Ramon Tremosa: “El Procés neix per superar el peix al cove perquè era insuficient”

El diputat de Junts per Catalunya al Parlament Ramon Tremosa (Sant Boi de Llobregat, 1965), va ser conseller d’Empresa i Coneixement a l’executiu de Quim Torra i té una llarga experiència com a parlamentari, perquè va ser eurodiputat per Convergència i Unió entre el 2009 i el 2019. En la cartera d’Empresa i Coneixement va substituir Àngels Chacón, que va ser cessada després del trencament entre Junts i el PDeCAT. Alhora, és professor de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona, on és investigador en el Centre d’Anàlisi Econòmica i de las Polítiques Socials. Acaba de publicar el llibre Energia sobirana. Com Catalunya pot ser autosuficient en energia renovable (Pòrtic), en coautoria amb Jaume Morron.

Com ha vist la sortida de Junts del Govern?

És públic i notori que jo em vaig posicionar a favor del sí, de quedar-nos-hi. He vist la ruptura amb tristesa, perquè fa vint anys que defenso que els governs que poden fer país són els de Junts i Esquerra o Esquerra i Junts.

Creu que s’ha gestionat bé internament?

Quan es trenca un Govern de coalició la principal responsabilitat és del president. Si va perdre la confiança en el seu vicepresident [Jordi Puigneró, de Junts] és que potser no havia creat l’espai necessari de confiança previ perquè això no passés. És evident que aquest Govern d’ara té molt poc recorregut parlamentari. Si aquesta operació Esquerra l’ha dissenyat, ja que hi ha una part d’ERC que volia trencar amb Junts, per preparar les municipals… Un decret que va fer el Govern de funcionaris temporals no el porten al Parlament perquè no tenen majoria. Per tant, és evident que havent trencat amb el soci, amb 33 diputats aprovaràs molt poques coses, per no dir res. Aquest Govern no pot durar tota la legislatura. Pregunto: Aquest Govern s’ha fet perquè els consellers no faran res legislatiu i estaran tot el dia fent campanya per Catalunya per a les municipals? És aquest l’objectiu d’ERC? Parar totes les lleis en curs, no entrar res al Parlament de cap tema i dedicar-se a les municipals des d’una posició privilegiada de poder únic que els catalans no els va donar el 14 de febrer, ja que no va aconseguir 60 diputats.

Quin tipus d’oposició ha de fer Junts?

El cas Dalmases va tapar que durant tota la setmana passada ERC va perdre totes les votacions en totes les comissions. Han estirat el cas durant 10 dies per terra, mar i aire. Tertúlies, diaris, pàgines… i la setmana passada hi havia comissions i ERC hi va perdre totes les votacions. D’això no ha sortit ni en una línia als mitjans. La setmana que ve hi ha plenari. També seguirem amb el cas Dalmases per tapar les derrotes o els decrets que no arribaran?

La llei d’estadística va ser elaborada per Jaume Giró i Joan Canadell i vostès no van votar-hi a favor…

Això ho hauries de preguntar al Joan Canadell, que va portar la discussió final i un parell de coses que no van ser recollides finalment tal com voldríem. Quan ens van fer fora del Govern, automàticament, tot el que teníem en curs s’acaba. Els pressupostos que presentarà el Govern ja no són els de Jaume Giró, perquè l’exconseller volia negociar una rebaixa de l’IRPF. Una deflactació, tal com vol el PSOE de València. Nosaltres hem anat a negociar, malgrat sentir-nos expulsats del Govern, i hi hem anat amb el programa electoral aprovat pel Congrés de Junts per una àmplia majoria, que és rebaixar la pressió fiscal.

Quan era conseller l’any 2020, jo em vaig gastar el 99,5% del pressupost de la meva conselleria. N’hi ha d’altres que van deixar romanents molt grans. Si tenies un pressupost de 1.000 i en vas gastar 700, què passa amb els 300 restants? Que si no t’ho autoritza Madrid, es perden. Llavors, potser no cal collar tant els catalans amb la pressió fiscal si al final aquests diners es perden. Hauríem de fer la feina més eficient.

Com veu la gestió de Junts en el cas Dalmases?

