Es diuen Berta, José, Lluís i Òscar. Són quatre ciutadans que es juguen una pena de presó i el pagament de 78.000 euros entre responsabilitat civil i multes. I tot per ser sospitosos de tallar les vies de l’AVE a Girona durant les protestes pel primer aniversari del referèndum de l’1-O. Ara el jutjat 4 de Girona ha obert el judici oral per delictes de desordres publics, danys al patrimoni public, atemptat a l’autoritat i quatre delictes de lesions. Paral·lelament s’ha reactivat la campanya 21raons per obtenir suports i solidaritats amb els processats. “És una injustícia, només cal veure els informes de la policia, amb fotos de la xarxa que ni tan sols s’assemblen a nosaltres”, comenta un dels processats en conversa amb El Món.
A l’inici del procés van ser 21 els encausats, i ara només en queden quatre, dels que van ser detinguts o així ho va intentar el Cos Nacional de Policia (CNP) el 16 de gener de 2019, en una macroperació on també van ser arrestats els alcaldes de Verges i de Celrà, els cupaires Ignasi Sabater i Dani Cornellà. El cas s’ha allargat perquè respecte d’alguns dels 21 investigats –amb domicilis al Gironès, Empordà, Selva, Alt Urgell i el Moianès– la policia no ha pogut acreditar ni que hi eren, durant la protesta. De fet, el jutge instructor va obligar el CNP a fer un altre peritatge per la baixa qualitat de les imatges que feia impossible assegurar la participació dels investigats en el tall.
En tot cas, la interlocutòria recull les peticions de la fiscalia i de l’advocacia de l’Estat –que defensa Adif–, una pena idèntica per a tots quatre. Reclamen al jutge dos anys de presó per desordres; un any de presó i 6.750 euros de multa per danys; i un any de presó i 5.400 multa per atemptat a l’autoritat i una responsabilitat civil de 13.598 euros. Les acusacions han proposat com a testimonis els vigilants de seguretat de l’AVE, set mossos que van participar en l’operatiu antiavalot, un membre del CNP i perits d’Adif i Renfe.
Des de la defensa recorden que ja hi han hagut sentències que determinen que tallar les vies en una protesta no és un delicte. En concret, el mateix jutjat va arxivar un cas similar per la mateixa protesta del 3 d’octubre del 2017. Ara bé, els activistes sospiten que hi ha hagut un canvi en la judicatura que “criminalitza les protestes, sobretot si són protagonitzades per independentistes”. La vista està prevista pel primer trimestre del 2021.
