Nomenament curiós, i per sorpresa, per part de Fiscalia General de l’Estat. El fiscal antidroga Ignacio de Lucas, encarregat de la instrucció i l’acusació contra Gonzalo Boye en un sumari per blanqueig de capitals al jutjat central d’instrucció número tres de l’Audiència Nacional, s’incorporarà de manera immediata a la Fiscalia Europea, és a dir, l’European Public Prosecutor’s Office, EPPO en el seu acrònim en anglès. De Lucas arriba juntament amb un altre membre del ministeri públic portuguès, José António Lopes Ranito. La decisió s’ha pres en la reunió d’aquest juliol del Consell de la Unió. Tots dos prendran possessió del càrrec el pròxim 29 de juliol.
De Lucas ha portat el pes de la investigació que ha embolicat l’advocat del president a l’exili Carles Puigdemont en un delicte de blanqueig de capitals relacionat amb el narcotraficant José Ramon Prado Burgallo, alies Sito Miñanco. Un cas bastit amb proves que encara estan en dubte i que justament va accelerar-se quan Boye va començar a articular l’estratègia judicial en la internacionalització del conflicte català. El germà d’Ignacio de Lucas, Francisco, és senador del PSOE pel País Valencià. El seu nom també va saltar a la palestra quan l’ex fiscal general de l’Estat Dolores Delgado el va proposar com a tinent fiscal de la Fiscalia Antidroga, quan era el que tenia menys punts del rànquing dels 13 candidats, tot i prestar serveis en aquesta fiscalia des del 2007.
Tres candidats
De Lucas ha assolit el lloc després d’un procés de selecció entre tres candidats que havien de substituir l’actual representant d’Espanya a l’EPPO, Concepción Sabadell. A més de De Lucas, la terna la integraven magistrada d’enllaç als Estats Units, María de las Heras, i la fiscal Laura Pellón, que ja treballa a la institució comunitària. De fet, Espanya té set fiscals delegats al ministeri públic europeu, entre els quals s’hi compten el jutge Pablo Ruz, que va ser instructor de la causa Gürtel i qui va descartar perquisicions contra la família Pujol arran de la declaració de Victòria Álvarez.
De Lucas ha utilitzat la seva experiència internacional com a coordinador de la Xarxa de Fiscals Antidroga d’Iberoamèrica (RFAI), una influència que no hauria utilitzat per aclarir la investigació contra Boye i, sobretot, dels testimonis que ha utilitzat contra l’advocat, acusats en el cas que han declarat inculpatòriament contra l’advocat de l’exili i que després han obtingut la llibertat condicional o beneficis en el seu tracte. De Lucas ha aconseguit el nou càrrec després d’una selecció per part d’un tribunal de 12 membres aprofitant la renovació parcial del Col·legi de la Fiscalia Europea. Segons les bases de l’EPPO la “independència” dels candidats ha de quedar “fora de dubte” i han de tenir experiència pràctica rellevant en els sistemes jurídics estatals, d’investigacions financeres i de cooperació judicial internacional en matèria penal.
Casos amb polèmica
El cas de Sito Miñanco i la relació amb Boye que descriu el fiscal no és l’únic polèmic en la seva trajectòria. De Lucas va saltar a la palestra quan l’octubre de l’any passat l’Audiència Nacional (AN) va excarcerar a set presumptes membres de la màfia holandesa –acusats per narcotràfic i d’organització criminal– perquè va vèncer el termini de quatre anys màxim de presó preventiva abans de la celebració del judici. Tots es trobaven engarjolats a petició de De Lucas i, tot i la gravetat de les acusacions del ministeri públic, els va passar per alt el termini. Una altra decisió en aquest cas que també va ser polèmica va ser la decisió del titular del jutjat central d’instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz, que va acordar l’arxivament de diverses perquisicions del cas relatives al blanqueig de capitals. Entre els excarcerats, dos líders de l’organització criminal.
8
