Era el 21 de juny passat quan membres de la Unitat de Delinqüència Fiscal i Financera, la poderosa UDEF del Cos Nacional de Policia, entrava a l’Ajuntament de Sitges. Una entrada i escorcoll dirigida pel jutjat d’instrucció número 8 de Vilanova i la Geltrú, que investigava l’actuació del consistori amb la Taula del Tercer Sector Sitges-Garraf, una entitat social i una cooperativa. Feia només quatre dies que s’havia investit l’alcaldessa, la republicana Aurora Carbonell, que ja sortia detinguda. Va ser posada en llibertat la mateixa tarda, va quedar com imputada, igual que la resta d’arrestats, com ara el regidor d’ERC Jaume Monasterio, així com el secretari del consistori, l’exregidor de Platges Guillem Escolà, una tècnica de platges i el cap de l’Àrea de Territori en anteriors mandats.
Ha passat encara no mig any i la llista d’imputats ja supera la quinzena, amb bona part de regidors de govern i de l’staff jurídic i tècnic del consistori, com el secretari o el gerent. La jutgessa que instrueix aquesta investigació, de moment les diligències prèvies 33/2022, ja ha emès citacions per als dies 6,7,8 i 9 de febrer de l’any vinent. Durant els darrers mesos, la policia ha continuat la investigació, que va començar fa un any i mig, amb l’anàlisi de la documentació confiscada així com la recollida d’informació de diversos testimonis. El cinc d’octubre, però, la policia va practicar tres detencions més. En concret, el quart tinent d’alcalde i regidor de Platges i Salut de l’Ajuntament de Sitges, Ignasi Rubí, l’anterior regidor de platges i promoció Econòmica, Guillem Escolà, i l’exalcalde Miquel Forns (CiU). L’Ajuntament aquesta setmana va confirmar el cessament de Rubí, tot i que sempre ha al·legat que se l’investiga com a regidor a l’oposició del passat mandat, però fonts policials apunten que la investigació se centra en la seva activitat de secretari de la Taula del Tercer Sector de Sitges-Garraf. Rubí és regidor de Fets per Sitges. Aquesta Taula estava presidida per Carles Nicolàs, també detingut en la primera operació.
La investigació se centra en el període 2017-202, amb vuit regidors i treballadors de l’Ajuntament implicats, a més de quatre treballadors de les empreses o entitats que prestaven els serveis, pels suposats delictes de prevaricació, malversació i falsedat documental en l’adjudicació de subvencions i contractes menors en els dos mandats anteriors. Un primer mandat en mans de Miquel Forns (CiU) –en què Carbonell, actual alcaldessa, era tinent d’alcalde– i un altre, de Carbonell.
El cas ha embolicat encara més la delicada situació política del municipi. Aquest dimecres, el ple va rebutjar, arran d’un recurs dels treballadors, que el consistori sigui acusació particular en el cas, decisió que s’havia aprovat el 19 de juliol. Una altra de les decisions polèmiques ha estat modificar els pressupostos en 150.000 euros per afrontar la despesa del cas judicial. L’Ajuntament sempre ha defensat que les irregularitats es van detectar internament i s’estaven aclarint.
Un any d’investigacions
El cas va arribar al jutjat després de gairebé un any de perquisicions de la policia. Els investigadors van detectar presumptes irregularitats en els ajuts municipals, convenis i contractes menors que va rebre l’entitat Taula del Tercer Sector de Sitges-Garraf. Aquesta entitat, que el consistori qualificava “d’interès social”, es dedicava a oferir serveis als col·lectius vulnerables, campanyes de recollida d’aliments o la gestió dels menjadors socials. Aquesta taula es va fundar fa deu anys i ha estat una de les crosses de la política social de l’Ajuntament. De fet, havia signat un conveni pel qual rebia 45.000 euros l’any per aquestes tasques, a més dels contractes menors que rebia.
Els analistes de la policia, arran dels indicis i la prova recollida, creuen que l’entitat hauria cobrat dues vegades pel mateix servei. Els agents de la UDEF calculen que hauria cobrat, a més, 75.000 euros anuals, en contractes menors –no estan sotmesos a una fiscalització o procés tan costós administrativament– per a treballs municipals. Diners que s’havien de destinar a la neteja de platges o manteniment d’equipaments públics municipals, amb grups de gent vulnerable o convictes en rehabilitació. Quantitats no del tot justificades, adjudicacions no reglamentàries, la implicació de regidors amb l’entitat, o cobraments i pagaments per serveis que s’haurien realitzat diverses vegades formen el gruix de la instrucció. En total, el volum amb què treballa la policia s’acostaria als 600.000 euros.
L’Ajuntament, finalment, no es persona
L’activitat investigadora ha avançat durant aquests mesos i ha marcat també l’activitat de la política local. De fet, vuit dies després de l’escorcoll de la policia, Junts per Sitges i PSC-El Margalló van reclamar la celebració d’un ple extraordinari. L’objectiu era demanar que el consistori es personés com acusació particular en el cas. El deu de juliol, però, Molins Defensa Penal lliura un informe encomanat per l’Ajuntament amb què desaconsella que es personi com acusació. Un document que l’oposició posa en dubte perquè els autors formen part de la defensa d’alguns dels investigats. Finalment, el 19 de juliol s’acorda per ple personar-se. L’informe, al qual ha tingut accés El Món, concloïa que la personació “col·lidia amb el dret a la presumpció d’innocència dels investigats”.
Però, la decisió no va ser definitiva, ans al contrari. El 18 d’agost els treballadors van presentar un recurs de reposició. Un nou informe intern considerava que personar-se implicava una reacció “indiscriminada, desproporcionada i abusiva”. De tota manera, deixava la porta oberta a personar-se quan les diligències hagin avançat. Retirar-se de l’acusació particular es va aprovar amb una carambola aritmètica. De fet, es va registrar un empat de vots. Els partits del govern (ERC, SGI i ECP) i Guanyem van apostar per retirar-se, amb els vots contraris de Junts, PSC-EM i PP i l’abstenció de Vox. L’empat es va desfer gràcies al vot de qualitat del primer tinent d’alcaldia. Ni l’alcaldessa, ni Rubí, ni Monasterio, tots investigats, van poder votar. Tampoc la cap de l’oposició, la juntaire Mònica Gallardo, que és testimoni en les diligències. La investigació continua, però la batalla política també. Des de l’oposició ja comencen a demanar la dimissió de l’alcaldessa. El cas es complica, i no només judicialment.
