Aquest dijous serà clau per a l’estratègia internacional tant dels condemnats pel Tribunal Suprem pel Procés com dels membres de l’exili. L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea exposarà les seves conclusions del recurs de cassació presentat per l’exvicepresident Oriol Junqueras davant el TJUE per la negativa del Tribunal General de la Unió Europea a admetre la seva demanda contra el Parlament Europeu per la pèrdua de l’escó d’eurodiputat.
Tot en el marc de la doctrina Junqueras, la sentència que li va reconèixer la immunitat al líder d’ERC i que va servir al president Carles Puigdemont, i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí per recuperar el seu escó a l’eurocambra. Però aquest procediment ha servit sobretot a la defensa del president d’ERC per explicar fil per randa a la justícia europea la martingala que va portar a terme Manuel Marchena per evitar aturar el procés judicial i esquivar el fet d’haver d’ordenar la fi de la presó provisional dels processats pel referèndum del Primer d’Octubre abans de la vista oral.
Un doble recurs en avaluació al TJUE
En concret, el recurs que s’avalua aquest dijous és contra una interlocutòria del Tribunal General de la UE del 15 de desembre del 2020, que va descartar admetre el recurs que demanava l’anul·lació de la declaració de la vacant del seu escó, emesa el 3 de gener del 2020 i anunciada per l’aleshores president del Parlament Europeu, David Sassoli. Així mateix, el recurs també combatia la denegació de la sol·licitud d’adoptar amb caràcter urgent –com a mesura cautelar– la immunitat de Junqueras, reclamada en el seu nom per l’eurodiputada Diana Riba, el 20 de desembre del 2020. En aquest recurs, Puigdemont i Comín s’hi van voler personar com a interessats, però el tribunal ho va denegar.
Les decisions que es recorren tenen la seva base en la sentència del 19 de desembre del 2019, quan el TJUE va reconèixer la immunitat de Junqueras arran de ser escollit com a eurodiputat en les eleccions europees del maig del 2019. Aquella sentència va ser clau en tot el procés per a l’exili i va aclarir que els eurodiputats gaudien de les seves garanties, com ara la immunitat des del moment que eren escollits, sense cap més requeriment administratiu com ara prometre la Constitució o fer la declaració de manera presencial. És a dir, que el TJUE va estirar les orelles al Tribunal Suprem i va dictaminar que la sala penal que va jutjar els líders del Procés havia d’haver demanat permís al Parlament Europeu perquè Junqueras tenia immunitat.
La martingala de Marchena, la clau de volta
Un dels punts forts de l’argumentari de la defensa de Junqueras, que dirigeixen els advocats Andreu Van den Eynde i Marc Marsal, és el truc que va fer anar Manuel Marchena, amb la complicitat de la Junta Electoral Central, per esquivar l’alliberament de l’eurodiputat. Concretament, el fet que va obrir una peça separada de situació personal per estalviar-se aturar el judici i deixar en llibertat els presos polítics, tal com requeria la qüestió prejudicial emesa per Marchena sobre la virtual immunitat de Junqueras.
El cas neix al juliol del 2019, quan es va encetar la legislatura europea. Junqueras era tècnicament europarlamentari electe i es trobava en presó provisional. De fet, esperava la sentència del Suprem del judici del Primer d’Octubre, que no arribaria fins el 14 d’octubre del 2019. Dues situacions que van originar un complicat procés jurídic i administratiu de caire polític que finalment ha deixat l’exvicepresident sense escó europeu Al capdavall, ja hi han quatre resolucions de les instàncies europees que han rebutjat donar-li l’acta, malgrat la resolució del TJUE que li reconeixia la immunitat. Ara bé, aquesta immunitat li va ser reconeguda dos mesos després de ser condemnat.
L’argúcia de Marchena per no haver d’aturar el procediment judicial
Els advocats de la defensa de Junqueras han aprofitat el recurs –on s’ha personat Espanya– per denunciar l’ús de “mecanismes processals establerts en el principi de confiança mútua per fer valer els seus interessos”. Fonts de la defensa expliquen a El Món que cal contextualitzar l’actual situació en el recurs interposat davant la sala de Marchena per un “tracte desigual” en contraposar que va poder sortir de la presó per prendre l’acta de diputat al Congrés i no ho va poder fer per prendre l’euroescó. De fet, la defensa considera, i així també ho va entendre en el seu dia el TJUE, que la immunitat sobrevinguda com eurodiputat no permetia, en principi, continuar el procés judicial o dictar sentència. És a dir, s’hauria d’haver aturat el judici, que des del 13 de juny estava pendent de sentència.
Marchena, però, va articular una argúcia per tal d’esquivar l’obligació d’aturar el judici. El president de la sala penal del Tribunal Suprem va obrir un mecanisme processal que ara es denuncia davant el TJUE. Va crear una peça separada, en va segregar una part i en va generar un subprocés només sobre el permís de sortida. A continuació, va presentar una qüestió prejudicial davant el TJUE. Amb aquest sistema, i sabent que una qüestió prejudicial atura el procés penal, evitava paralitzar la causa principal i només aturava la peça separada sobre el permís de sortida. D’aquesta manera, mantenia Junqueras a la presó i no li caducava la presó provisional de dos anys i guanyava temps per dictar sentència.
El paper de la Junta electoral
A tot això, hi va jugar descaradament la Junta Electoral. El tribunal electoral no va bellugar ni un dit per garantir els seus drets com electe. Com a exemple, no li va permetre jurar el càrrec des de la presó o per poders. Un fet inèdit perquè, per exemple, sí que li va permetre fer a José María Ruiz Mateos quan estava en recerca i captura però ingressat en un hospital. En definitiva, la peça separada generada sobre si era eurodiputat o no, o si tenia immunitat, va ser un truc per evitar suspendre el procés principal del judici penal a la vista que a Marchena se li estava exhaurint el temps de presó provisional dels encausats. Marchena va aprofitar un mecanisme processal espanyol i un mecanisme de “cooperació judicial” per afavorir una condemna i bloquejar que Junqueras fos eurodiputat. Un argument que la defensa ha emfatitzat en el seu recurs de cassació.
El relat dels lletrats és que Marchena volia dictar sentència abans que arribés la resolució del TJUE sobre la seva immunitat. Un fet que es remarca en el recurs com ara l’estratègia soterrada del mateix magistrat utilitzant la qüestió prejudicial. Marchena sabia perfectament que el TJUE només pot respondre pel que li pregunten, no pot anar més enllà dels termes de pregunta. En concret, la “immunitat in itinere o que ningú pertorbi que pugui anar al Parlament europeu a exercir les seves funcions”. “El TJUE estava vinculat per la pregunta, només podia respondre si li havien d’haver donat permís per a la sortida”, remarquen els advocats. El TJUE va sentenciar que tenia la immunitat in itinere, i que advertia, amb certa ambigüitat, que si no volia deixar-lo anar havia de demanar un suplicatori. Un element que reforça aquest recurs.
6 
1 