El Tribunal Europeu de Drets Humans (TDEH) ha reclamat formalment a Espanya que presenti les al·legacions contra les tres demandes per “violació de drets” de l’exvicepresident del Govern, Oriol Junqueras, l’exconseller de Presidència Jordi Turull i l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez. Uns recursos arran de la decisió del Tribunal Suprem de mantenir-los en presó provisional, tot i tenir, garantits els seus drets polítics. En una missiva remesa el passat 6 de juliol, a la que ha tingut accés El Món, l’Advocat de l’Estat designat davant el TEDH, Alfonso Brezmes, ha comunicat a la secretaria de govern del Tribunal Suprem, que permeti a dos lletrats de la Moncloa tenir accés al sumari del Judici del Procés per tal de poder preparar les al·legacions exigides pel TEDH i presentar-les en el termini previst.
La comunicació arriba just cinc dies després que el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) posés en dubte la violació de drets al·legada per l’exili per mantenir la seva immunitat com eurodiputats. Ben segur, que aquest trasllat a Espanya de les demandes que enceta el procés contenciós en si, ajudarà al recurs que l’exili de Brussel·les presentarà davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en demanda de la immunitat retirada per part del Parlament Europeu i ratificada pel TGUE que tenen com a eurodiputats el president Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín.
Tres advocats de l’Estat
A més, de Alfonso Brezmes, cap de la delegació davant el TEDH, també sol·licita al Tribunal Suprem que habiliti dos lletrats més de l’Estat per participar en la causa i en el judici. En concret, Heide- Elena Nicolás Martínez i Luis Enrique Vacas. Tots tres seran els encarregats de dirigir l’estratègia de defensa i de presentar els escrits contra els recursos dels presos polítics que van ser candidats electorals i, fins i tot, candidats a la presidència de la Generalitat, i no van poder presentar les seves candidatures perquè la instrucció de la causa del Procés i pel Primer d’Octubre els va mantenir en presó provisional.
Junqueras va argüir en la seva demanda l’impediment d’assistir a la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya el desembre del 2017, després de les eleccions del 21 de desembre de 2017, convocades en aplicació de l’article 155. La base de la demanda va ser la vulneració de la llibertat d’expressió i el dret a unes eleccions lliures. També denunciava l’abús de poder de l’estat per no haver-lo deixat assistir a la constitució del Parlament. Tres drets també al·legats per Turull i Sànchez que no van poder consumar els seus drets polítics al Parlament com a candidats a la presidència de la Generalitat de Catalunya.
De fet, tots tres van al·legar diverses violacions del Conveni Europeu de Drets Humans. En aquest context, el TEDH ha agrupat la resolució judicial de les tres demandes tot i tenir números de procediment diferent. En detall, 46481/20, pel president d’ERC, Oriol Junqueras; 27250/20 per al secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, i 26608/20 de Jordi Sànchez. Amb la comunicació d’aquest tràmit, el TEDH comença el procediment de contradicció entre els recurrents i l’Estat demandat.
Més informació ben aviat
9
