El fiscal general de l’estat, Álvaro García, ha donat llum verda als quatre fiscals del Suprem perquè recorrin la interlocutòria del jutge Pablo Llarena i demanaran aplicar el nou delicte de desordres públics agreujats a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. Segons avança El Español, García avala la postura dels fiscals de Sala, que aposten per aplicar als líders del Procés la tesi acusatória més contundent que els ofereix el nou Codi Penal.
En el seu escrit, el magistrat instructor del cas del Procés al Suprem ha eliminat la sedició en el processament contra Puigdemont i la resta d’exiliats, però manté els delictes de malversació i desobediència. Llarena, avalant la tesi del PP, considera que després de la derogació del delicte de sedició, els fets de l’1-O no encaixen en la nova figura de desordres públics agreujats, un enfocament que la Fiscalia no comparteix i que té previst recórrer.
La Fiscalia s’alinea amb el PSOE i vol desordres públics per tothom
El Ministeri Públic, alineat amb la interpretació de la reforma del Codi Penal que fa el PSOE, vol processar Carles Puigdemont per malversació greu i desordres públics agreujats i aposta per recalcular la pena d’Oriol Junqueras basant-se en la nova malversació i substituint la sedició pels desordres públics agreujats. Els fiscals del Suprem consideren que la interlocutòria de Llarena permet als líders del Procés extreure el màxim benefici del nou Codi Penal i sortir pràcticament impunes de l’1-O.
En canvi, si s’aplica la combinació de malversació i desordres, Junqueras continuaria inhabilitat durant molts anys i no podria presentar-se a les pròximes eleccions, mentre que Puigdemont s’enfrontaria a una llarga pena de presó, ja que només els desordres públics agreujats contemplen penes de tres a cinc anys amb una inhabilitació pel mateix temps.
Fonts de la Fiscalia han mostrat el seu enuig amb Llarena perquè consideren que, sense el delicte de sedició i descartat el de desordres públics, Puigdemont sortiria pràcticament indemne. El Ministeri Públic considera que tipificar com a desobediència el referèndum de l’1-O implicaria l’absolució de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que van ser condemnats únicament per sedició i no se’ls pot aplicar la desobediència perquè no tenien càrrecs públics. Amb tot, encara que es consideri que els desordres agreujats substitueixen la sedició, els Jordis, Carmes Forcadell, Forn i Rull veurien extingides la seva inhabilitació.