Finalment, la sala penal del Tribunal Suprem, i no per unanimitat, ha condemnat el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació. Una pena molt inferior a la que demanaven les acusacions, però que condemna García Ortiz a dos anys d’inhabilitació per exercir de fiscal general, 7.200 euros de multa i 10.000 més de responsabilitat civil. Una resolució inèdita que, de nou, deixa l’equilibri entre els diferents poders de l’Estat en mans de la judicatura. I més en un cas que afectava directament Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid i líder espiritual de la dreta extrema espanyola.
De fet, la condemna arriba perquè la majoria dels magistrats del Suprem han convingut que García Ortiz va filtrar a la premsa un mail on l’advocat d’Alberto González Amador, parella d’Ayuso, demanava un acord al ministeri públic per reduir una condemna per dos delictes de frau fiscal. El que en l’argot judicial s’anomena “pacte de conformitat”. Una estratègia habitual dels lletrats, com és el cas, perquè el seu client s’estalviï una pena de presó.
La decisió remou l’agenda política i excita encara més les tenses relacions entre la Moncloa, el PSOE i el poder judicial. El màxim representant d’un poder constitucional ha estat condemnat i apartat de les seves tasques, tot i que la sentència no serà efectiva fins que no es notifiqui formalment. Una sentència que encara està per escriure, però que ja té tots els efectes polítics i obre un panorama inèdit a la biosfera política i social espanyola. I que arriba en ple setge judicial per corrupció al PSOE i amb un intent de reforma del poder judicial impulsat per la mà dreta de Pedro Sánchez, el ministre de Justícia, Félix Bolaños. Una proposta que no ha fet gens de gràcia a la majoria de togats.
Una sentència encara per escriure
La sala, només una setmana després d’acabar el judici, ja ha decidit que García Ortiz va ser el responsable penal de la filtració i, per tant, el declara culpable d’un delicte de revelació de secrets. Tot i això, la decisió ha obert una escletxa previsible entre els togats, fins al punt que la ponent designada, la magistrada Susana Polo, ha emès un vot particular demanant l’absolució del fiscal i ha hagut de cedir el redactat al mateix president de la sala penal i magistrat més veterà, Andrés Martínez Arrieta. Així, la condemna compta amb el suport de quatre magistrats a més d’Arrieta: Manuel Marchena, José Ramón Berdugo, Antonio del Moral i Carmen Lamela; tant Polo, com Ana Ferrer, totes dues del sector progressista, no veuen cap delicte i d’aquí neix el vot particular.
Com que la sentència encara està per escriure, només s’ha notificat el veredicte. Un detall que expressa clarament com la magistratura ha anat per feina, prenent una decisió transcendent només una setmana després d’acabar un judici que va comportar la desfilada de més de quaranta testimonis. Sense el text amb els arguments de la resolució contra un dels poders més importants de l’Estat, amb autonomia pròpia dins la Constitució, encara no es pot certificar com el tribunal ha arribat a la conclusió que García Ortiz filtrés a la Cadena Ser el mail de la proposta de pacte i la nota de premsa posterior. En tot cas, la decisió cau com una bomba de fragmentació en l’estructura de poders de l’Estat. I, sobretot, és una explosió en la línia de flotació del govern espanyol, qui va nomenar García Ortiz, defensat per la Moncloa de totes les acusacions. A més, aquesta condemna enforteix una figura transcendental en l’estructura de la dreta espanyola com és Ayuso.
Recursos del fiscal
El marge de maniobra del fiscal general és més aviat escàs. El fet que sigui aforat al Tribunal Suprem li redueix les instàncies a les quals pot acudir per intentar revocar la sentència. En primer terme, el fiscal general ha de presentar un incident de nul·litat davant el mateix Tribunal Suprem, una mena de recurs d’apel·lació, però en la mateixa instància judicial, que no acostuma a fer canviar de criteri la sala sentenciadora.
Ara bé, tot i les magres possibilitats que té aquest recurs, és un pas indispensable per arribar al Tribunal Constitucional. Així, un cop s’hagi superat l’incident de nul·litat, quedarà la via lliure per presentar un recurs d’emparament davant la magistratura constitucional, per vulneració de drets fonamentals. Un camí que podria afavorir l’encara fiscal general si es té present l’actual majoria progressista del TC. El camí, però, l’ha de decidir la defensa de García Ortiz, que dirigeix l’Advocacia de l’Estat. Val a dir que el fiscal general compta amb un suport excepcional, la petició d’absolució del mateix ministeri fiscal.
Decisions
Tant el govern de Pedro Sánchez com el PSOE han estat els avaladors de la innocència de Garcia Ortiz. Sánchez afirmava en una entrevista el passat 9 de novembre que el fiscal general era, simplement, “innocent”. La Moncloa ja ha anunciat que posarà en marxa el “procés de nomenament” del substitut de Garcia Ortiz. Una decisió complicada perquè la fiscalia es troba en un moment de màxima agitació interna. Val a dir que una de les acusacions populars era una associació de fiscals molt conservadora, l’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF).
