Era de preveure i la defensa no s’ha fet esperar gaire. I més després de la incorporació a l’equip de lletrats que representen Santos Cerdán de Jacobo Teijelo, un autèntic expert en nul·litats de prova. De fet, és un dels juristes que més ha carregat contra sistemes d’interceptació de comunicacions com EgoBox que utilitzen els cossos i forces de seguretat de l’Estat i que, en més d’una ocasió, ha aconseguit la nul·litat de les actuacions que depenien d’aquest mètode.
En tot cas, l’equip de Benet Salellas i Teijelo ha registrat aquest matí al Tribunal Suprem un escrit, de set pàgines i al qual ha tingut accés El Món, on reclamen al jutge instructor, Leopoldo Puente, la “totalitat” de les gravacions que han servit per engarjolar provisionalment l’exnúmero tres del PSOE. A més, ja apunten la poca credibilitat dels enregistraments, l’escassa legalitat i, sobretot, quins interessos van impulsar Koldo García a enregistrar hores i hores de converses amb els responsables polítics o empresaris relacionats amb l’administració.
No només els àudios de l’UCO
L’escrit insisteix que la reclamació és sobre “la totalitat dels enregistraments” i “no només a aquells que han estat seleccionats prèviament per la Policia Judicial per a la confecció de l’atestat”. Un atestat que és l’argument del magistrat per empresonar Cerdán. Tot i que els mateixos advocats remarquen que es podria tractar d’arxius amb més de 2.500 hores de gravacions i adverteixen que volen una “còpia clonada directament de l’original”. A més, cal que la còpia es faci amb la presència de l’equip jurídic de Cerdán amb les “garanties pertinents d’un bolcat que garanteixi la cadena de custòdia d’una evidència digital”. Unes condicions imposades per la defensa per tal d’estudiar com cal “les dades i metadades que es trobin a la font original de prova de cadascuna de les còpies”.
Per altra banda, la defensa de Cerdán també exigeix tenir la totalitat de l’expedient que se seguia contra Koldo García, al Jutjat Central d’Instrucció número 2 de l’Audiència Nacional. En concret, les diligències prèvies 65/2023, que van servir al seu titular, el jutge Ismael Moreno per enviar una petició raonada d’investigació contra els aforats. Segons detalla l’escrit d’avui, en l’expedient enviat no hi ha les peces separades on s’haurien portat a terme la intervenció de les comunicacions que es van fer anar per demanar al Suprem, la investigació de José Luis Ábalos i Santos Cerdán. Per tant, les intervencions telefòniques que suposadament es trobaven en aquestes diligències i que van fonamentar la petició al Suprem, no es troben a la causa.
Dubtes sobre la procedència dels àudios
Els advocats raonen que el sistema penal espanyol diferencia molt clarament les proves aportades per la policia judicial que les d’un ciutadà. I més, quan són proves que afecten a drets fonamentals, com el dret al secret de les comunicacions. En aquest cas, els lletrats creuen que encara cal dubtar més dels àudios aportats per Koldo Garcia perquè recelen dels motius que l’haurien portat a fer les gravacions durant tant temps i per a què, i més tenint present la seva relació amb la Guàrdia Civil.
Així, avisen que “a efectes de poder determinar les circumstàncies concretes i els objectius que perseguia la realització dels pretesos enregistraments per part de Koldo Garcia que han estat la base per als àudios referits, atès que l’investigat s’ha acollit legítimament al seu dret fonamental a no declarar, cal obtenir aquesta informació per altres instruments processals”. En aquest sentit, subratllen la “notòria relació prèvia de col·laboració de Koldo Garcia amb el cos policial encarregat de la investigació -relació que va culminar fins i tot amb la concessió el 2018 d’una medalla al mèrit policial per part de la Guàrdia Civil-“.
D’aquí que els advocats demanin un informe, a la Direcció General de la Guàrdia Civil, de totes les col·laboracions que hauria dut a terme amb diferents unitats de l’institut armat entre el 2018 i el 2024. A més, volen saber si consta inclòs a l’inventari de fonts policials (i als registres pertinents del Sistema Integrat de Gestió Operativa, Anàlisi i Seguretat Ciutadana (SIGO), el Sistema de Registre d’Investigacions si hi ha hagut contactes entre ell i membres de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil en el mateix període. És a dir, quines col·laboracions hauria fet en aquests sis anys. Per altra banda, la defensa ja es posa la bena abans de la ferida tot advertint que si la informació està classificada com a secreta, el Consell de Ministres la desclassifiqui i l’aporti a les actuacions.
