Prohibició gairebé inèdita a l’Estat espanyol. La secció quarta de la Sala Contenciós Administrativa del Tribunal Suprem ha confirmat la nul·litat de la resolució del claustre de la Universitat de Barcelona, de 21 d’octubre de 2019, pel qual es va aprovar el Manifest conjunt de les Universitats Catalanes en rebuig de les condemnes dels presos polítics i la judicialització de la vida política. En una sentència difosa aquest migdia, els magistrats entenen que una universitat no pot expressar públicament opinions polítiques.
En concret, la magistratura conclou que “les universitats públiques com a Administració Pública institucional i, dins de les mateixes, el Claustre Universitari com a òrgan de govern representatiu d’una comunitat universitària plural, no pot adoptar acords que es prenguin com a voluntat de la Universitat i que es refereixin a qüestions de naturalesa política o ideològica, pròpies del debat social i polític, alienes a fi i funcions de la Universitat i que divideixen a la ciutadania”. D’aquesta manera, el Suprem desestima el recurs de cassació interposat per la Universitat de Barcelona contra la sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, que alhora confirmava una altra resolució del jutjat Contenciós de Barcelona.
No hi ha autonomia universitària
El moll de l’ós d’aquest procés judicial era determinar si el manifest signat pel claustre es podia emparar en l’autonomia universitària. De fet, el primer recurs va ser interposat per personal docent universitari, en un plet per tutel·la dels drets fonamentals. El recurs el signava un professor integrat al claustre i alguns alumnes. El Suprem abona la tesi tant del jutjat de Primera Instància com del TSJC en el sentit, que els principis de neutralitat política i ideològica son exigibles a tota l’administració. En aquest marc, el recurs insistia que les “institucions públiques no tenen llibertat d’expressió i la Universitat, segons l’actual legislació, és Administració.
El Tribunal Suprem, en la seva reoslució, recorda que el Claustre Universitaro és un “òrgan de govern d’una Administració i que no pot exercir més funcions que les atribuïdes per una norma, concretament la Llei d’Organització Universitària, que li atribueix les funcions d’elaboració dels estatuts, la elecció del Rector, si escau, i les funcions que li atribueix aquesta llei”. En cap cas, però, pot expressar opinions polítiques, perquès es podria plantejar una “una eventual desviació de poder”. Una “extralimitació que podria vulnerar principi d’objectivitat o neutralitat que cal esperar de tota Administració si és que el Claustre Universitari adopta acords de significació ideològica o política i en qüestions que divideixen la ciutadania”, apuntala.
Repercusió en els drets fonamentals
D’aquesta manera, la sentència interpreta que el manifest del Claustre, “a banda de no tenir cobertura en el contingut de l’autonomia universitària i d’infringir el principi de neutralitat, té repercussió en els drets i les llibertats fonamentals de tercers en identificar tota la comunitat universitària amb un postulat polític o ideològic”. “L’efecte”, continua, “és que es vulnera la llibertat ideològica dels integrants d’aquesta comunitat universitària i no només dels membres del Claustre Universitari, cosa que afectaria, per exemple, la llibertat de càtedra, l’educació universitària que esperen rebre els estudiants en coherència amb les finalitats de la Universitat i que n’és el dret”.
Els magistrats raonen que la “Universitat sigui un lloc de lliure debat sobre qüestions acadèmiques o científiques; també d’aquelles altres de rellevància social i fins i tot, amb la forma o format adient, fins i tot de debat polític, tot això és admissible i desitjable si s’exerceix des de la lleialtat institucional, és a dir, als seus fins”. Ara bé, en aquest cas, conclouen que és una acord sobre una “qüestió que divideix la societat, que són de rellevància política i ideològica alienes als fins de la Universitat”.
5 
27 