Pas final en el famós cas 3%, sobre presumpte finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Finalment, i segons ha pogut saber El Món, el titular del jutjat central d’Instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz, ha emès una interlocutòria en què assenyala el 27 de juliol com a termini per presentar els escrits de defensa. Una resolució esperada, sobretot per la Fiscalia Anticorrupció, després de les desenes de recursos i incidències presentades per gran part dels 30 processats en el cas, als que en gran part se’ls demana penes de fins a 21 anys de presó. Una resolució que és el darrer pas abans de la celebració del macrojudici oral.
Després d’una dècada d’investigació, el magistrat no va obrir la fase de judici oral fins al 8 de novembre passat, perquè la fiscalia no havia presentat els seus escrits d’acusació i de conformitat per alguns dels investigats fins al 2 de novembre, la mateixa data pràcticament que les acusacions particulars de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Ara falta que es presentin els escrits de defensa perquè el jutge pugui enviar la causa al repartiment de la sala per establir data per la vista oral d’un cas que es va iniciar, com una seqüela del cas Palau, l’any 2012, fa més de deu anys. De fet, el cas 3%, a més d’aquesta causa que s’encara cap a judici i que és la principal, té tres peces separades. Una, la batejada com la peça Infraestructures, en què el jutge va obrir judici oral el passat 11 de gener; la peça separada de blanqueig i donacions, arxivada el passat 8 de juny. I la peça separada de la UTE Egara, encara en una fase del tot inicial d’instrucció.
PDeCAT i CDC, i els seus gerents
La instrucció dirigida pel fiscal José Grinda considera que CDC, el PDeCAT i els exdirigents d’aquestes formacions, com ara Germà Gordó, exconseller de Justícia, i els tresorers Daniel Osàcar i Andreu Viloca, van construir una estructura suposadament per finançar els dos partits de manera il·legal a través de comissions rebudes per licitacions d’obra pública. Un entramat en què hi haurien participat un total de trenta persones entre membres de les formacions, empresaris i funcionaris. La fiscalia també hi embolica un total de 16 empreses. Grinda juga amb l’avantatge que alguns dels encausats han acceptat penes per conformitat, però les defenses de la resta d’encausats mantenen la seva innocència i encaren el judici amb la voluntat de deconstruir una acusació que interpreten que ha sigut manipulada pel ministeri públic.
En concret, la fiscalia en el seu escrit considera que els fets investigats podrien constituir delictes d’organització criminal, frau a les administracions públiques, corrupció entre particulars, tràfic d’influències, suborn, prevaricació i blanqueig de capitals. Amb aquest paquet de delictes, Grinda demana penes de fins a més de 21 anys de presó per a una trentena dels acusats. Per altra banda, reclama a CDC i el seu partit hereu, PDeCAT, fins a tres milions d’euros com a multa per blanqueig de capitals. Una desena d’investigats han arribat a acords amb fiscalia a canvi de notables i substancials reduccions de pena.
La “connvivència sistemàtica”
Fonts jurídiques consultades per El Món apunten que els escrits de defensa es remetran a la prova recollida i intentaran desmuntar el relat acusatori que veuen del tot esbiaixat i elaborat en base especulacions de la fiscalia. En aquest context, cal destacar com el fiscal elabora el relat acusatori, que comença l’any 2008 i acaba l’any 2015. Així mateix, subratlla la relació del cas 3% amb el cas Palau, un argument important si es té present que el cas ja ha estat jutjat en totes les instàncies i del qual CDC va sortir-ne amb condemna.
Segons fiscalia, en “connivència amb càrrecs públics i funcionaris de diferents administracions i institucions públiques de Catalunya, i amb els diferents empresaris acusats, van posar en marxa una estructura per finançar CDC il·legalment i de forma encoberta“. Aquesta és la tesi de partida. “Es tractava”, prossegueix el fiscal, “d’una actuació sistemàtica, per una banda, de recepció de diners per part d’empresaris, i, d’altra banda, de transformació d’aquests diners en ingressos per a CDC, sense la màcula del seu origen il·lícit”.
Els números de la fiscalia
“Era un sistema superposat i complementari amb l’anomenat cas Palau”, ressalta el ministeri públic en el seu escrit d’acusació que el jutge Pedraz ja va incorporar a la interlocutòria de conclusió del sumari. Una dada clau és que, dels 30 acusats, 13 estan directament vinculats a CDC i les seves fundacions Catdem o Fòrum Barcelona, i hi ha un total de 17 empresaris que van tenir relacions amb la formació. De fet, a les empreses imputades els reclamen fins a 100 milions d’euros de multa. Entre aquestes empreses destaquen Teyco, Urbaser, Copisa i ACS. I als acusats als quals demanen penes de presó, també els afegeixen penes d’inhabilitació.
La fiscalia calcula que, des del 2008 fins al 2015, la caixa de CDC i PDeCAT va rebre un total d’1,8 milions d’euros en forma de “cànon” exigit a les empreses adjudicatàries, com un peatge per si volien entrar a la roda dels contractes públics. L’import total de les 31 adjudicacions manipulades sumaria 168 milions d’euros. En tot just un mes, el jutge Pedraz ja podrà enviar tot el sumari a la sala penal de l’Audiència Nacional perquè marqui dia i hora per a l’esperada vista oral després d’onze anys d’instrucció.
6
1
