Debat entretingut al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona sobre la constitucionalitat d’una virtual Llei d’Amnistia. El debat organitzat pels lletrats de Barcelona arriba en un context polític marcat per la negociació d’una investidura per al govern espanyol que dependria d’una llei que eximís de responsabilitat penal els encartats pel procés independentista. La qüestió ha despertat tant interès que ha omplert la planta vuitena de la seu de l’ICAB de col·legiats que professen postures polítiques divergents, així com l’exconsellera de Justícia, Lourdes Ciuró i el seu número dos, Quim Clavaguera.
L’acte, presidit pel degà, Jesús M. Sánchez García, i presentat per la presidenta del Consell General de l’Advocacia Espanyola (CGAE), Victoria Ortega, ha assegut en una mateixa taula Esther Giménez-Salinas, síndica de Greuges de Catalunya, Gonzalo Quintero, catedràtic de Dret Penal Ad Honorem de la Universitat Rovira i Virgili, Joan Ridao, professor agregat de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona i lletrat del Parlament de Catalunya, així com Mar Aguilera, professora titular de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona. El debat ha estat florentí, però no s’han estalviat rèpliques entre els ponents que, tot i la importància tècnica i jurídica de l’amnistia, han recordat que la qüestió és bàsicament una decisió política. De tota manera, al debat li ha mancat refilar més les característiques tècniques que hauria de tenir una llei d’aquesta mena.
Tots han coincidit que el legislador ha de fer orfebreria fina i complir amb les condicions de respecte per la víctima i establir si ha de ser per fets, accions o un termini temporal, a més de tenir un consens. Fins i tot, algun dels ponents, força refractari a admetre la “suspensió del Codi Penal” amb una llei d’amnistia, com ara Gonzalo Quintero, l’ha qualificat de “necessària” malgrat que ha criticat que algun “savi de la Moncloa hagi pensat a canviar el nom de la norma per dir-be ’llei d’alleujament’”. També ha subratllat que s’ha de fer sense presses i amb respecte pel dret a la igualtat.
“Una amnistia no posa en qüestió el sistema”
Giménez Salinas ha obert el foc deixant clar que l’amnistia és un concepte més polític que no pas jurídic. Salinas ha repassat exemples històrics més o menys recents, com la del Regne Unit amb la qüestió d’Irlanda o la de Portugal. Per a la Síndica, una llei d’amnistia hauria de complir dos requisits. En primer terme, que “els beneficis siguin superiors als perjudicis”. I, en segon lloc, que “hi hagi el màxim de consens en totes les parts afectades i que sigui restaurativa”. De fet, ella li posaria el nom “d’amnistia restaurativa, de restauració del dany”.
De fet, Salinas recorda que va elaborar un estudi sobre els indults- que “és un perdó de qui té la propietat del perdó”- i que, de retruc, avalava l’amnistia, que “no és un perdó”. Giménez Salinas ha posat un dels elements claus del debat sobre la taula i és que, segons el seu criteri, “l’amnistia no posa en qüestió el sistema”. “L’amnistia és possible”, ha reblat, però ha advertit que una “amnistia no pot tenir la meitat en contra”. Per això ha apostat per adjectivar l’amnistia com a restaurativa.
Un concepte polític
Ridao ha encetat el seu parlament coincidint amb Giménez Salinas en el fet que si bé l’amnistia té un contingut tècnic i jurídic és un concepte “eminentment polític”. Ridao ha raonat que s’ha de parlar de l’amnistia i negociar-la amb relació a un “context determinat” i no pas com un “concepte abstracte”. “Una amnistia no és un oblit, és un judici polític respecte al passat, que pot ser molt server o pot ser prudent”, ha arguït. “Els fets que han de ser objecte de l’amnistia no haurien d’haver estat perseguits des d’un punt de vista penal”, ha defensat Ridao criticant el fet que el Tribunal Suprem al·legui conceptes com ara “violència ambiental”.
En aquesta línia Ridao ha subratllat que la Constitució també incorpora valors i principis superiors com és el de la “justícia”. Uns fets que, per altra banda, Ridao ha recordat que van acabar amb els condemnats indultats i, fins i tot, amb una reforma que va derogar un dels delictes que s’havien aplicat a qui va ser condemnat. Per a Ridao, l’argument que “la Constitució no ho té previst” no es pot aplicar perquè el cos legal espanyol i la doctrina hi fa constants referències. La Constitució no proscriu l’amnistia sinó que dona al legislador el poder de fer la llei sobre el dret de gràcia.
Mar Aguilera ha posat el focus en les condicions constitucionals que reclama una llei d’aquestes característiques. La professora ha destacat que no té res a veure l’amnistia amb els indults, perquè són dos conceptes diferents. Una de les premisses d’Aguilera és que aquesta llei “no ha d’avergonyir ningú”. En aquesta línia ha defensat que un text així ha de tenir presents drets fonamentals com el dret a la tutela judicial efectiva i hauria de ser llei orgànica per “allargar el consens” i amb una visió humanista.
Per la seva banda, Gonzalo Quintero s’ha mostrat contrari a fer una llei com la que més o menys s’està explicant a través dels mitjans. En primer terme, reclama que no sigui una llei ‘ad personem’, que no sigui un “bunyol” i que respecti els terminis i els drets fonamentals de les víctimes. “La llei hauria d’obviar causes obertes i tancades, condemnes possibles i condemnes existents, això hi cap en qualsevol cosa menys en una llei que es digui d’amnistia i això respondria a una selecció amb criteri subjectiu”, ha apuntat. “No pot ser una llei que suspengui el Codi Penal durant dos mesos”, ha ironitzat. Per fer aquesta ‘amnistia’ caldria una altra mena de debat i de fet, ha argumentat que aquesta negociació no hi seria ara si s’hagués aprovat un “indult anticipat per a Puigdemont”. De tota manera, Quintero, tot i les crítiques a la negociació de la llei, creu que és “necessària”.
