Oriol Junqueras continua la seva lluita per reivindicar el seu escó al Parlament Europeu. Una persistència que li permetrà, gràcies a una escletxa oberta pel regne d’Espanya, detallar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea la martingala del Manuel Marchena, en connivència amb la Junta Electoral Central, per evitar reconèixer la seva immunitat i bloquejar que poguès adquirir la seva condició d’eurodiputat. Segons ha pogut saber El Món, la setmana passada, l’equip de la defensa del líder d’ERC, va obrir un nou front argumental. Així, els advocats que dirigeix Andreu Van den Eynde va presentar una rèplica a les al·legacions del Regne d’Espanya i les observacions del Parlament Europeu en el procediment de cassació contra la decisió del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) presentat el passat 25 de febrer d’enguany, pel rebuig del 15 de desembre a la demanda contra el president de l’eurocambra, David Sassoli, en no haver adoptat mesures urgents per protegir i confirmar la seva immunitat parlamentària.
Aquest procediment es remunta al juliol de 2019, quan es va encetar la legislatura europea, i Junqueras n’era candidat electe. En aquell moment es trobava en presó provisional, pendent de la sentència del Tribunal Suprem del Procés que no arribaria fins el 14 d’octubre de 2019. En ser escollit eurodiputat a les eleccions del 26 de maig del mateix any es va iniciar un enrebessat procés jurídic, administratiu i polític que encara no ha permès al president d’ERC poder recuperar el seu escó a Brussel·les. Fins a quatre resolucions de les instàncies europees han rebutjat finalment atorgar-li la condició de diputat, tot i que el desembre de 2019, el TJUE va declarar que tenia immunitat quan va ser condemnat per la sala II del Tribunal Suprem a 13 anys de presó i, per tant, havia d’haver agafat l’acta com eurodiputat. De fet, aquesta resolució va servir per tal que Carles Puigdemont i Toni Comín poguessin accedir a l’eurocambra com a parlamentaris.

Ara, però, la cassació a la decisió de no admetre el recurs de Junqueras, ha permès a la defensa trobar una via per detallar a la Justícia europea l’argúcia de Manuel Marchena per evitar respectar la immunitat de Junqueras. És més, per utilitzar mecanismes processals establerts en el principi de confiança mútua per fer valer els seus interessos. Fonts de la defensa expliquen a El Món que tot comença per un recurs davant la sala de Marchena per un “tracte desigual” en contraposar que va poder sortir de la presó per prendre l’acta de diputat al Congrés i no ho va poder fer per prendre l’euroescó. La immunitat sobrevinguda com eurodiputat no permetia en principi continuar el procés judicial o dictar sentència, s’hauria d’haver aturat el judici, que des del 13 de juny estava pendent de sentència.
Per evitar-ho, Marchena va originar un mecanisme processal que ara es denuncia davant el TJUE. La Sala II va obrir una peça separada, en va segregar una part i en va generar un subprocés només sobre el permís de sortida. A continuació va presentar una qüestió prejudicial davant el TJUE. Amb aquest sistema, i sabent que una qüestió prejudicial atura el procés penal, evitava paralitzar la causa principal i només aturava la peça separada sobre el permís de sortida. Cal recordar que la Junta Electoral no va fer ni un pas per garantir els seus drets com electe perquè no li va permetre jurar el càrrec des de la presó o per poders, quan sí que li va permetre fer a José María Ruiz Mateos quan estava en recerca i captura, però ingressat en un hospital. En definitiva, la peça separada generada sobre si era eurodiputat o no, o si tenia immunitat, va ser un truc per evitar suspendre el procés principal del judici penal a la vista que a Marchena se li estava exhaurint el temps de presó provisional.

“Tot estava pensat per no haver de suspendre la peça principal”, emfatitzen les mateixes fonts. “Es va inventar una doctrina basada en què un cop iniciat el judici ja no es podia aixecar la immunitat, podia continuar el judici oral i dictar sentència”, afegeixen. “Volia dictar sentència si o si, i va dictar-la abans que arribés la sentència del TJUE”, exclamen. Un detall clau que fan pal·lès en les al·legacions presentades en la cassació. Per altra banda, la iniciativa de Marchena també tenia present que el TJEU només pot respondre pel que li pregunten, no pot anar més enllà dels termes de pregunta. En concret, la “immunitat in itinere o que ningú pertorbi que pugui anar al Parlament europeu a exercir les seves funcions”. “El TJUE estava vinculat per la pregunta, només podia respondre si li havien d’haver donat permís per a la sortida”, remarquen els advocats. El TJUE va sentenciar que tenia la immunitat in itinere, i que advertia, amb certa ambigüitat, que si no volia deixar-lo anar havia de demanar un suplicatori.

Aleshores va entrar en joc la JEC afirmant que Junqueras ja no tenia el càrrec perquè no l’havia jurat o promès segons els termes legals del dret intern. El 9 de gener, el Suprem dicta sengles interlocutòries en les que recorda que la presó provisional va acabar amb la condemna del 14 d’octubre a 13 anys de presó que “comporta l’exclusió de la condició d’eurodiputat que li va reconéixer el tribunal europeu”. La sala III del Suprem, la Contenciosa Administrativa, alhora, va desestimar la suspensió cautelaríssima de l’acord de la JEC que declarava la pèrdua de la condició d’eurodiputat de Junqueras. Un puzzle ben coordinat que ara la defensa de Junqueras aprofita per posar negre sobre blanc davant la Justícia europea. La mare dels ous de les noves al·legacions presentades és deixar clar com Marchena va aprofitar un mecanisme processal espanyol i un mecanisme de “cooperació judicial” per afavorir una condemna i bloquejar que Junqueras fos eurodiputat. “L’acció prejudicial no és un mecanisme d’acció, sinó és de cooperació judicial, no un mecanisme de protecció i defensa de drets, sinó un mecanisme per resoldre dubtes”, insisteixen els lletrats del cap de files republicà. El fet que obrís un subprocés per evitar les seves conseqüències, com aturar el judici, li permetia guanyar temps per dictar sentència abans d’exhaurir el termini de presó provisional i facilitar que la JEC reblés el clau del seu objectiu: mantenir engarjolat Junqueras i sense la seva condició de diputat. La idea és desemmascar que Marchena no tenia cap intenció de fer cas a la resolució del TJUE. La martingala va donar els seus fruit. Els advocats mantenen l’esperança.