Al Departament d’Interior se li ha ennuegat l’aplicació de la llei d’amnistia. En concret, sobre les sancions imposades pels Mossos d’Esquadra per aplicació de la Llei de Seguretat Ciutadana, la llei mordassa. En una resposta parlamentària al diputat de la CUP Xavier Pellicer sobre els imports retornats als sancionats que es podien acollir a la llei de l’oblit penal per a l’independentisme, la consellera del ram, Núria Parlon, descriu els maldecaps administratius que els ha comportat.
Segons Parlon, la Direcció General d’Administració de Seguretat (DGAS), encarregada de la tramitació de les sancions administratives de la policia, va establir un protocol per afrontar l’amnistia. Un sistema de resolució d’expedients “d’apreciació de l’amnistia així com del retorn, si escau, dels imports abonats”, en un termini màxim de dos mesos. Així, la consellera afirma que la DGAS ha tramitat en un període inferior als dos mesos el 80% del total de les peticions rebudes. En canvi, respecte del 20% restant, han estat resoltes en un període de temps lleugerament superior als dos mesos.
Problemes d’organització
Un endarreriment que, segons Parlon, obeeix “en gran manera, a qüestions d’organització internes derivades de canvis de personal i actualització de circuits”. De fet, les resumeix en el concepte de “qüestions procedimentals”. “Totes les sol·licituds d’apreciació de l’amnistia registrades han estat estudiades i valorades de forma individualitzada, amb la finalitat de determinar si complien els requisits objectius establerts a la llei i basant-se, únicament, en els criteris objectius que aquesta determina”, assegura la consellera. “En cap cas, en virtut dels principis abans esmentats i com administració pública, es realitzen valoracions de caire subjectiu”, afegeix en resposta als dubtes generats a la CUP sobre si es portava a terme algun “tipus de consideració subjectiva pel que fa al retorn de les sancions”.
Pel que fa a les xifres detallades del retorn de les sancions, de les “49 sol·licituds individualitzades d’apreciació de l’amnistia, 22 han estat estimades, de les quals 21 han comportat també la devolució de l’import de la sanció”. Tot i això, l’explicació de Parlon reconeix que el procediment per fer efectiva aquesta devolució “no està subjecte a un procediment específic” previst a la llei d’amnistia, per tant, cal seguir el procediment ordinari establert per a la devolució dels ingressos indeguts.
Un procés llarg
I d’aquí plora la criatura, segons Parlon, perquè aquest procediment comporta diverses fases com ara un “informe preceptiu de fiscalització i el càlcul dels interessos a retornar amb la quantitat inicial, entre d’altres”. “Per tant, el temps esmerçat per a fer efectiu el retorn dels imports de les sancions deriva dels mateixos terminis del procediment ordinari de devolució d’ingressos indeguts”, admet la consellera. “La DGAS aplica la llei d’amnistia tal com es troba regulada”, afegeix
En aquest sentit, departament remarca que va posar en marxa immediatament diversos mecanismes per aplicar l’amnistia amb la incorporació de personal exprés i tenint present que el sistema de gestió informatitzada de les sancions no permetia saber si les sancions s’havien pagat, si l’abonament havia estat voluntari o en via de constrenyiment. De fet, van celebrar fins i tot dues reunions amb Òmnium Cultural per veure l’evolució de l’amnistia. En tot cas, un cop la llei va ser avalada pel Tribunal Constitucional es va impulsar una campanya per orientar i informar els ciutadans que podien reclamar els imports pagats per multes i sancions.
“En definitiva, legalment i tècnica, la declaració dels fets amnistiables requereix la sol·licitud del particular sancionat”, assegura la resposta. “En qualsevol cas”, addueix Parlon, “cal dir que no hi ha hagut cap queixa de ciutadans que manifestin que se n’han assabentat tard o que no troben la informació per demanar la declaració d’amnistia de les sancions de la Llei”.
