Aquest dilluns se celebra la tretzena jornada del judici de l’operació Mito. És el cas de presumpte narcotràfic, narcotransport i blanqueig d’una suposada trama liderada per José Ramón Prado Bugallo, àlies Sito Miñanco. Un sumari on la fiscalia, amb maniobres cada vegada més descarades, ha inculpat Gonzalo Boye, l’advocat de Carles Puigdemont, un dels estrategs jurídics que ha impedit a la judicatura espanyola extradir a Espanya el president a l’exili.
La vista d’aquest dilluns es preveu rellevant perquè hi ha programada la testifical de la investigadora de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) del Cos Nacional de Policia, que va signar els informes del presumpte blanqueig. Precisament, els advocats de les defenses implicades en la peça del blanqueig -el judici incorpora cinc peces- esperen amb delit l’interrogatori. La maniobra del fiscal Ángel Bodoque de canviar l’agenda –un intent que va fer quan faltaven tres dies per a l’aturada de les vacances de Nadal– per ajornar aquesta declaració fins al final de totes les testificals dels policies i agents fiscals de la peça del blanqueig li va sortir malament.
El president del tribunal, un ferm Félix Alfonso Guevara, va negar-li la jugada. La tàctica del ministeri públic era acumular la prova del blanqueig en un sol tram i en un sol dia, per evitar que les defenses encara es rearmessin més, a la vista que les altres peces del judici -vaixell Toran, tiroteig, una càrrega holandesa i l’operació Mito- li grinyolaven. De fet, és una de les constants del judici que s’ha anat descobrint a mesura que passaven les jornades. Així, les defenses han pogut posar sobre la taula actes de seguiment que no es corresponen amb les converses gravades –les geolocalitzacions no concorden amb les actes o oficis policials– o bé casos com l’abordatge del vaixell Thoran, amb una interlocutòria basada en acusacions que no existien. També s’han fet notar documents manuscrits incriminatoris, especialment contra a Boye, que van aparèixer per sorpresa en la instrucció.
Un estrany ofici de setembre de 2019
Un dels punts d’atenció d’aquest dilluns serà la testifical de la inspectora 127.263, cap del grup 12 de la Brigada Central d’Investigació de Blanqueig de Capitals i Anticorrupció (BBCA) de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) del Cos Nacional de Policia. Aquesta inspectora és la que va signar l’ofici del 23 de setembre de 2019 que implicava Boye en l’entramat del blanqueig. Tot plegat per haver dirigit l’assessoria legal de recuperació dels 889.620 euros confiscats a l’aeroport de Barajas el sis de febrer de 2017 a un dels implicats, exclient de Boye.
Uns diners que van ser recuperats en part i pels quals el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va rebaixar la sanció interposada pel Banc d’Espanya. De fet, els tècnics d’inspecció del Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (Sepblac) que van testificar en la darrera jornada del judici, abans de Nadal, van admetre que no havien comunicat res a la fiscalia anticorrupció, tal com obliga la legislació si es creu que hi ha delicte, quan van obrir l’expedient de confiscació dels diners.
L’ofici que signa la inspectora 127.263 és una sobtada ampliació d’un primer informe de juliol de 2018, un any i mig després dels fets, on s’apuntaven “indicis que apuntalaven la hipòtesi que la documentació per justificar l’origen il·lícit dels diners confiscats fos el resultat d’un negoci jurídic fictici amb l’únic objectiu de recuperar els diners”. Però l’informe conté dos estranys manuscrits que reforcen la tesi policial que coincideix amb la fiscalia instructora.
Dos documents que no consten relacionats
En concret, la inspectora va aportar a l’ofici dos suposats manuscrits trobats en un escorcoll realitzat el 5 de febrer del 2018 al domicili d’un dels imputats de l’operació Mito, Luis Enrique García Arango. Uns manuscrits que curiosament farien quadrar les declaracions inculpatòries fetes dos anys i mig després de les seves primeres declaracions i que van servir per deixar en llibertat provisional un dels testimonis de càrrec sobrevingut contra Boye, Manuel Puentes Saavedra.