El dia 29 de juliol va aparèixer un carter del TSJC que imputava la senyora Laura Borràs. El dia següent, ERC, CUP i PSC la suspenien com a presidenta del Parlament. Això va ser un xoc emocional per a la militància. Durant el debat de política general, Junts recorda al president que es va comprometre a fer una qüestió de confiança al cap de dos anys de legislatura. Aleshores, li tocava al març i l’hi vam suggerir que l’avancés, ja que portàvem dos mesos dient-li que no podíem seguir així, ja que el pacte d’investidura no s’estava complint. El president va respondre que havia perdut la confiança en el seu vicepresident i el va cessar, fet que ens expulsa de facto del Govern. Crec que sense l’expulsió de Puigneró una majoria hauria apostat per seguir al Govern, ja que a la consulta la militància hi arribava amb un xoc emocional. Junts viu una persecució judicial evident. Exiliats, inhabilitats, suspesos, el cessament de Puigneró… Junts no és un partit que visqui en condicions normals i la premsa no li és favorable.

De diputats d’un estil que parlen amb els periodistes no de manera tranquil·la en tenen tots els partits. Igual que de trols, ERC i PSC en tenen dotzenes, i ningú n’ha dit res. El tema Dalmases tapa que el PSC és un partit submís al centralisme espanyol, que els fons europeus no arriben a Catalunya ni a les PIMES, que els competidors catalans ja tenen fons europeus i com que Espanya ho té tot centralitzat això no arriba… El PSC com vol governar Catalunya si calla davant la discriminació inversora, de l’espoli fiscal o davant la situació del català? El PSC no pot liderar res amb la submissió del centralisme espanyol. ERC no pot liderar res amb 33 diputats, havent expulsat el seu soci, que el va fer president. Tot plegat es tapa amb el cas Dalmases i la Joana Masdeu.

Internament Junts ho ha gestionat bé? La presidenta del partit, Laura Borràs, va pressionar l’autora de l’informe Dalmases, Magda Oranich…

Junts no és una secta. Hi ha diversitat d’opinions. Convergència era un catch all party. Jordi Pujol deia que érem un moviment i Miquel Roca deia que érem un partit. Laura Borràs diu que som un moviment i Jordi Sànchez diu que som un partit. Quan tens un partit que guanya eleccions, que treu un tant per cent dels vots força elevat i tens centenars d’alcaldies… Tens diverses sensibilitats i Junts no les reprimeix. La discussió no té perquè abocar a una escissió. CIU ho va gestionar molt bé durant moltes dècades. El que és sospitós són els partits on no hi ha cap dissidència. Tots els militants d’ERC estan d’acord en el balanç que ERC ha tret de Madrid en quatre anys? Jo l’altre dia vaig dir al Parlament que el PNB practica llobarro al cove, CIU era sardineta al cove, ERC és un cove sense peix? Ja no parlo de federalisme i independència, però almenys Duran i Lleida amb coses concretes donava resultats concrets per Catalunya. ERC no té un balanç semblant. Gabriel Rufián farà bo Duran i Lleida?

Junts ha d’emular l’estratègia de CIU al Congrés?

No, no. Precisament. Junts supera el peix al cove perquè era sardineta. I perquè, per cobrir les necessitats de Catalunya per competir en un món cada cop més competitiu i obert, ens cal un corredor Mediterrani, un finançament que no ens discrimini, unes infraestructures que no venen. La llei de finançament de les comunitats autònomes està caducada des del 2014. Cobrem per sanitat com si tinguéssim la població del 2009 i som 700.000 catalans més. El Procés neix per superar el peix al cove perquè era insuficient. Ara que ERC vol fer de Convergència, la pregunta és: quin peix portes?

Però la solució és votar constantment contra els pressupostos de l’Estat?

Junts presenta esmenes a la totalitat. La solució segur que no és votar a canvi de res.

Creu que ERC vota a canvi de res?

És evident. L’exemple és que el Turó de l’Home encara no s’ha traspassat. De veritat els votants d’ERC ho troben natural i els tornaran a votar? Si estem en aquesta dinàmica som el País Valencià.