Policies pegant a policies en una manifestació independentista contra la visita del magistrat del Tribunal Suprem, el jutge del Procés Manuel Marchena. Podria ser un nou capítol d’una sèrie anomenada Catalunya Experience, però la realitat s’entossudeix a ser més fascinant que la ficció. Aquest és el cas de Xavier Almirall, un policia jubilat amb una dilatada experiència, exdirector de Seguretat de l’Ajuntament de l’Hospitalet i ex subdirector general d’Interior, que el 4 de juliol va participar en la protesta per la conferència del president de Marchena al Col·legi de l’Advocacia. Va ser colpejat, el van tirar a terra, el van agafar pel coll i finalment el van identificar després, fins i tot, d’esparracar-li la samarreta. Tot obra d’agents de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra. Els antiavalots implicats pensaven que agafaven pel coll un independentista, però no en tenien ni idea del seu currículum.
Aquest dimarts matí, la sala de vistes 223 de la Ciutat de la Justícia ha viscut el judici per aquells fets després d’un llarg camí judicial per part de la titular del jutjat número 25 de Barcelona. Una vista que ha arribat després d’una suspensió i un arxivament de la denúncia de rèplica que els tres mossos d’esquadra inculpats van interposar en assabentar-se que Almirall ja n’havia posat una contra ells per lesions.
El judici ha tingut tots els elements d’un bon plet: tres advocats amb ganes, una fiscal que no sabia cap on encanonar, una víctima experta en seguretat i tres mossos d’esquadra amb hores de vol que portaven molt ben après el guió. Tot plegat amb una jutgessa, Elena Carasol, amb l’orella posada i una mà que apuntava com un sismògraf en un tsunami, i un secretari judicial amable que ha jugat bé la cerimònia. Després d’un judici intens, tot ha quedat vist per a sentència.
Els fets
És la tarda del 4 de juliol. Hi ha una protesta convocada per entitats com Òmnium i l’ANC davant del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. Uns centenars de persones han respost a la convocatòria i els Mossos hi han enviat un parell de furgonetes de la Brigada Mòbil, una quinzena d’agents. De fet, la previsió és que la manifestació no serà agressiva i que els assistents respondran al perfil habitual de gent gran amb unes ganes de gresca moderades.
Però l’aparició d’una bandera espanyola ho capgira tot i la Brimo estableix una línia de separació entre la porta del Col·legi de l’Advocacia i els manifestants. Per establir aquesta línia de seguretat, els Mossos empenyen els manifestants cap a la vorera per establir un límit físic. És en aquesta acció on els agents comencen a fer maniobres i donar ordres per tal que es retirin i guanyar espai, no només per protegir l’entrada sinó a ells mateixos. I aquí és on comença el conflicte que ha acabat en judici.
Segons la declaració d’Almirall, els agents van començar a picar-lo a la part baixa de l’esquena, li posaven el genoll i li ordenaven que abandonés la protesta. Una suposada ordre que no va complir perquè tenia dret a manifestar-se. Els policies el van continuar pressionant fins a agafar-lo pel coll, fer-lo caure i posant-li el genoll a l’esquena deixant lesions i una samarreta esparracada. La voluntat dels Mossos era identificar-lo, el van amenaçar de portar-lo a la furgoneta i li van prendre la cartera, literalment, per agafar les seves dades de filiació per elaborar una minuta policial. Després, el van deixar anar i va tornar a la manifestació.
Duel de versions
Almirall ha explicat la seva versió dels fets sense posar-hi més pa que formatge i amb un to tan relaxat que fins i tot la jutgessa ha demanat aclarir una resposta clau. La pregunta era si va sentir por quan els Mossos li van dir que el portarien a la furgoneta. Almirall ha explicat que té molta experiència amb els policies i ha estat aleshores quan la magistrada l’ha mirat fixament, i hi ha incidit amb un: “No ha respost, va sentir por o no?”. Almirall, tot i estar relaxat, ha admès que sí. El seu advocat, un serè Adrià Bagó, ha abaixat les parpelles mentre dibuixava un somriure de satisfacció.
