La policia andorrana ha començat a investigar, per ordre de la jutgessa instructora, la trama andorrana de l’Operació Catalunya. Una investigació en el marc de la querella que van interposar l’Institut de Drets Humans d’Andorra i el col·lectiu Drets, a la qual posteriorment es van afegir els propietaris de la Banca Privada d’Andorra (BPA) –els germans Ramon i Higini Cierco, com a expropietaris de l’entitat intervinguda arran dels moviments de la policia espanyola– contra l’expresident espanyol Mariano Rajoy, els seus ministres de l’Interior i Hisenda Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro i destacats membres de la coneguda com a policia patriòtica. Els investigadors andorrans han començat les primeres perquisicions en un expedient batejat amb el curiós nom d’Operació Passerell.
Els impulsors de la querella ja han aconseguit que s’imputi Rajoy, ara estan a l’espera que la justícia espanyola i els ministeris de Justícia i Exteriors aclareixin la situació de les comissions rogatòries internacionals emeses per Andorra que, literalment, no se sap on són per culpa de l’embolic provocat per diversos jutjats espanyols i dos ministeris. La instructora del cas, Sthépanie Garcia, titular de la secció Penal 2 andorrana, espera ara que es resolgui la tramitació d’aquestes comissions rogatòries. Tot per una situació sorprenent com és que l’Audiència de Madrid n’hagi suspès la tramitació al·legant que no s’ha acreditat on es troben actualment les comissions, quan en un primer moment havia ordenat tirar-les endavant. Una situació que fonts del cas asseguren que ha generat un “garbuix processal de primer ordre” que segurament obligarà la jutgessa andorrana a actuar.
Aclarir la veritat
Arran de la querella, segons el sumari al qual ha tingut accés El Món, el proppassat 23 de maig la jutgessa va ordenar a la policia andorrana investigar els fets. En concret, va demanar al director general de la Policia, Jordi Moreno, que destinés agents de la unitat d’investigació econòmica i financera a dirigir les perquisicions. Una petició que no va acabar de convèncer els advocats dels Cierco perquè precisament és la mateixa unitat que ha dirigit la instrucció contra els banquers en les diferents causes que té obertes la BPA i amb nexe directe amb el fiscal acusador, Alfons Alberca.
La jutgessa, a la vista de les actuacions, veu prou indicis dels “delictes que estarien relacionats amb presumptes extorsions, coaccions i xantatges que, a comptar des de l’any 2014, agents de la policia espanyola haurien efectuat als responsables de la BPA per conèixer per vies il·legals una informació bancària secreta protegida per la legislació andorrana sobre diferents governants de Catalunya i els seus familiars, com Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras”. D’aquí la instructora treu la fonamentació per demanar a la policia andorrana l’auxili judicial i la investigació. El 21 de juliol la jutgessa ordena a la policia “l’esclariment de la veritat”.
Operació Passerell (o, primer de tot, mirar la premsa)
El 22 de juliol del 2022, l’inspector 134 de la policia andorrana remet a la jutgessa un informe amb el segell de “confidencial” com a primer pas de l’Operació Passerell. La primera pista que segueixen els uniformats andorrans són el gruix de notícies de premsa sobre la trama andorrana de l’Operació Catalunya. Entre d’altres, les aportades per la defensa dels germans Cierco que van des de notícies de premsa a l’entrevista del comissari d’intel·ligència jubilat, José Manuel Villarejo, al programa Preguntes Freqüents de TV3. Aquesta línia d’investigació que té punts surrealistes, per exemple quan la policia actua contra un comentarista d’un dels diaris analitzats perquè posa en dubte la professionalitat de la policia andorrana, cosa que els agents veuen un delicte contra l’honor del cos.
La policia, però, es troba ara furgant en les proves aportades per l’Institut de Drets Humans així com en els sumaris de les diferents causes obertes que té la BPA. Per exemple, en l’actual judici dels directius de l’entitat pel cas Gao Ping de suposat blanqueig de capitals, on s’han reproduït converses i informes que diferents membres del Cos Nacional de Policia i de l’ambaixada espanyola a Andorra van protagonitzar per pressionar els responsables del banc. A més, de diferents perquisicions sobre com es va poder facilitar la nota del Tresor nord-americà que va ajudar a intervenir l’entitat.
Garbuix processal
Però el cas també està aturat a causa d’Espanya i d’una situació processal que fonts jurídiques del cas titllen de “garbuix” i fins i tot, de “surrealista”. El passat 17 i 18 de novembre, l’Audiència de Madrid es va autoesmenar i va acceptar un recurs de queixa de Rajoy, Montoro i Fernández Díaz que ha paralitzat el tràmit de les comissions rogatòries. Una situació a la que s’hi arriba després d’un entrebancat camí processal amb dos recursos, dues jurisdiccions i el ministeri fiscal i l’advocat de l’Estat pel mig fent costat finalment a la tramitació de les comissions rogatòries.
En un primer moment, la secció Penal de l’Audiència de Madrid havia tombat els recursos dels tres exmandataris en entendre que la comissió rogatòria ja havia estat retornada a Andorra i, per tant, el recurs perdia el sentit. En concret, els magistrats entenien en la seva primera resolució que podrien haver donat la raó tant a Rajoy, com a Montoro i Fernández Díaz, però no ho van fer perquè interpretaven que les comissions ja eren a Andorra. Un nou recurs de queixa ha obligat a dictar una segona resolució, on causalment estimen els recursos perquè ara s’ha acreditat que quan van decidir continuar el tràmit encara no s’havien enviat les comissions rogatòries a Andorra.
Però un detall enterboleix aquesta situació i és el recurs contenciós administratiu que també es va tramitar. Aquesta jurisdicció va paralitzar el cinc d’octubre la tramitació de les comissions, però el 2 de novembre la sala contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid va ordenar tirar-les endavant. La sospita és que l’Audiència de Madrid només té el certificat la suspensió del dia cinc d’octubre i no pas el de l’aixecament de la suspensió, del dos de novembre.
On són les comissions rogatòries?
El misteri és, doncs, on es troben les comissions rogatòries. Fonts del cas apunten que el passat 20 d’octubre els documents encara estaven en mans de Beatriz Díez, cap d’Auxili Internacional del ministeri de Justícia. Ara bé, el secretisme surrealista és que no se sap on són en aquests moments. Fins i tot, els magistrats espanyols ironitzen amb aquesta situació qualificant de “procel·lós camí entre el jutjat d’instrucció de Madrid i el jutjat d’Andorra, via ministeri de Justícia, en l’era de la societat de la informació no havia arribat a la seva destinació en més de tres mesos”. I més quan tot ha passat també pel jutjat contenciós administratiu, que el mateix dos de novembre ordenava tramitar les comissions rogatòries.
Ara, el pas següent té una doble bifurcació. En un primer terme, que Rajoy, Montoro i Fernández Díaz facin un nou recurs de reforma davant la jurisdicció penal. I, en un segon terme, que la justícia andorrana –que a hores d’ara no ha rebut cap resposta d’Espanya– insti les autoritats espanyoles a informar d’una vegada sobre l’estat de les comissions rogatòries. Un camí que volen explorar els impulsors de la querella, si s’allarga més aquesta tramitació.
5
