“A mi no m’agradava aquest sistema”. Així de franca s’ha mostrat des de l’estrada dels testimonis Assumpta Pagespetit, funcionària del departament de Cultura que va ser responsable de Memòria i Patrimoni Literari de l’Institut de les Lletres Catalanes (ILC) des de desembre 2011 a juny de 2016, quan Laura Borràs n’era presidenta. Un testimoni que s’ha deixat anar i que la fiscal Assumpta Pujol ha aprofitat i li ha tret el suc i el bruc. Una testifical que ha animat la tercera jornada del judici per prevaricació i falsedat documental contra la presidenta suspesa del Parlament, i l’informàtic Isaías Herrero i Andreu Pujol. Un procés davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el qual s’hi juguen penes de fins a sis anys de presó i 21 anys d’inhabilitació.
Pagespetit, amb calma i serenor, i vantant-se que li agrada ser “rigorosa” ha detallat tota la història de les adjudicacions que integrarien segons el ministeri fiscal un delicte de prevaricació i falsedat documental. Així, a la que ha pogut ha assegurat que quan va començar a rebre els mails d’Isaías Herrero amb tres pressupostos, va advertir a Borràs que aquell sistema “no li agradava” i que no en volia rebre més. És més, que ni tan sols volia correus electrònics de gmail i que únicament els volia rebre del domini corporatiu gencat. “Era la senyora Borràs qui rebia els pressupostos”, ha assenyalat. La defensa de la presidenta ha hagut de preguntar el perquè del canvi de declaració respecte a la instrucció quan no va ser tan incriminatòria. “No volia posar més llenya al foc”, ha replicat. “Estava clar que totes les feines del portal les feia el senyor Herrero”, ha emfatitzat. Un mal dia per la defensa de l’expresidenta.
Una recomanació i una manera de treballar
Pagespetit ha reiterat diverses vegades que hi havia la “recomanació” d’intervenció que els contractes menors -entre 3.000 euros IVA inclòs, i 18.000 euros sense IVA- s’havien d’aportar tres pressupostos. “Tothom ho sabia”, ha remarcat. Segons el seu relat, era el mateix Herrero que remetia els tres pressupostos. Un fet que va denunciar i va advertir a Borràs que “no li agradava aquest sistema”. Per tant, va demanar que a no li remetessin cap dels pressupostos, únicament el que la direcció hagués decidit adjudicar. Fins i tot, responia pel correu institucional els mails que li remetien per gmail. “Era la directora qui els rebia i decidia”, ha manifestat. “L’adjudicatari era la directora”, ha subratllat.
En aquest marc, Pagespetit va recomanar fer contractes negociats. De fet, es va organitzar una reunió amb intervenció per tal d’aclarir aquests termes. En tot cas, l’administradora ha exposat que “totes les feines les feia Herrero tot i que s’havien adjudicat a diverses empreses”. “Això tothom ho sabia, que era Herrero qui feia tota la feina del portal web, jo tenia el seu telèfon, era l’expert informàtic de tot el que es feia al portal”, ha reblat. A preguntes de la defensa de Borràs, Pagespetit ha assegurat que no havia mirat cap paper abans d’assistir al judici ni s’havia reunit amb ningú. Així ha arguït que en les seves declaracions en instrucció no va ser tan directe perquè “no volia posar més llenya al foc”.
Altres testimonis corroboren aquesta versió
Tant el testimoni anterior, Joan Muñoz, funcionari d’intervenció del departament de Cultura, com Roger Espar, han corroborat la versió de Pagespetit. Espar va ser un dels membres de l’equip de Pagespetit que la va substituir durant la seva baixa per malaltia entre meitat de de 2014 i abril de 2015, i de fet, va estar imputat en el cas fins que el ministeri fiscal va considerar que havia de ser testimoni. Espar ha detallat que quan va començar a l’administració de la ILC, Borràs el va informar que ja “havia emparaulat els pressupostos, ja estaven adjudicats i ja s’hi estava treballant” abans de fer tot el tràmit administratiu. En definitiva, ha apuntat que la responsable del disseny i estructura de les adjudicacions a Herrero eren de Borràs. El judici es reprendrà aquesta tarda amb els testimonis dels policies que van investigar el cas.