La versió dels mossos acusats, dos caporals i un agent –un ha demanat expressar-se millor en català– no ha sigut diametralment diferent, però sí que han volgut justificar l’actuació. Bagó ha utilitzat una tècnica interrogatòria de Colombo, és a dir, alentint la formulació de les preguntes i fent aquell posat desmenjat mentre pronunciava aquella expressió mítica del detectiu de la gavardina: “Només una pregunta més”. Els mossos han assegurat que Almirall no feia cas de les ordres, que es va tirar a terra ell sol i que feia “aspavientos” per cridar l’atenció dels altres manifestants i dels mitjans de comunicació. La seva versió contrastava fins i tot físicament. Els agents de la Brimo semblaven de l’equip de gimnàstica de l’extinta RDA. Una imatge que topava tant amb la del jubilat Almirall com amb la dels testimonis que han desfilat, que fa temps que no paguen el metro perquè tenen la targeta rosa. Tres torres uniformades, guarnits amb material de protecció i la defensa, contra un retirat que pateix vertígens.
Els advocats, al tauler
Dues declaracions que més que contradictòries semblaven dues versions. Una policial i l’altra d’un manifestant. Bagó ha estat molt hàbil quan ha preguntat als mossos si és una tècnica normal de la policia agafar la gent pel coll. La jutgessa se’ls mirava. I, sobretot, el que ho va fer, ha admès sense embuts que no és una tècnica. Ho ha fet, fins i tot, abaixant el cap i el to de veu. Ara bé, sí que ha justificat que no podia fer una altra cosa. L’advocat ha creat un altre dubte, si tan perillós era Almirall, com és que el van deixar anar i que tornés a la manifestació?
A l’altra banda de l’estrada, però, també hi havia dos lletrats amb ofici i traça. Un era José Antonio Bitos, advocat del sindicat USPAC i una veritable bèstia negra de la Divisió d’Afers Interns. Bitos, que portava el cas preparat, ha fet saltar la sorpresa quan ha preguntat a Almirall per una bufetada que hauria clavat a un dels caporals que el retenia. Cap bufetada, en tot cas, intentava treure-li el braç del coll, però en cap cas li va tocar la cara, ha sigut la resposta. Xavier Florensa, exadvocat d’Interior que viu una segona joventut com advocat del sindicat SAP-FEPOL, s’ha limitat a evitar embolicar en els fets el sotscap de l’operatiu que era el seu client. Tots tres han protagonitzat un foc creuat triangular i molt professional per desvirtuar-se mútuament les proves.
La prova
Un cop s’han acabat els interrogatoris dels acusats i els denunciants, ha arribat l’hora de la prova. Les fotografies i els vídeos eren crucials. La jutgessa ha aplegat els advocats al voltant de l’ordinador de la sala per visionar-los. Hi havia, com és prou habitual, problemes tècnics, però els advocats ho portaven preparat a la recambra. Ves per on, que en el vídeo aportat pels Mossos es diluïa la imatge perquè era gravat de lluny i no les imatges que hauria agafat el seu equip d’audiovisuals. Ningú no ha sabut explicar per què, un dubte que Bagó ha aprofitat per treure’n el suc amb la sospita de “què amaguen?”. Les altres imatges eren prou explícites de l’actuació.
Pel que fa als testimonis, Almirall en portava quatre, però la jutgessa els ha reduït a dos i, de fet, els ha interrogat ella mateixa. Sabia el que volia aclarir. Si es podien bellugar, què van veure exactament i què podien afegir. Eren testimonis massa nerviosos, massa correctes i massa impressionats. Bé, eren massa independentistes i no han servit de gaire, i si han servit, han servit més a la defensa dels Mossos que no pas a la d’Almirall. La prova documental també ha tingut mambo quan l’advocat d’Almirall ha recordat que el jutjat d’instrucció 29 va arxivar la denúncia dels mossos presentada quan el seu client ja els havia denunciat. “Una fulla de parra per tapar les seves vergonyes”, ha definit l’advocat.
A l’hora de les conclusions, la fiscal ha demanat l’absolució dels agents perquè entenia que tot i l’aparatositat de les imatges era la “força mínima indispensable”, sense tenir present que s’havia placat un jubilat. Bitos ha definit com una mena “d’encís” el relat d’Almirall, i Florensa ha dit que el seu client hi era però que no va fer res. Bagó ha demanat una pena per lesions de tres mesos de multa a 20 euros al dia, una responsabilitat civil que determini el tribunal i la imposició de les costes. La jutgessa ha parat l’orella, ha recollit la documental aportada amb una cita encomiable: “Allò que abunda no sobra” i ha deixat el cas vist per a sentència, que cap de les parts albira a esbossar.
3
6
