La segona jornada del judici a l’operació Kitchen ha començat amb un avís previ. El tribunal que presideix la magistrada Teresa Palacios lligarà curt a tot aquell que vulgui convertir la funcional sala de vistes de la seu de l’Audiència Nacional a San Fernando de Henares en un plató televisiu. Ho sap bé, José Antonio Cabrera, l’advocat del comissari José Manuel Villarejo, que porta moltes hores de vol amb la magistrada i coneix els límits i el delicat fora de joc que practica la magistrada, fins i tot, amb més traça que Hansi Flick a l’Spotify Camp Nou.
El certificat que al tribunal de la Kitchen no és lloc per passar-se de la ratlla, va quedar palès la primera jornada de la vista. I això, que ara el judici es troba en fase d’audiència prèvia, és a dir, el que abans s’anomenava qüestions prèvies on es plantegen qüestions de competència, peticions de prova o bé vulneracions de garanties processals o drets fonamentals dels processats en l’operació clandestina policial per obtenir els “papers de Luis Bárcenas”, extresorer del PP que contenien informació delicada del finançament de la formació.
Aquesta segona jornada, ha servit per tal que les parts es responguin i es repliquin sobre les qüestions plantejades en la primera jornada, com ara, la manca de competència de l’Audiència Nacional per jutjar el cas, l’expurgació de prova com els àudios confiscats en els escorcolls al domicili del comissari Villarejo, o la suspensió per tal d’incrementar la llista d’acusats, per part de l’acusació popular del PSOE, amb l’exministre de Defensa, Dolores de Cospedal, i el seu marit, Ignacio López del Hierro. El fiscal anticorrupció, César de Rivas, s’ha oposat a totes les qüestions que desnaturalitzaven l’acusació així com a què el Tribunal admeti com acusada Cospedal perquè, entre altres motius, la llei ja no ho permet.
Primera esbroncada
La primera jornada va està marcada pels avisos i advertiments del tribunal. Palacios, amant que els judicis siguin un paradigma de l’oralitat, ja va tenir feina en advertir als advocats que no llegissin i “fessin el favor” d’enraonar. A més, va haver de recordar que no fossin reiteratius i, sobretot, que en fase d’audiència prèvia, no es pot confondre en una fase de conclusions i informe o de valoració prèvia de prova. Però, el clímax de l’advertència la va rebre l’advocat de Sergio Ríos, el xofer de Luis Bárcenas, Javier Ignacio Navarro.
El lletrat no va treballar amb decimals. Ans al contrari, va carregar fort contra la fiscalia anticorrupció, fent saltar com una molla la magistrada Palacios i el fiscal De Rivas. “La fiscalia, a parer d’aquest lletrat, va actuar de manera molt tosca i incisiva”, va descriure afegint que a les primeres declaracions del seu client “se’l va coaccionar” per part del ministeri públic. “No, no, no, no li consentiré”, va alertar la magistrada Palacios per retreure-li que hagués dit “coses despectives de la fiscalia anticorrupció, que com tota institució té els seus defectes, però no li consentiré”. El lletrat va fer una primera reculada afirmant el que ho retirava.
Pujada de to
Però, amb poca traça va continuar, remarcant que la fiscalia va “amenaçar amb pena de presó” a Rios en una “causa secreta de la qual no en tenia coneixement”. El fiscal va interrompre i va demanar empara a Palacios acusant al lletrat que seli estaven atribuint delictes. La magistrada va admetre que no havia sentit l’expressió i li va ordenar: “Faci el favor ara mateix de repetir el que acaba de dir”. El lletrat va tornar a girar cua repetint que ho retirava i evitar repetir el que havia dit. Palacios, gat vell, no va caure al parany -un pèl infantil- i li va etzibar: “Vull que ho repeteixi perquè jo ho escolti”. L’advocat va canviar el to, el contingut i la forma tot assegurant que es va dictar una resolució de presó sense tenir coneixement de la causa. Palacios va replicar “no ho ha dit tan suau”.
El lletrat va reiterar que retirava l’expressió i la magistrada es va posar encara més ferma. “Li prego que guardi les formes”. I li va recordar que “no li agraden els judicis on s’introdueixen expressions o termes en què la cosa no comenci bé”. “Vostè tindrà el seu criteri personal sobre a què respon l’origen de la investigació, però d’això al salt qualitatiu de la comissió de fets delictius hi ha molta diferència”, va sentenciar tot advertint que si veia coses rares “ho podia denunciar als tribunals”. “Així que a una altra cosa, lletrat!”, va tancar. L’esbroncada va silenciar la sala i va acabar de marcar el terreny de joc amb línies precises i ben gruixudes.
Les acusacions s’oposen a les peticions de les defenses
El fiscal ha aprofitat la seva llarga intervenció en la sessió d’aquest matí per defensar que l’Audiència Nacional és l’òrgan objectivament competent” per jutjar el cas. Així mateix, ha assegurat que no s’ha causat cap “perjudici real i efectiu a cap dels acusats per haver estat secreta la causa”, ni tan sols les pròrrogues del secret. També ha defensat la validesa dels àudios confiscats a Villarejo perquè si bé no són comparables a les gravacions de la policia, no és una prova “nul·la” davant la seva fiabilitat. L’advocacia de l’Estat i les acusacions de la família Bárcenas s’han afegit als arguments del ministeri públic.
