Només falta que escriguin “elis-elis”. El tribunal que va jutjar els líders del Procés ha desestimat tots els recursos de súplica que van interposar Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva als que s’hi van afegir Jordi Turull, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, contra la destrucció del material intervingut durant la jornada del referèndum del Primer d’Octubre, que els Mossos d’Esquadra van demanar. Una destrucció, però, controlada, perquè els magistrats n’indultaven una o dues mostres de cadascun dels efectes intervinguts. El tribunal, en una resolució de cinc pàgines a la qual ha tingut accés El Món, qualifica “d’obvi” que es determini “la improcedència del lliurament dels objectes intervinguts en aquesta causa a Puigdemont, que, com assenyala l’Advocacia de l’Estat, no ostenta títol de domini, legitimació patrimonial ni competència pública per conservar-los”.
Els togats carreguen els neulers amb desimbultura contra els recurrents, fins i tot, amb el ministeri fiscal. D’entrada, Puigdemont s’oposava a la destrucció i al·legava el “valor testimonial, històric i patrimonial dels efectes intervinguts”. Unes característiques que li permetien reclamar, a parerr seu, que li fossin lliurats en la seva “condició d’expresident de la Generalitat de Catalunya per rebre’ls en qualitat de dipositari”. Una condició que l’obligaria a conservar-los, custodiar-los i preservar-los perquè eren “elements indissociables del seu llegat”. Per altra banda, Junqueras i Romeva argumentaven que abans de destruir els efectes calia traslladar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), perquè encara hi ha una causa oberta, el cas contra Josep Maria Jové i Lluís Salvador.
El ministeri fiscal, i en nom seu la tinent fiscal del Tribunal Suprem, es va afegir als recursos amb l’argument que no era “necessari entrar a analitzar les connotacions polítiques, institucionals i històriques del material de què es tracta, ni el seu valor testimonial històric o patrimonial, que per altra banda no pot ser discutit”. Per tant, demanava als magistrats ajustar-se a les previsions legals que regulen la devolució dels efectes i que conduirien a la “seva devolució al seu propietari que, prima facie, sembla ser la Generalitat de Catalunya, ja que la seva conservació no comporta cap perill”.
El Suprem, a totes
Lluny d’atendre aquestes consideracions, els jutges estimen l’opinió de l’Advocacia de l’Estat i el partit polític VOX que van demanar tirar endavant amb la destrucció i considera “raonable” la demanda dels Mossos. A més de rebutjar el lliurament a Puigdemont en entendre que no hi té cap dret, la sala afegeix que “la destrucció autoritzada preserva prou la possibilitat que, en altres causes, calgués l’examen del material intervingut, perquè s’hauran de conservar les mostres corresponents a aquests efectes”. “No cal, doncs, particularment, escoltar sobre això al TSJC”, conclou.
El que crida l’atenció és la bufetada dels magistrats a la fiscalia. En concret, renya el ministeri públic per adherir-se als recursos perquè “atesa la naturalesa dels fets enjudiciats i declarats provats en aquesta causa especial i el contingut de la sentència condemnatòria dictada al seu dia, i al contrari del que sosté el Ministeri Fiscal, el que és discutible i fins i tot sorprenent és que es pugui afirmar l’existència, en el material incautat de connotacions polítiques, institucionals i històriques o en un suposat valor testimonial”. Tota una declaració d’intencions a setmanes que la sala decideixi sobre la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre l’amnistia.
(Més informació ben aviat)