Els advocats de Boye ja van advertir en el seu moment que aquests documents no consten en la relació realitzada per la secretària judicial durant l’escorcoll, i sí, en canvi, apareixen sobtadament en la relació que assegura tenir la policia. Segons l’atestat de la UDEF, Puentes Saavedra va afirmar que s’havia reunit al despatx de Boye amb Sito Miñanco i un altre advocat per tal d’articular uns pagarés per recuperar els diners confiscats. A parer de la policia, fent orfebreria amb les declaracions, es van fer uns contractes i es van signar uns pagarés. Una operació que hauria tingut un preu d’uns 90.000 euros, dels quals 30.000 s’abonarien en el moment de lliurar els contractes i els pagarés. Al document incorporat i confiscat en l’escorcoll d’Enrique García Arango hi consta escrit a mà “Salvador” i, curiosament, es pot llegir “advocat Gonzalo” i “Jesús por doc”, “Abona a Mario” al costat de quantitats que els investigadors “presumeixen que siguin quantitats de diners” amb una data de “març 09”. La quantitat de “30” que surt al document fa concloure als investigadors que són els 30.000 que la declaració de l’investigat diu que es van abonar.
Ara bé, la construcció tremola perquè el document manuscrit es troba, segons la policia, ressenyat com a R-50 (hi ha una errada tipogràfica, perquè en realitat és R-15, com es veu a la fotografia del document) Document 011, Folis 9 a 14, i “en concret els documents s’han trobat al foli 9”. Ara bé, en l’acta d’entrada i escorcoll signada per la lletrada del jutjat central d’instrucció 3 de l’Audiència Nacional, s’assegura que R-15 Doc 11 és un “conjunt documental compost de 7 folis amb anotacions manuscrites alfanumèriques segellades i foliades amb el timbre de l’Audiència Nacional”. La conclusió és que, segons la fe pública judicial, conté 7 folis, i segons la policia, en conté 14. La mateixa referència, segons la fe pública judicial, conté “anotacions manuscrites alfanumèriques” i, segons els investigadors, conté, a més, unes anotacions sobre possibles pagaments efectuats a l’ “advocat Gonzalo -10” i a “Jesús- 30”. Unes dades que la defensa de Boye vol aprofitar per demostrar les rareses de la seva imputació.
Les geolocalitzacions, un altre nyap
L’advocat d’un dels principals acusats, Luis Garcia Arango, ha estat un dels encarregats de desmuntar un dels principals entramats de l’arquitectura de les proves policials. Les actes de seguiments i les “sonoritzacions” -és a dir, dispositius de gravació en vehicles o establiments- combinades amb les geolocalitzacions dels telèfons mòbils dels acusats. Especialment dura va ser la intervenció de l’antepenúltima sessió, durant l’interrogatori amb un dels responsables dels seguiments de la policia a la Costa de Sol.
Després d’admetre que havia portat a terme seguiments el 14 de setembre de 2017 a Sito Miñanco i García Arango, va acceptar que no havia escrit cap acta i sí un ofici on fan constar que a les 15 hores d’aquell dia estaven a Marbella. Però curiosament, la geolocalització del telèfon dels investigats -les converses consten també al sumari– els situa a Cadis a les 15.28 hores. La resposta del policia va deixar la sala en silenci: “Ha passat molt temps”. L’advocat va aprofitar l’escletxa i va continuar collant el testimoni que fins al moment s’havia fet molt el valent. El magistrat president de sala va deixar fer. Finalment, va demanar que demanés la resposta “al cap de grup o qui ha instruït les diligències”. “Ho podrà explicar millor”, va reblar el policia. “Jo mai n’he estat el responsable”, va afegir. “Jo soc un policia, sempre hi ha algun superior”, va tancar.
Era un dels darrers exemples de la dissonància entre les geolocalitzacions telefòniques i els seguiments que s’han tornat una constant en el judici. Un dels casos més clamorosos és una acta policial que situa Sito Miñanco a Madrid a les 12.52 hores del 14 de març de 2017 a Madrid i a les 22.10 hores a l’A-6 en direcció a la Corunya. En estar en trànsit s’aixeca el servei de vigilància. En canvi, les intervencions telefòniques del mateix dia, que li registren quatre comunicacions (15.11, 15.12, 15.17.30 i 15.17.34), el geolocalitzen a Cambados, a Galícia. Una incoherència sorprenent que els advocats han emfatitzat de manera recurrent en els seus interrogatoris. De fet, el gruix de la prova aportada policialment en aquest cas pateix del que diverses fonts jurídiques de l’Audiència Nacional titllen “d’abús de la tecnologia” i la facilitat per reescriure els fets dels quals la policia és, a priori, testimoni. Les pròximes jornades seran claus per escatir els dubtes més que raonables que emboiren l’acusació del cas.
