Possiblement és un dels casos on la repressió de l’Estat contra el moviment independentista i el referèndum del Primer d’Octubre s’ha evidenciat amb més desacomplexament. És el judici als membres de la Sindicatura Electoral del Referèndum acusats d’haver col·laborat amb l’organització de l’1-O quan, precisament, mai van exercir en el càrrec des que el Tribunal Constitucional els va advertir. El ministeri fiscal, però, va acusar Marc Marsal, Tània Verge, Josep Pagès, Jordi Matas i Marta Alsina, tots ells reputats professors i acadèmics del dret.
Després de tot un periple judicial, tots cinc van ser jutjats i van ser absolts de l’acusació que plantejava el ministeri fiscal, de desobediència i usurpació de funcions. La Fiscalia va recórrer contra l’absolució dictada pel jutjat penal 11 de Barcelona al·legant manca de tutela judicial efectiva i indefensió. I la secció vuitena de l’Audiència de Barcelona, en una resolució força dura, va anul·lar l’absolució i va ordenar repetir la vista.
Però, les convulsions del Procés i el temps que havia passat havia canviat les condicions de joc. En concret, que Verge ja era consellera del Govern del president Pere Aragonès, i Pagès diputat a les Corts per Junts per Catalunya, per tant, aforats. És a dir, que no estava clar quina magistratura havia de fer-se càrrec del judici. A més, hi ha hagut un element que encara embolica més la troca. Marçal i Verge han interposat un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional que ha fet aturar totes les decisions processals per fixar una data de judici. El cas, per tant, continua obert a hores d’ara.
Un cas contra l’acadèmia
El sumari contra la Sindicatura Electoral s’ha llegit com un atac directe a la llibertat de càtedra i a l’acadèmia, entesa com els representants de la societat universitària i la comunitat docent. Una condició que compartien els acusats durant l’època en què es preparava el referèndum del Primer d’Octubre: Jordi Matas era catedràtic de Ciència Política i membre del rectorat de la Universitat de Barcelona; Josep Pagès, era professor de Dret Constitucional de la UB; Tània Verge era professora de Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra; Marta Alsina era jurista; i Marc Marsal era advocat. Com a mostra, l’expresident de la Sindicatura, Matas admetia en una entrevista a El Món que “com a acadèmics, era una responsabilitat acceptar fer de Síndics de l’1-O”.
Els membres de la Sindicatura eren els responsables de fer complir les normes i el reglament del referèndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre, segons la llei que havia aprovat el Parlament en els famosos plens del 6 i 7 de setembre. Ara bé, van dimitir dels càrrecs, d’acord amb el Parlament, en rebre les resolucions del Tribunal Constitucional que els advertien de les responsabilitats penals en què podien incórrer, amb l’amenaça d’una multa diària de 12.000 euros.
La Fiscalia va fer punta al llapis
Però la Fiscalia va considerar que havien continuat fent la seva feina. Segons l’escrit d’acusació, van “mantenir indestructible la voluntat d’ignorar els acords i els requeriments efectuats pel Tribunal Constitucional”. “Vista la persistent inobservança per part dels encausats”–deia la Fiscalia– “de les resolucions del TC, que lluny de cessar en les seves activitats continuaven amb l’elaboració i publicació de resolucions”. El ministeri fiscal va reclamar una condemna de 9 mesos de presó per un delicte de desobediència regulat a l’article 556.1 del Codi Penal i dos anys de presó pel delicte d’usurpació de funcions públiques previst a l’article 402 del mateix codi, a més de multes i inhabilitacions especials. El detall del ministeri públic va ser treure finalment de l’acusació el delicte de malversació.
La jutgessa del penal 11 va concloure que ateses les dates en què els síndics van ser notificats personalment de les advertències del Tribunal Constitucional i la seva resposta posterior no es pot acreditar que volguessin “mantenir la seva indestructible voluntat d’ignorar i eludir els acords del TC”. En la seva sentència, de 44 pàgines, la magistrada interpretava que mai van fer res després de rebre les notificacions del Tribunal Constitucional i, per tant, que no havien comès cap delicte. El 15 d’abril de 2021, l’absolució va ser la resposta a quatre anys de persecució.
Però, el ministeri fiscal va recórrer contra la decisió i l’Audiència de Barcelona, el juliol de 2022, va ordenar repetir el judici, admetent com a propis els arguments del fiscal d’indefensió. Els magistrats de l’Audiència van acusar la jutgessa del penal 11 de “falta de racionalitat en la motivació fàctica” de la sentència. La resolució fa una passa més enllà i conclou que la jutgessa va aplicar malament el principi in dubio pro reo, amb el benentès que en cap cas va expressar els dubtes que la van portar a l’absolució. La jutgessa que va rebre aquest correctiu de l’Audiència ara està al comandament del jutjat únic de Falset, al Priorat.
Tot en espera del TC i, de fons, una possible amnistia
Ja ha passat més d’un any des de la resolució de l’Audiència que ordenava repetir el judici, i diverses variables han afectat el cas. En primer terme, que Verge ara és consellera d’Igualtat i Feminismes, càrrec que no tenia quan va començar la instrucció del cas. Un dels dubtes és si, ara com ara, el seu cas hauria de ser jutjat per la sala penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, com a aforada. Per altra banda, Josep Pagès va ser elegit diputat al Congrés de Diputats, per tant, durant tot aquest temps fins a la constitució del nou Congrés arran de les eleccions del 23 de juliol, votació en què no va obtenir l’acta per repetir, estava pendent de si havia de seure davant el Tribunal Suprem i, per tant, s’havia de demanar tramitar un suplicatori. Ara, Pagès ha perdut la seva condició d’aforat.
La nova fase processal de repetició del judici es troba en una batussa competencial, és a dir, quin és el tribunal que haurà de repetir el judici. A més, hi van entrar nous advocats, per dissenyar una nova estratègia de defensa amb la vista posada en la repetició. Però hi ha una nova trava. Segons ha pogut saber El Món, un cop l’Audiència va resoldre la repetició del judici, la defensa de Verge i Marsal va interposar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional que ha aturat tot el procediment. El TC va reclamar abans de l’estiu les actuacions i la seva traducció al castellà, i encara està en fase de processal d’estudi per part del ple si, finalment, admet a tràmit o no el recurs, fet que atura el procés judicial. El judici, per tant, va per llarg, però el context polític actual permet als advocats tenir l’expectativa que una llei d’amnistia faci decaure el procediment. “Seria un cas de manual en què s’hauria d’aplicar una llei d’aquesta mena”, indiquen fonts de la defensa consultades per El Món.
La UB, també va rebre
No ha estat l’únic cas de repressió contra els acadèmics relacionats amb el Procés. El passat 25 de novembre, la secció quarta de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem va anul·lar la resolució del claustre de la Universitat de Barcelona, de 21 d’octubre del 2019, pel qual es va aprovar el Manifest conjunt de les Universitats Catalanes en rebuig de les condemnes dels presos polítics i la judicialització de la vida política. L’argument dels magistrats és que una universitat no pot expressar públicament opinions polítiques. La sentència assegurava que hi havia hagut una “desviació de poder del claustre” per “expressar opinions polítiques” que no estaven emparades per la llibertat de càtedra.
