Les diligències 104/2017 del jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional, que han estat secretes durant quatre anys i mig, constitueixen una causa general contra el Procés des del 2017. Fins i tot, han servit per alimentar altres causes contra l’independentisme. Aquest seria el cas de les 99/2018 del mateix jutjat que investiguen les suposades estructures del moviment independentista i de les que ara també se n’ha aixecat el secret. Són diligències que també nodreixen l’Operació Judes, la Tadeu, o les 85/99 sobre el Tsunami Democràtic.
Aquesta instrucció 99/2018, a la qual ha tingut accés El Món, conté un informe de la Guàrdia Civil, amb el segell de “secret”, que desgrana una mena d’estructura piramidal de les organitzacions independentistes per assolir la independència a finals del 2018, quan mig govern Puigdemont era a la presó i el mateix president –destituït pel 155– i altres membres del seu equip, a l’exili. Comitès de Defensa per la República, Consell per la República, Escuts per la República, partits, el CNI català, organitzacions sense nom o l’ANC configurarien un entramat que, segons la Guàrdia Civil, es dirigiria entre Catalunya i Waterloo amb una derivada especial en l’àmbit digital. En total, trenta persones investigades i amb les comunicacions intervingudes, seguiments físics i virtuals i geolocalitzacions en una nova especulació de la Guàrdia Civil en el marc genèric de “terrorisme”.
“Un conjunt amb gran capacitat i potencial”
L’atestat de la Guàrdia Civil és el número 1.401, del 6 de juny de 2019, i té 256 pàgines. Els autors són, des de Barcelona, la Prefectura de la Secció d’Informació de l’institut armat a Catalunya i, des de Madrid, la Unitat Especial de Delictes de Terrorisme, la Tepol, que depèn de la Secretaria d’Estat a través del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO). En total, els analistes de l’institut armat investiguen fins a una trentena de persones, identificats un per un amb una fitxa individual cadascun, amb intervenció de les seves comunicacions, seguiments físics amb “oportunes vigilàncies discretes” i rastreig a la xarxa.
La premissa de sortida dels agents és una espècie de popurri en què barregen col·lectius informals amb organitzacions ben estructurades: el CNI català, els Comitès de Defensa de la República (CDR), l’Assemblea Nacional Catalana, la CUP, ERC, Junts per Catalunya, el grup La Forja, Escuts per la República i el Consell per la República, a més d’individus no vinculats a cap entitat en concret. Aquesta barreja, segons la Guàrdia Civil, “constituiria un conjunt amb gran capacitat i potencial per formar una estructura encoberta i paral·lela, al marge de l’administració pública, d’àmplia mobilització, tant de recursos humans, com logístics i territorials”.
Diferents nivells en una estructura orgànica piramidal
En aquest marc, els agents alerten al jutge Manuel García Castellón que aquesta organització té una “magnitud significativa” i que si executessin les seves propostes “existiria un risc elevat per als interessos generals i l’estabilitat política i social de l’Estat, incloent-hi la integritat territorial”. Així, contemplen la possibilitat que executin les seves suposades funcions abans d’acabar el 2018. Per portar-ho a terme, la Guàrdia Civil creu haver-ne descobert l’estructura i el comandament.
En un primer nivell, situa la Direcció de Coordinació General. Una mena d’estat major que codirigeixen, entre altres i suposadament, un sergent dels Mossos d’Esquadra i una agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona jubilada. En el nivell immediatament inferior s’hi troben els “referents provincials i/o comarcals”. Uns referents, que els investigadors admeten que han intentat identificar durant setmanes i que no se’n surten. Seguidament, s’hi compten els “coordinadors de zona” i, finalment, la “base” formada per militants juntaires, cupaires i d’ERC i membres destacats d’entitats com l’ANC, els CDR, La Forja o el Consell de la República.
Una estructura dividida i amb funcions “insurreccionals”
A través de les intervencions telefòniques, els agents d’informació descriuen al jutge les activitats per portaria a terme aquest “conjunt” en la seva distribució orgànica. En principi, les dividirien en dos tipus: les “directives i les executives/operatives”. Atès l’atestat, les “directives” serien la “ideació i programació de les parts necessàries per a la culminació de la secessió, independència territorial i establiment de la República”.
Per la seva banda, les executives i operatives se “centrarien en una potent acció propagandística i l’articulació de diferents col·lectius secessionistes en fase expansiva”. Com exemple, d’aquestes funcions executives anomenen “Escuts per la República”. “Configuraria un lloc potencial d’índole insurreccional amb capacitat d’abastar una eventual ocupació territorial de la geografia catalana”, afegeixen. Les funcions directives serien competència dels dos primers nivells i les operatives, de la resta.
Comunicació directa amb la Generalitat i l’exili
Arran de les “dades obtingudes”, els agents asseguren que tant les persones que tenen funcions directives com les operatives “es mobilitzen clandestinament i organitzada formant diferents nivells perfectament enllaçats i estructurats”. De fet, els policies esbossen una estructura piramidal en quatre parts. També destaquen en l’atestat que l’organització s’ha fet “malgrat diferenciar-se entre ells per les seves orientacions ideològiques diferents o camps d’actuació”.
Tot i aquestes diferències, els guàrdies civils d’Informació insisteixen que els independentistes “uneixen esforços i criteris per ampliar la base social del Procés, per tal d’assolir una majoria potencialment activa”. “Ideen, planifiquen, organitzen i executen projectes encaminats a la preparació d’una futura secessió”, conclou l’informe policial. A tot aquest entramat, la Guàrdia Civil hi afegeix la “comunicació directa, aquiescència i col·laboració de les altes instàncies governamentals” tant de la Generalitat de Catalunya –aleshores en mans del president Quim Torra– com de l’exili, a Bèlgica.
11
