Nova jugada en la multipantalla que és el procés judicial per les obres de Sixena. El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha decidit rebel·lar-se contra la decisió del jutjat que ha d’executar la sentència del trasllat de les obres murals al monestir dels Monegres. La institució cultural ha presentat un dur escrit al jutjat, un “incident de nul·litat” contra la denegació de la petició d’un informe dels oficials de l’Institut del Patrimoni Cultura d’Espanya, l’IPCE, sobre els murals i el risc d’arrencar-los del MNAC. Una negativa formalitzada el passat 27 d’abril.
De fet, l’IPCE és l’única institució estatal amb prou capacitat per aturar un trasllat que posa en risc les pintures. Un organisme que depèn del Ministeri de Cultura, actualment en mans del català Ernest Urtasun. De fet, el secretari general del ministeri, Jordi Martí, és membre nat del Patronat del Museu i va ser gerent de l’Ajuntament de Barcelona en el primer govern d’Ada Colau i, posteriorment, regidor.
En l’incident, de quinze pàgines i al qual ha tingut accés El Món, el Museu argumenta que el rebuig a reclamar l’informe lesiona drets fonamentals de tutela judicial efectiva. De fet, raona que la decisió és “constitucionalment inacceptable”. En concret, els serveis jurídics del Museu argumenten que la negativa a l’informe lesiona el dret a la utilització dels mitjans de prova pertinents per a la seva defensa, garantit a l’article 24.2 de la Constitució.
Drets del MNAC
En el mateix sentit, l’escrit remarca que aquesta prova pericial dels tècnics del ministeri compleix tots els requisits legals i, per tant, no hi ha argument per tombar-la. D’aquesta manera els lletrats del MNAC insisteixen que l’informe del ministeri “compleix el requisit legal d’utilitat” perquè “pot contribuir a aclarir els fets controvertits, és a dir, la manera com el MNAC ha de complir la sentència condemnatòria”. Una restitució de manera que s’asseguri “la preservació del patrimoni cultural i basant-se en la metodologia de gestió de riscos i d’acord amb les directrius del Pla Nacional de Conservació Preventiva del Ministeri de Cultura aprovat el 2015, és a dir, la integritat de les pintures”.
Per altra banda, el Museu al·lega que l’informe, com a prova pericial, respecta igualment el principi de legalitat perquè “no s’adverteix el mínim indici d’il·licitud o de prohibició en una prova pericial consistent en un informe emès per l’Institut del Patrimoni Cultural Espanyol”. De fet, critica obertament que la jutgessa desestimi la prova perquè ni tan sols s’ha realitzat “el judici de pertinència exigit constitucionalment” i es conculca el dret a la defensa. Així mateix, carrega contra el principal argument de la jutgessa per descartar l’informe i és “la suposada manca d’independència dels tècnics del ministeri”.
Per al MNAC, el rebuig de la jutgessa a la pericial “priva” al Museu “d’un parer tècnic imprescindible i insubstituïble perquè el tribunal decideixi la manera concreta de compliment de la sentència condemnatòria, és a dir, la manera com ha d’emprendre les tasques materials de desinstal·lació o desmuntatge de les pintures murals avui existents a la sala 16 del MNAC, el seu trasllat ulterior al monestir i la seva reinstal·lació”. Per altra banda, el Museu al·lega una “deixadesa de les funcions constitucionals que corresponen al Tribunal” per dur a terme actuacions per tal de protegir el “béns integrants del patrimoni cultural espanyol”.
