El tribunal alemany d’Schleswig-Holstein ha decidit aquest dijous extradir el president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, per malversació de fons públics. Ha rebutjat, però, entregar-lo a les autoritats espanyoles pel delicte de rebel·lió ja que no accepta els delictes que a Alemanya serien els equivalents: alta traïció i pertorbació de l’ordre públic. Ara queda a l’aire si aquesta extradició s’acaba duent a terme o no. La premsa espanyola va explicar fa mesos que fonts del Tribunal Suprem assenyalaven que el jutge Pablo Llarena rebutjaria l’extradició de Puigdemont si el jutge alemany decidia entregar-lo a Espanya pel delicte de malversació i no pel de rebel·lió, ja que un cop arribés a territori espanyol, el president exiliat només podria ser jutjat per aquest delicte patrimonial.
Perquè l’extradició es faci efectiva, ha de ser aprovada per la Fiscalia Alemanya. De moment, la justícia alemanya ha decidit mantenir en llibertat Puigdemont. Segons el tribunal, ha de ser la justícia espanyola qui “aclareixi” el presumpte delicte de malversació comès per Puigdemont, perquè és un dels que està a la llista de delictes que preveuen les euroordres. Ara, el president a l’exili pot recórrer al Tribunal Constitucional alemany la decisió que ha pres el d’Schleswig-Holstein d’extradir-lo a Espanya.
Llarena va tancar aquest dilluns la instrucció de la causa contra l’independentisme català per als investigats que té a la seva disposició, va declarar en rebel·lia els que estan a l’exili i va decretar la suspensió per a càrrec públic de Puigdemont, Junqueras, Sànchez, Romeva, Rull i Turull. Són tots els que mantenien l’acta de diputat menys Comín, que de moment en disposa perquè encara pot recórrer contra la interlocutòria de processament. Ho va fer a través de vuit interlocutòries on el jutge també deixava a mans del Parlament la possibilitat de substituir els diputats per altres membres de les respectives llistes electorals
