Entre bombers evitarem trepitjar-nos la mànega, però cadascú ha d’apagar el foc que li pertoca. Aquest és un principi bàsic de les estructures clàssiques per perllongar-se en el poder o en la perpetuïtat. També entre el poder judicial i el seu cosí germà, el Tribunal Constitucional, un organisme al marge del poder jurisdiccional, però que manté un debat continu amb els tribunals ordinaris a través dels recursos d’empara. I més després de la batalla soterrada que mantenen des de fa temps entre la sala penal i la contenciosa administrativa del Tribunal Suprem amb la majoria progressista que regeix al Tribunal Constitucional sobre l’aplicació i interpretació del Codi Penal. Els casos dels ERO d’Andalusia, en el qual el TC va esmenar la plana al Suprem, i de l‘amnistia en són dos exemples clars de la batalla. O bé, en els casos que assetgen el PSOE, amb el benentès que cal tenir present que si els jutges són “independents, també han de ser imparcials”.
Així ho ha fet saber el president del TC, Cándido Conde-Pumpido Tourón, aquest dijous en les tradicionals Jornades Jurídiques de Sarria, a Galícia, que enguany arriben a la 19a edició i que tenien per títol La justícia que tenim davant la justícia que necessitem. Un espai on Conde Pumpido ha aprofitat per posar els punts sobre les is als tribunals ordinaris i també per delimitar la feina del Tribunal Constitucional. Tot en un marc especialment enterbolit pel setge judicial al PSOE, acusacions de lawfare i queixes tant del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i de les associacions de jutges i fiscals. A tot això cal sumar que resten poques setmanes perquè el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciï sobre la llei d’amnistia.
De fet, aquesta sentència també planeja en els ambients judicials en el que ben segur serà un episodi d’alta tensió entre Suprem i la magistratura constitucional recordant els límits dels tribunals ordinaris amb el TC i el concepte de la “imparcialitat”. Si el TJUE es pronuncia en el mateix sentit favorable que l’advocat general del TJUE, Daniel Spielman, el TC haurà de resoldre sobre els recursos d’empara presentats per la inaplicació de l’amnistia dels ex presos polítics i condemnats així com dels encara processats en instrucció pel mateix Tribunal Suprem.
“Profundament vinculats a la justícia”
Conde-Pumpido ha pronunciat una conferència En la seva intervenció, el president de TC ha defensat la funció del tribunal com a “profundament vinculada a la justícia”. Un concepte que, segons el seu criteri, implica que “sigui fort, però no expansiu; accessible, però no una tercera o quarta instància revisora de tota controvèrsia; garant dels drets, però respectuós amb l’àmbit propi de la jurisdicció ordinària i conscient de la seva autoritat però també dels seus límits”.
Per a Conde Pumpido, el Tribunal Constitucional, “com a garant i intèrpret suprem de la Constitució i protector dels drets fonamentals, té la tasca de garantir que els tribunals ordinaris, la llei i les actuacions de les autoritats públiques es mantinguin dins del marc constitucional”. En aquest punt ha volgut incidir entre la complexa relació entre la jurisdicció ordinària i la jurisdicció constitucional. Una relació que “s’ha de basar en un principi essencial: la protecció dels drets fonamentals és una responsabilitat compartida”. “El Tribunal Constitucional intervé com a darrer recurs, només en aquells casos en què hi ha proves d’una vulneració de rellevància per al sistema constitucional”. És a dir que tot i no ser una darrera instància sí que té el poder de corregir els tribunals ordinaris quan consideren que s’han vulnerat els drets dels processats.
En aquest sentit, Conde-Pumpido remarca que el TC ha de “preservar la força normativa de la Constitució davant dos riscos oposats”. Per una banda, “el de laminar els drets mitjançant una deferència excessiva envers el legislatiu o l’Administració”; i per l’altra, “el de substituir indegudament poders legitimats democràticament”. “La jurisdicció constitucional ha de ser ferma a l’hora de garantir els drets i prudent en l’exercici de la seva autoritat, amb els límits de la seva intervenció establerts per la Constitució”, afegeix. “No és el seu paper imposar solucions, sinó respectar la llibertat d’elecció que el legislatiu pot exercir dins de l’àmbit permès per la disposició constitucional”, ha destacat en el seu discurs. Des d’una perspectiva constitucional, Conde-Pumpido ha defensat “un poder judicial que sigui independent, imparcial, accessible, ben raonat, comprensible, oportú i orientat a la protecció efectiva dels drets fonamentals”, perquè més enllà d’un servei públic és una de les condicions de l’estat de dret.
“Imparcialitat”
“Allà on no hi ha una protecció judicial efectiva, els drets desapareixen”, ha alertat Conde Pumpido. Seguint aquest fil ha recordat que “allà on la justícia s’endarrereix, no és imparcial, és incomprensible o es percep com a inaccessible, els ciutadans perden la confiança en els tribunals i perden la confiança en la força normativa de la Constitució”. Per al president del TC, “el sistema judicial ha d’estar preparat per resoldre nous conflictes sense perdre el seu fonament en principis permanents”. Per aquest motiu, insisteix que “el paper interpretatiu del Tribunal Constitucional és crucial per promoure l’aplicació evolutiva de la Constitució, fomentant l’evolució i el desenvolupament dels drets fonamentals per adaptar-los a la realitat social del moment en què s’han d’aplicar”.
També ha expressat la seva preocupació pel que fa a la confiança en el sistema judicial, “atès que la independència judicial és un requisit indispensable de l’estat de dret i ha de ser reconeixible per al públic”. “El poder judicial no només ha de ser independent, sinó també rigorosament imparcial”, ha subratllat. “La independència protegeix el jutge de l’exercici del poder; la imparcialitat protegeix el ciutadà del jutge”, argumenta. Per aconseguir la “confiança” de la ciutadania amb la justícia, però, recomana “resolucions ben fonamentades, mitjançant institucions exemplars que respectin el pluralisme intern dins dels òrgans col·legiats, mitjançant el respecte mutu entre jurisdiccions, mitjançant l’aplicació fidel de les sentències i mitjançant òrgans constitucionals que es renovin a temps i forma amb una justícia que no es percebi com a patrimoni d’especialistes, sinó com a garantia comuna de ciutadania”.
