El titular del jutjat central d’instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz, ja ha enllestit la feina d’un cas que s’arrossega des de fa una desena d’anys. Es tracta del cas 3% del presumpte finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), així com les seves peces separades. Finalment, Pedraz va acabar de rebre tots els escrits de defensa el 27 de juliol i l’11 de setembre va signar una diligència d’ordenació, a la qual ha tingut accés El Món, per la qual remetia tot el cas a la Secció Segona de la Sala Penal de l’Audiència Nacional per tal que marqui el dia de judici a l’agenda. Serà un dels macrojudicis dels darrers anys sobre presumpta corrupció política.
La resolució també remet a la mateixa secció els recursos d’apel·lació pendents, així com els diners de les fiances consignades i les proves de convicció en poder del jutge instructor. La Fiscalia Anticorrupció espera que, a tot estirar, la vista oral sigui al llarg del 2024, després d’una llarguíssima instrucció amb 30 processats en el cas, a molts dels quals els demanen penes de fins a 21 anys de presó. Val a dir, però, que part dels processats han arribat a acords de conformitat amb la Fiscalia per estalviar-se el risc de penes que impliquin l’ingrés a presó. Una decisió, però, que no evitarà la macrovista oral, atès que part dels principals investigats del cas, aquells per a qui el ministeri fiscal demana més pena, van a totes en defensa de la seva innocència.
Del cas Palau a tres peces separades
El cas 3% té l’origen en un dels casos més mediàtics de corrupció, el desfalc del Palau de la Música catalana. Per cert, un sumari que encara s’arrossega pels jutjats per calcular la responsabilitat civil derivada de l’execució, per si li pertoca al PDeCAT abonar el deute de CDC. De fet, el cas del presumpte finançament irregular de CDC neix l’any 2012, com la derivada de les investigacions sobre com es finançava el partit que va ostentar durant 23 anys la presidència de la Generalitat, pel pagament d’empreses constructores d’un percentatge a canvi de les adjudicacions. D’aquí el nom de “tres per cent (3%)”, en referència del percentatge que presumiblement es pagava.
D’aquesta investigació, en van sorgir tres peces separades més. Una, la batejada com la peça Infraestructures, en què el jutge va obrir judici oral el passat 11 de gener; la peça separada de blanqueig i donacions, arxivada el passat 8 de juny, on hi havia com investigats exconsellers i alts càrrecs de la Generalitat per haver donat diners en efectiu o ingressos al partit, però que tant fiscalia com el jutge van entendre que eren donacions al partit per tal d’eixugar el deute arran de la petició feta als militants que tenien càrrec públic. Una tercera peça separada, que es va allargant, és sobre la UTE Egara, de la concessió del servei d’ambulàncies, i tot just acaba de començar amb la fase de les declaracions dels processats.
El cas del fiscal Grinda
La instrucció ha estat comandada pel fiscal anticorrupció José Grinda. La seva tesi investigadora ha estat que tant CDC com el PDeCAT, així com exdirigents d’ambdues formacions, com ara l’exgerent del partit i exconseller de Justícia, Germà Gordó, i els tresorers Daniel Osàcar i Andreu Viloca, van dissenyar una estructura econòmica suposadament per finançar les dues formacions polítiques de manera il·legal. L’origen dels fons, segons el seu escrit d’acusació, van ser les comissions que s’haurien pactat per licitacions d’obra pública que adjudicava la Generalitat així com organismes públics on Convergència o el PDeCAT ostentava el poder.
A criteri del ministeri públic i de l’instructor, a l’entramat de finançament hi haurien participat un total de trenta persones, entre membres dels partits, funcionaris i empresaris de la contractació pública. Entre els acusats també hi ha a més 16 empreses o societats mercantils que participaven, presumptament, de la mateixa xarxa. Dels 30 acusats, 13 estan directament vinculats a CDC i les seves fundacions Catdem o Fòrum Barcelona, i hi ha un total de 17 empresaris que van tenir relacions amb la formació. De fet, a les empreses imputades els reclamen fins a 100 milions d’euros de multa. Entre aquestes empreses destaquen Teyco, Urbaser, Copisa i ACS. Segons els números de la fiscalia, CDC hauria rebut 1,8 milions d’euros a través d’aquests pagaments.
El judici s’espera que serà llarg perquè, malgrat les conformitats signades, hi ha encausats que no han arribat ni volen arribar a cap acord amb fiscalia i volen mantenir la seva innocència i desfer unes acusacions que interpreten que es basa en una manipulació de les proves recollides i per la pressió mediàtica en uns moments polítics determinats.
