Mariano Rajoy, el president espanyol que el 2017 va instigar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per destituir el Govern de la Generalitat i dissoldre el Parlament arran de l’1-O, ha servit en safata a Carles Puigdemont, president de la Generalitat a l’exili per culpa seva, una oportunitat per trolejar-lo. I ha sigut gràcies a la nova faceta de comentarista esportiu amb què s’entreté ara Rajoy, que ha trobat en el criticadíssim Mundial de Qatar l’ocasió escaient per començar en aquest ofici. Les seves col·laboracions estan donant grans tardes de glòria als lectors amb ganes de xalar una estona amb la seva prosa surrealista.
L’expresident espanyol va començar el seu serial la setmana passada amb una columna que va provocar hilaritat entre els lectors i molts comentaris periodístics i les xarxes socials. De sobte, el digital ultraconservador El debate es despenjava amb un text de l’expresident del govern espanyol digne dels millors moments d’anècdota de quan encapçalava l’executiu, amb els embolics dialèctics corresponents.
“Alemanya m’ha donat la raó”, diu Rajoy
La majoria de bromes i comentaris sobre una columna extremadament breu se centraven en una frase xocant: “Compte! El pròxim és Alemanya i Alemanya és Alemanya, el que abans sempre guanyava i avui gairebé sempre”. Tot plegat per demanar prudència i no deixar-se endur per l’eufòria després de la golejada d’Espanya davant Costa Rica. Avui, Rajoy ha reblat el clau amb un nou text, titulat Alemanya m’ha donat la raó.
La contundent resposta humorística de Puigdemont a l’expresident espanyol
I a Puigdemont se li han activat els dits sols. El president de la Generalitat a l’exili ha recordat immediatament un episodi que el va marcar a la seva vida i ha llançat un tuit que ha sigut una autèntica cleca dialèctica per a Rajoy: “A mi també. I en contra teva, per cert”, li ha etzibat en un tuit irònic, amb to humorístic.
D’aquesta manera, Puigdemont ha recordat a Rajoy que el tribunal de Schleswig-Holstein va rebutjar extradir l’ara eurodiputat el 2018, després que hagués estat detingut i i fins i tot empresonat tornant d’un viatge a Dinamarca des de Bèlgica. Quan estava en llibertat provisional i la fiscalia va demanar tornar-lo a empresonar pel delicte de rebel·lió, el tribunal va considerar que no hi havia risc de fuga. I temps després els mateixos jutges van decidir que, en tot cas, només es podien plantejar extradir-lo per una suposada malversació, però en cap cas per rebel·lió, com volia el jutge instructor de la causa del Procés al Tribunal Suprem, Pablo Llarena.
5 
