Una nova resolució judicial, en aquest cas de l’Audiència de Madrid, ha constatat la diversitat de doctrines que hi ha en la magistratura sobre l’espionatge a Pegasus. En concret, es tracta d’una interlocutòria del passat 8 de maig de l’Audiència de Madrid, a la qual ha tingut accés El Món, que tomba un recurs d’apel·lació de l’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, sobre qui pot ser denunciat per l’ús d’aquest programari espia. Una resolució que es contraposa amb la que aquesta setmana ha emès l’Audiència de Barcelona, respecte a l’advocat, també víctima de Pegasus, Andreu Van den Eynde.
La interlocutòria ha generat una contundent resposta de Boye. El lletrat ha registrat un incident de nul·litat d’actuacions, tant pel fons com per la forma de la interlocutòria amb què els magistrats han desestimat la seva petició perquè NSO i les empreses relacionades amb Pegasus ( Q Ciber Technologies Ltd, Osy Technologies SARL, Niv Karmi, Shalev Hulio i Omni Lvie) siguin querellades en el procés d’investigació del jutjat d’instrucció número 29 de Madrid. Un escrit que Boye considera que mostra “l’animadversió” contra la seva persona, fins al punt que l’acusen de “militar en un partit polític”. Fins i tot, els magistrats l’arriben a qualificar “d’acusat”, quan Boye precisament és qui ha denunciat els fets i com a víctima de l’espionatge.
“Un clar posicionament polític, no una resolució fundada en dret”
En l’escrit d’incident, Boye al·lega en primer terme la “vulneració del dret a un jutge imparcial”. “No som”, al·lega, “davant una resolució fundada en dret sinó davant un clar posicionament polític”. En aquest sentit, l’escrit, al qual també ha tingut accés El Món, considera que la interlocutòria “no és imparcial, com s’acredita de les múltiples desqualificacions cap aquesta part, cap a la querella interposada i, a més, pels vergonyosos arguments esgrimits per desestimar el recurs d’apel·lació”. Fins i tot, el lletrat subratlla que l’escrit dels magistrats Pascual Fabiá, Jesús María Hernández i Marcos Porcar, és una “resposta política” que exposa “manifestacions” i no pas “raonaments”.
En aquest context, l’advocat destaca un dels punts més sorprenents de la resolució judicial. Un fonament jurídic que assegura “el querellant no sap realment si ha estat espiat (només per les notícies de premsa i de premsa digital) i no sap qui ha pogut espiar-lo en cas de ser cert (enemics polítics o amics polítics, propis clients o la competència, propis del seu partit o d’un altre partit, algun agent o potència internacional, altres governs)”. Un argument que indigna l’advocat, que acusa els togats de “faltar a la veritat, a la realitat des d’una posició políticament molt clara”. De fet, replica que els magistrats li atribueixen “gratuïtament” una militància política que mai ha tingut o exercit i que, en qualsevol cas, no afectaria gens la seva querella. “El raonament es basa en quelcom inexistent, irreal, inventat, però que reflecteix el que ha motivat la resolució i no és altra cosa que la manca d’imparcialitat de la sala”, conclou.
Acusat i víctima de la competència
Boye també contesta sense embuts al fet que els magistrats plantegin que pugui ser espiat per “la competència”. Una reflexió que mostra “el menyspreu absolut a la professió d’advocat” i que fa “sospitar del conjunt de l’advocacia” de portar a terme males pràctiques. “No es pot ser més parcial que essent ofensiu, com ho ha estat aquesta sala”, sentencia Boye en el seu escrit d’incident d’actuacions. “Tota la resolució impugnada destil·la no ja manca d’imparcialitat sinó autèntica animadversió cap al querellant el que, unit al fet que se’l pretén vincular a una militància política, només sembla reflectir un posicionament polític, no jurídic, per part d’aquesta Sala”, ressalta l’advocat que defensa l’exili.
En el mateix escrit carrega contra la confusió de la sala respecte del seu paper en aquest procediment judicial. L’advocat és denunciant, querellat o víctima, i els magistrats –sense aclarir-ne la raó– el tracten “d’acusat”. “Segurament”, continua l’escrit, “a la Sala l’ha traït el subconscient a causa de la gosadia del querellant de reclamar drets com si es tractés d’un ciutadà… però, li agradi o no a aquesta Sala, entenc que segueix sent-ho”. Així, exigeix a la sala que “no perdin el respecte” tot i que hagin deixat de banda la “imparcialitat que deuen”.
Dubtes sobre l’espionatge
En la interlocutòria, els magistrats posen en dubte que Boye fos espiat perquè només sostindria les seves acusacions a través de l’existència de notícies i la premsa. Un fet que topa amb la prova documental que té el jutge d’instrucció, on consta l’espionatge reconegut per l’exdirectora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, pel magistrat del Tribunal Suprem que l’autoritza, pel Defensor del Poble, per Citizen Lab, per la Comissió Pegasus del Parlament Europeu. Boye assenyala que, al capdavall, ha estat un “fet públic i notori que està desproveït de necessitat probatòria”.
Precisament, la querella i el recurs d’apel·lació feien constar “la irregularitat relativa al fet que tot el procés d’espionatge és materialitzat pels empleats de la pròpia empresa N.S.O. GROUP”, de la qual ni el jutge ni la sala en volen saber res. És més, recorda en el seu escrit, que “les dades obtingudes són emmagatzemades als seus servidors amb la qual cosa ni és dut a terme per funcionaris públics espanyols ni les dades extretes són mantingudes en un servidor dels cossos i forces de seguretat espanyola o de la Central Nacional d’Intel·ligència, sinó als d’una empresa privada a l’estranger, per tant, qui realitza l’encàrrec d’espionatge només rep una còpia del que s’ha obtingut però mai l’original del material espiat”.
Diferències amb els tribunals amb seu a Catalunya
L’escrit insisteix en la vulneració del principi d’imparcialitat dels magistrats de la sala arran de la resolució que impedeix admetre la querella contra l’empresa NSO, les seves comercialitzadores i els seus representants. I destaca que és una vulneració que, en canvi, no s’ha replicat en el cas que s’instrueix al jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona, que aquesta setmana donava la raó a Andreu Van den Eynde, l’advocat d’Oriol Junqueras i Raül Romeva. De fet, l’Audiència de Barcelona fins i tot respecta a Van den Eynde la seva negativa a lliurar a la policia espanyola el seu terminal mòbil per investigar l’espionatge. Com altres querellants espiats, l’advocat d’ERC considera que un cos policial estatal no és fiable per entregar-li el seu telèfon.
D’aquí que Boye remarqui aquesta diferència. “Tan palmària i grollera és la vulneració dels drets fonamentals del querellant que, en la mateixa data a la de la notificació d’aquesta resolució, l’Audiència Provincial de Barcelona, en un cas idèntic i sobre la mateixa matèria, va resoldre en sentit diametralment oposat al realitzat per aquesta Sala”, assenyala Boye. “En vista de la resolució, és evident que la tutela judicial efectiva dependrà del lloc de residència de la víctima d’aquest sistema espionatge i de qui sigui l’espiat”, afegeix. Així mateix, conclou que “els missatges que envia aquesta sala a través de la seva resolució són clars: el querellant no té drets, i si el querellant vol que es respectin els seus drets haurà d’anar a un altre lloc a reclamar-los, justícia en funció del lloc de l’empadronament i de la persona afectada”. “Sens dubte, és tot vergonyós”, conclou.
“
