bona part dels estrategues de l’independentisme havien posat sordina a la resolució d’aquest dijous. El pes de les resolucions que ha dictat fins ara el TEDH és prou feixuc per no fer càbales gaire optimistes. Fonts jurídiques consultades admetien a El Món que no les tenien totes a la vista de l’historial que s’ha acumulat fins ara amb l’única estimació de la demanda presentada pels 33 jutges investigats per la policia patriòtica per mostrar simpaties amb la celebració d’un referèndum. La resta, o bé han estat arxivades, o bé rebutjades, o bé ni s’han admès a tràmit.
A la llista, part del cas de la Síndica i de Forcadell, s’afegeix l’aval del TEDH a l’aplicació de l’article 155. Una altra de les demandes arxivades va ser la presentada per un grup d’advocats de Vic per la negativa dels tribunals espanyols a investigar aquell “¡a por ellos!” que cridaven els agents dels cossos i forces de seguretat quan sortien cap a Catalunya per sufocar el Primer d’Octubre; la demanda per la sentència de la consulta del 9-N on van condemnar Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega, així com Francesc Homs; dos processos per les càrregues del Primer d’Octubre; els recursos pel judici als membres sobiranistes de la Mesa del Parlament que presidia Roger Torrent; l’espionatge amb Pegasus al president Quim Torra i a l’exvicepresident del Parlament, Josep Costa, o fins i tot la demanda que van presentar Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua per discriminació de les entitats que defensen el català, en el procés judicial que imposa el 25% del castellà a les escoles.
