Nova etapa en el procés judicial iniciat per Andorra, per de la trama de l’Operació Catalunya en la pota que afecta el coprincipat dels Pirineus, contra Mariano Rajoy i els seus ministres d’Interior i Hisenda Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro. Aquesta vegada el front torna a ser en el vessant polític i amb la vista posada en la comissió d’investigació que el Congrés hauria de posar en marxa sobre el cas. El diputat de Junts per Catalunya Josep Pagès ha presentat una triple pregunta al govern espanyol sobre si ha atorgat immunitat diplomàtica per als tres exdirigents i, en el cas que així sigui, les resolucions i els argument pels quals s’hauria atorgat.
Una pregunta, a la qual ha tingut accés El Món, que se sustenta en un dels arguments expressats en la interlocutòria judicial que atura la tramitació de la comissió rogatòria andorrana per comunicar-los el procés judicial. De fet, Pagès invoca el cas Celestino Barroso, un inspector policia implicat en la trama andorrana del pla contra el Procés, que mai ha donat explicacions a la justícia d’Andorra perquè va ser protegit per la immunitat diplomàtica, tal com va informar el mateix executiu espanyol el juliol del 2021. Una cuirassa per evitar comparèixer davant el tribunal.
Celestino Barroso, Mariano Rajoy i Andorra
La pregunta presentada per Junts recorda que la resolució de la sala sisena del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, la del contenciós administratiu, del passat 15 de desembre, feia referència a la connexió entre Rajoy i els ministres amb el cas Barroso. De fet, aturava la comissió rogatòria –que en un principi ja havia estat tramitada– perquè es vulnerava el principi d’igualtat. La sala entén que hi podria haver una identitat entre els dos casos i, per tant, si un va poder esquivar l’acció de la justícia del principat, els altres tenen dret a analitzar si també poden optar pel mateix camí. Els magistrats demanaven “aclarir si tenen o no immunitat diplomàtica”.
D’aquí que el grup juntaire, i abans de constituir la comissió d’investigació, reclama a la Moncloa saber si aquesta immunitat s’ha atorgat. En aquest marc, Pagès recorda que aquest privilegi només el pot atorgar l’executiu espanyol d’acord amb el que estableix el Conveni de Viena de 1961. que regula les condicions internacionals de protecció del personal diplomàtic. De fet, quan un cop atorgada s’ha de revocar per alguna raó, és el consell de ministres qui ha de decidir si aixeca aquesta immunitat. La batalla política per la trama d’Andorra de l’operació Catalunya comença a fer les primeres passes al Congrés.
2 
