El cas Pegasus és com el vuitè passatger dels darrers anys després de la somort que ha esdevingut l’aplicació de la llei d’amnistia. I més, a la vista de la dispersió en diversos jutjats del ciberespionatge al món indepedentista, amb diferents ritmes i conviccions. Ara però, s’ha bellugat el cas impulsat per Sentinell Alliance, és a dir, cinc empresaris i informàtics, que van ser espiats amb el programari espia i que van denunciar exalts càrrecs del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), la Guàrdia Civil i els fabricants de programari espia Pegasus i Candiru.
De fet, Joan Arús i Jordi Baylina, els dos primers querellants, declaren aquest dimarts davant la magistrada Júlia Tortosa Garcia-Vaso al Jutjat d’Instrucció 2 de Barcelona per ratificar l’escrit de querella i declarar com a víctimes d’espionatge il·legal amb el que qualifiquen de “programari espia de grau militar”. Pau Escrich, Joan Matamala i Xavier Vives completaran les seves declaracions el 20 d’abril. Precisament, serà aquest el dia que lliuraran els mòbils per tal que els forenses informàtics dels Mossos d’Esquadra així com el disc dur de Joan Matamala, que segons la querella té la infecció “pacient 0” de Candiru a nivell global.
Cinc querellants
Els cinc querellants són empresaris i desenvolupadors de protocols de codi obert per a governança descentralitzada, votació digital, identitat digital sobirana i solucions d’escalabilitat blockchain. Segons recorden, tots cinc, les autoritats espanyoles van justificar l’espionatge al·legant que “el desenvolupament d’eines de vot digital de codi obert constituïa una amenaça a la seguretat nacional”. De fet, cap dels querellants va ser mai imputat tot i la profusa investigació a la que van ser sotmesos. Finalment les perquisicions que els afectaven van ser arxivades sense càrrecs. Aquesta cibervigilància es va estendre als assessors i familiars dels afectats com el pare, la mare i la germana d’Elies Campo (assessor tecnològic dels querellants, aleshores directiu de Telegram Messenger) que van rebre 13 infeccions Pegasus. Val a dir que d’ells era objecte de cap investigació judicial.
Tot i que el passat 20 de març, la jutgessa va rebutjar encartar Félix Vicente Azón Vilas, exdirector general de la Guàrdia Civil entre 2018 i 2020, que des del febrer de 2025 exerceix com a magistrat del Tribunal Suprem. De fet, el seu aforament sobrevingut trasllada la competència a la Sala Penal del Suprem, on els querellants poden sopesen reiterar la querella. Continuen com a investigats l’exdirectora de la Guàrdia Civil María Gámez Gámez, l’exdirectora del CNI Paz Esteban López, els fundadors i directius de NSO Group (Shalev Hulio, Yuval Somekh) i les seves filials a Luxemburg (Q Cyber Technologies i OSY Technologies), i els directius de Saito Tech Ltd (Candiru): Eran Shorer, Ya’akov Weizman i Eitan Achlow.
En aquest sentit, ha demanat els atestats i les autoritzacions d’ús de Pegasus en dos megasumaris oberts contra l’independentisme a l’Audiència Nacional. Per altra banda, la instructora ordenat la traducció de la querella a l’hebreu i al francès per notificar els directius de NSO Group i Candiru a Israel i Luxemburg, pas previ a les comissions rogatòries internacionals.
