Al principi van ser 21 els encausats, i ara només en queden quatre. Així arriba dimarts a judici una macrocausa esperonada pels serveis d’informació policial, tant els del Cos Nacional de Policia com els dels Mossos d’Esquadra. Una operació policial que es va destapar amb una ràtzia de detencions a les comarques gironines, el 16 de gener de 2019, en què van ser arrestats, entre d’altres, els alcaldes de Verges (Baix Empordà) i de Celrà (Gironès), Ignasi Sabater i Dani Cornellà, tots dos de la CUP. Tot per la protesta del primer aniversari del referèndum d’independència de l’1-O del 2017, durant la qual es van tallar les vies de l’AVE a Girona i, com a acte simbòlic, es va arriar la bandera espanyola a la delegació del govern espanyol a la ciutat.
D’aquell cas, només queden quatre encausats, la Berta, l’Òscar, el Lluís i la Sandra, que dimarts i dimecres seuran al banc dels acusats del jutjat penal número 4 de Girona. Els reclamen fins a 4 anys de presó a cadascun i 78.000 euros entre multes i responsabilitat civil. L’acusació està formada pel ministeri fiscal i l’Advocacia de l’Estat, que representa Adif i Renfe. Els moviments socials i independentistes han organitzat una jornada de suport davant del jutjat el mateix dia que comença la vista oral. Hi haurà concerts i xerrades i compta amb el suport de la CUP, Arran, Òmnium, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i l’ANC.
De 21 investigats a 4 acusats
La instrucció del cas ha passat d’empaitar 21 independentistes a reduir la llista a només quatre acusats. De fet, el cas s’ha allargat en el temps i escurçat en acusats perquè respecte d’alguns dels 21 investigats –amb domicilis al Gironès, l’Empordà, la Selva, l’Alt Urgell i el Moianès– la policia no ha pogut acreditar ni tan sols que eren a la protesta. El sumari inclou fins i tot una ordre del jutge instructor al CNP perquè la policia espanyola fes un altre peritatge, per la baixa qualitat de les imatges que havia aportat i que feia impossible assegurar la participació dels investigats en el tall. Val a dir que els investigadors van treure les imatges de comparació de les xarxes socials amb molt mala qualitat.
Un dels encausats assegura, en declaracions a El Món, que el cas és una persecució genèrica del moviment independentista. En aquest sentit, recorda que els detinguts són independentistes i que tot i no poder ser identificats el dia dels fets van ser detinguts igualment. “Han fet servir sense miraments l’arxiu que té la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra”, assegura. La instrucció del cas fa palès que hi ha hagut dues investigacions que han anat en paral·lel: per una banda, la del CNP i per una altra, la dels Mossos d’Esquadra, que fins i tot van elaborar perfils de 150 pàgines sobre l’activisme polític d’algun dels encausats i van intentar colar el delicte d’ultratge a la bandera com a part de l’acusació.
“Un escarment a l’independentisme”
L’Òscar, un dels encausats, defineix l’operació policial com un “escarment a l’independentisme gironí” i als “moviments d’esquerres”. “Aquesta és la intencionalitat”, afegeix i recorda que les detencions es van fer sense cap ordre judicial. “Tots els detinguts estàvem vinculats a l’independentisme i d’aquí aquest procés”, raona. Per aquest motiu, els acusats i el seu entorn també volen aprofitar el cas per denunciar “la persecució que els Mossos fan dels moviments socials, tot i que la conselleria d’Interior negui que la policia investigui ideologies”.
Els escrits de qualificació recullen les peticions de la fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat, que volen una pena idèntica per a tots quatre. Reclamen al jutge que se’ls imposin dos anys de presó per desordres; un any més de presó i 6.750 euros de multa per danys; i un any de presó i 5.400 euros de multa per atemptat a l’autoritat i una responsabilitat civil de 13.598 euros. Les acusacions han proposat com a testimonis els vigilants de seguretat de l’AVE, set mossos que van participar en l’operatiu antiavalots, un membre del CNP i perits d’Adif i Renfe.
12 
1 