Una volta més al caragol contra la normalització del català a l’escola catalana. La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem ha decidit en una sentència, de 15 pàgines i a la que ha tingut accés El Món, que “no és ajustat a dret excloure l’ús del castellà en la retolació als centres docents sostinguts amb fons públics”.
D’aquesta manera, i a petició d’un recurs de l’organització Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB), amb el suport del ministeri fiscal, els magistrats anul·len l’apartat d’un document relatiu a l’organització i la gestió dels centres docents per al curs 2022-2023, aprovat el juliol de 2022 pel departament d’Educació que indicava que “la retolació dels espais del centre és en llengua catalana; en occità, a l’Aran, i en llenguatge de signes si s’escau, que són les llengües de referència al sistema educatiu”.
Un ‘descuit’ del TSJC
La resolució del Suprem estima el recurs de l’AEB contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que tot i donar-los la raó en altres punts del document de la Generalitat, entenia que no es podia aplicar la prohibició d’exclusió del castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament perquè els rètols no formen part del procés educatiu.
Ara els togats convenen que “l’ensenyament no es pot circumscriure al que es transmet a les aules, ni als llibres de text i altres materials docents, i que l’espai físic en què es desenvolupa l’activitat educativa no es pot qualificar d’una cosa completament separada i aliena a aquesta activitat”. En aquest sentit, remarquen que els rètols formen part del “paisatge i escenari” del procés educatiu.
“No és irrellevant”
El raonament dels magistrats és que “no és el mateix, a l’efecte de la visió de les coses que es transmet als alumnes, un espai físic on els senyals i cartells són només en una en les dues llengües de la comunitat autònoma corresponent”. “En definitiva, la llengua utilitzada en la retolació dels centres docents no és irrellevant per a l’ensenyament”, sentencia la sala. De fet, conclouen que l’exclusió de l’ús del castellà en la retolació als centres docents sostinguts amb fons públics incideix “negativament sobre la llengua vehicular de l’ensenyament o, si es prefereix, en restringeix la potencialitat normal”.
Per altra banda, la resolució subratlla que “el castellà és llengua oficial a tot Espanya, cosa que significa -entre altres coses- que és una llengua que no pot ser exclosa en les comunicacions entre els poders públics i els ciutadans“. “Doncs bé”, continuen els magistrats, “els cartells i senyals que permeten orientar-se en edificis de l’Administració -com són, sens dubte, les escoles i els instituts de titularitat pública- constitueixen una manera de comunicar-se amb els particulars que els visiten”. En resum, opinen que excloure l’ús del castellà en els cartells i rètols no respecta l’article 3 ni l’article 14 de la Constitució, és a dir, els que determinen el règim lingüístic de l’Estat i el principi d’igualtat.
