La Fiscalia Superior de Catalunya no vol sentir parlar d’indultar Laura Borràs, ni parcialment ni, encara menys, totalment. El ministeri públic ha registrat un escrit davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) amb el qual rebutja que li sigui concedit l’indult total a l’expresidenta del Parlament, condemnada per prevaricació, com havia demanat recentment una particular. Però la fiscal també es mostra contrària al parcial, recomanat pel mateix tribunal sentenciador, el TSJC. El ministeri públic s’oposa a la petició de Margarita Aritzeta, que demanava eximir Borràs de tota la pena en lloc de limitar l’indult a la part de la condemna que suposava la seva entrada a la presó, com demanava la sentència. I en el mateix escrit la fiscalia reitera, com ja va avançar en el recurs al Suprem, que ni tan sols està d’acord amb l’indult parcial perquè en cap cas considera que la pena sigui desproporcionada.
A l’escrit de la fiscalia, de 26 pàgines i al qual ha tingut accés El Món, la fiscal Assumpta Pujol, raona que la conducta de Borràs “és clarament mereixedora de la imposició de les penes legalment previstes”. Unes penes que, per altra banda, la fiscalia considera que “encara no han complert la seva finalitat preventiva general, ni especial”. De fet, recorda declaracions a la premsa on Borràs titllava la sentència “d’execrable i aberrant”. “Borràs no ha estat ni reeducada ni rehabilitada socialment”, alerta la fiscalia. Per això, la fiscalia conclou que no es pot aplicar l’alliberament total de la pena perquè es posaria en risc la “credibilitat del sistema judicial”. “No es dona cap raó fonamentada en dret que justifiqui l’aplicació de la mesura de gràcia”, sentencia la fiscalia.
Sense vulneració de drets fonamentals
El ministeri fiscal que ressalta les crítiques de Borràs a la sentència, nega que s’hagin vulnerat drets fonamentals de la condemnada. Per fer-ho, recull les idees expressades en la sentència de la sala penal del Tribunal Suprem que va reblar la condemna de 4 anys i mig de presó -amb un indult parcial per arribar a dos anys i esquivar l’engarjolament- i 13 anys de pena d’inhabilitació, 9 pel delicte de prevaricació i 4 pel de falsedat. En aquest sentit, la fiscal assevera que aplicar l’indult total seria una mesura “absolutament injustificada i arbitrària” perquè tampoc s’ha vulnerat cap dret fonamental en el seu procés judicial. Però també retreu la petició d’indult parcial del tribunal perquè la pena no és desproporcionada.
Per altra banda, recorda que indultar totalment la pena d’inhabilitació seria desnaturalitzar la condemna, que preveu una inhabilitació per càrrecs electes o institucionals. En aquest cas, el ministeri públic emfatitza que Borràs continua fent de professora titular a la Universitat de Barcelona perquè aquesta inhabilitació no afecta la seva condició de docent. En aquest context, la fiscal recorda que l’exlíder de Junts va ser condemnada per un “abús de poder amb la finalitat d’afavorir el lucre d’un amic en perjudici de tercers que hi haurien pogut concórrer sinó s’hagués actuat al marge de la llei”. Així, ressalta en el seu escrit que el cas Borràs és un cas de “corrupció administrativa” i la pena és proporcionada, dues raons per les quals fonamenta el seu informe desfavorable a l’indult parcial i total.