En tot cas, el govern espanyol ha avançat que l’escollit serà una “persona del màxim prestigi professional de l’àmbit del dret”. El problema serà trobar algú que estigui disposat a assumir el càrrec enmig de la batussa interna i amb una expectativa de poc temps si es fa cas a les pressions que clamen la convocatòria d’eleccions.
No es pot oblidar que la sentència arriba la mateixa setmana que les perquisicions de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO) han assetjat més al PSOE i a la cúpula que va acompanyar Pedro Sánchez a la Moncloa, com l’exministre José Luis Ábalos i l’exnúmero tres dels socialistes i negociador amb Junts, Santos Cerdán, que ahir sortia en llibertat després de 142 dies a la presó.
Declaracions
Malgrat tot, el govern espanyol ha fet una resposta política de manual per no esverar encara més la fera. Tot i que ha estat notori que es mossega la llengua, ha assenyalat que si bé respecta la decisió del Suprem, no la comparteix. En la mateixa línia s’ha expressat el PSOE que no ha amagat el seu desacord amb la condemna titllant-la “d’autèntica vergonya”. També tots dos han lloat la figura de Garcia Ortiz “en defensa de la llei i la veritat en la seva etapa al capdavant de la Fiscalia General de l’Estat”. Però Sumar i Podemos han anat una passa més enllà. Els de Yolanda Díaz han definit la decisió de “cop judicial en tota regla” i Ione Belarra, de “colpisme judicial”. El portaveu d’ERC a Madrid, Gabriel Rufián, creu que la resolució envia el missatge “d‘Ayuso no es toca“.
A l’altre plat de la balança, les acusacions del judici no amagaven la seva alegria per la condemna. “Ningú no està per sobre la llei”, ha estat el comentari menys agressiu. Vox, que també era acusació popular, també ha titllat la sentència com una “fita de la vergonya del govern” i ha reclamat eleccions “per dignitat”. Una petició que també secunda el PP, que compara la inhabilitació del fiscal general a la del president espanyol, Pedro Sánchez.
Els jutges també hi han dit la seva. Per una banda, l’Associació Professional de la Magistratura (APM), l’Associació Judicial Francisco de Vitoria (AJFV) i el Fòrum Judicial Independent (FJI) creuen que la sentència certifica que “l’estat de dret funciona”. En canvi, Jutges per a la Democràcia (JJpD) ha lamentat el veredicte en considerar que “hi perdem tots”. A partir d’ara entra en joc una nova dimensió, on Ayuso, que ja va enterrar políticament l’exlíder del PP, Pablo Casado, ara afegeix a la llista tot un fiscal general, i, sobretot afebleix encara més el lideratge d’Alberto Núñez Feijoo.
Dos documents
La tècnica del dret processal penal només permet al tribunal establir la veritat judicial en base els fets provats sobre els indicis i les proves presentades per les parts. Per entendre la decisió, cal recordar que el cas va arrencar al Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM). Però a mesura que avançava la investigació i s’implicava el fiscal general va caure en mans del Suprem. Al canvi de jutjats també cal afegir el canvi de relat, que ha variat en sintonia amb l’avanç de la instrucció per arribar a dues opcions.
En primer terme la suposada filtració del correu per part de Garcia Ortiz a la SER, la nit del 13 de març de 2024. Un mail del 2 de febrer on es negociava la conformitat amb la parella d’Ayuso. Per altra banda, la nota de premsa emesa pel ministeri públic de les deu i vint-i-dos minuts del matí del 14 de març. Una nota de premsa dissenyada per desmentir una notícia d’El Mundo, de la nit anterior, on s’afirmava que era la fiscalia qui volia pactar. La nota de premsa es va treure de la documental incriminatòria, però el jutge instructor, Ángel Hurtado, la va reincorporar al sumari.
Dos fets provats
Amb aquests dos documents, la tesi acusatòria és que filtrar el mail era un mitjà que tenia com a objectiu justificar la nota de premsa explicant el reconeixement dels delictes. Però la defensa i la fiscalia -fent equip- van replicar que l’única filtració és un altre mail, en aquest cas enviat pel fiscal del cas, Julián Salto, a l’advocat de González Amador, on li mantenia l’acord de conformitat malgrat que hagués transcendit als mitjans.
+Un missatge del qual es va fer una captura i es va enviar al cap de gabinet de Díaz Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, amb permís per fer-lo servir. I així ho va fer, entre periodistes “des de les 19:00” del 13 de març. Diversos periodistes van detallar que coneixien la informació del pacte abans que Garcia Ortiz la rebés oficialment.
Una versió que va reblar la Fiscal Superior de Madrid, Almudena Lastra, en assegurar que Garcia Ortiz li havia negat la filtració. Garcia Ortiz va insistir que només volia contraatacar la campanya de “desprestigi” de l’aparell institucional de la Comunitat de Madrid, contra la fiscalia. Al final, més que sortir escaldat, ha pres mal.
