A poc a poc, i després de 13 anys, el judici del cas Efial, per irregularitats en catorze ajuntaments catalans a través d’empreses públiques i la consultora que dona nom al cas va arribant al final. I, com ha demanat aquest dimecres el president del tribunal, l’afable en formes José Ricardo de Prada, les declaracions han estat al trot, perquè el magistrat ha deixat clar a les parts que “el que és breu, és dues vegades bo; i, si és molt breu, especialment bo”. Una recomanació que les defenses i les acusacions, tot i el to somrient, han entomat com una ordre clara i directa sense cap intenció de desobeir, com s’ha demostrat, perquè a dos quarts i mig de tres de la tarda s’ha acabat la pràctica de la prova de tot el judici.
En canvi, sí que hi ha hagut ball de bastons entre el tribunal i les defenses per la prova documental, a la vista que hi ha documents com els correus electrònics que utilitza la fiscalia que no estan incorporats a la causa i que només estan referenciats als atestats policials. De fet, han retret que només s’hagin exposat parts dels mails, que es trobaven als informes de la Guàrdia Civil, i dels quals les defenses neguen la seva veracitat i existència. Una discussió tensa i fins i tot agra que ha unificat totes les defenses al·legant indefensió. No poden valorar una prova que no es troba al sumari i de les quals només hi ha parts, triades per la policia judicial. Per això, han impugnat l’aportació, si és que arriba, dels correus, per ser tardana i més quan va ser denunciada en qüestions prèvies.
A més, també han alertat el tribunal que hi ha documents requerits des del primer dia del judici, en la vista preliminar, que van ser acceptats i que encara no s’han incorporat quan tot just demà s’elevaran les conclusions definitives i començaran els informes de les acusacions. La fiscalia ha demanat començar demà el tràmit de conclusions perquè té intenció de retirar alguna de les acusacions o rebaixar peticions, com ara per a Ramon Cuadrado o la reducció per a Antoni Martos, que va conformar ahir aplicant l’atenuant de confessió i de dilacions indegudes.
El “col·lapse”, la coartada
Aquest dimecres s’ha reprès la vista oral amb declaracions dels acusats que ja van començar dimarts. Per l’estrada han desfilat, entre d’altres, l’exalcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí; l’exalcalde d’Ascó, Rafael Vidal; o l’exregidor de Tortosa Ramon Cardús; l’expresident del Consell Comarcal del Baix Ebre, Ramon Cardús, i la secretària accidental de l’Ajuntament de Llinars del Vallès, Neus Puig, que van tenir relació amb les contractacions de la consultora. Tots n’han justificat la contractació pel “col·lapse” administratiu i financer que patien les administracions locals abans de l’any 2013. I tots han negat cobrar cap mena de comissió per part d’Efial i les empreses demandades a la trama.
Una de les declaracions estrella ha estat la de l’alcalde de l’Ametlla entre 2005 i 2013, Andreu Martí, a qui la fiscalia reclama un total de quinze anys de presó pels delictes de suborn, prevaricació continuada, blanqueig de capitals, malversació de fons públic i frau continuat en concurs públic, a més d’una multa de més de 7 milions d’euros. De fet, els indicis recollits en els escorcolls al seu domicili han estat munició força carregada per bastir l’acusació. En concret, una caixa amb documentació que la Guàrdia Civil va trobar al traster del seu domicili, per a la qual l’exalcalde ha trobat una explicació i, per altra banda, també ha justificat els comptes a Andorra, un traspàs a l’empresa de la seva dona, o les trucades des de les illes Seychelles que va pagar el consistori.
Empreses públiques locals, la solució
Martí, que va ser alcalde durant tres mandats -del 2003 al 2015-, ha defensat la constitució de l’Entitat Pública Empresarial Local La Cala Gestió, per desembossar la feina administrativa del consistori. Una empresa pública que cobria així la manca de personal “prou qualificat” de l’Ajuntament i era una estructura que funcionava amb més “eficiència”. La constitució de l’entitat va tenir el vistiplau, segons ha remarcat, del ple municipal, del secretari i de l’interventor del consistori. De fet, els quatre grups municipals -CiU, ERC, PP i PSC- tenien representació al consell d’administració.
Seguint el seu relat, tal com també va justificar l’exalcalde de Torredembarra, Daniel Massagué, en la seva declaració de dimarts, aquestes societats i les consultores que treballaven facilitaven la devolució de l’IVA. Una petició “insistent” del secretari i l’interventor. En aquesta línia, ha afegit que es va contractar Efial per un acord de ple i que en cap cas va ser una opció personal. El sistema utilitzat per agilitzar les tasques de l’Ajuntament era fer un “encàrrec de gestió” a La Cala, que s’encarregava de fer plecs de clàusules i els documents necessaris per als projectes municipals tant financers com administratius i tramitava les ofertes que rebia així com l’organització de la Mesa de Contractació. “Era el consell d’administració qui decidia a quina empresa que s’havia presentat s’adjudicava la feina”, ha subratllat. En síntesi, ha passat la pilota als tècnics, secretaris i interventors.
Martí ha negat haver rebut pagaments o comissions per l’adjudicació de diverses obres d’Efial, del seu responsable, Antoni Martos, de l’empresari Josep Manel Bassols, l’enginyer municipal Jaume Beltran o les constructores Oproler, Construcciones Peache, Benito Arnó o la societat Deep Blue Business. “Mai. A més no ho hauria permès”, ha arguït per contrarestar les acusacions de la fiscalia i de l’acusació particular de l’Ajuntament.
Un pis de lloguer i una caixa
Però, a Martí, la fiscalia anticorrupció li demana més pena que ningú pels ingressos que tenia, els seus comptes a Andorra i els documents compromesos que van trobar a l’escorcoll del seu domicili. En concret, una caixa amb documents d’Efial al seu traster amb una sèrie d’anotacions consistents en una relació d’adjudicacions de contractes de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, en què es fa indicació de l’import de l’adjudicació, un percentatge d’adjudicatària del contracte. La fiscalia està convençuda que és un full de les comissions que rebia.
L’exalcalde, però, ha rebatut el relat al·legant el patrimoni familiar. Per una banda, per part de mare, dues embarcacions de pesca d’arrossegament i, per part paterna, la propietat de supermercats i actius immobiliaris i gestió de capitals. Això implicava que ja tenia comptes a Andorra, amb 2,4 milions acumulats, abans de ser alcalde i pisos a lloguer que feia treballar amb Oriol Mestre, un gestor bancari que bellugava els diners a societats financeres de Panamà, per import de 497.950 euros. Precisament, un d’aquests pisos del patrimoni familiar l’havia llogat a personal d’Efial i quan es va acabar el contracte, van entrar a fer “neteja” i es van “trobar una caixa on es llegia Efial” i la van guardar al traster. La caixa la van trobar els agents de la Guàrdia Civil, però, no s’ha aclarit per què la caixa no es va lliurar als llogaters perquè Martí només ha respost a la seva defensa.
Per altra banda, sobre les trucades des de les Illes Seychelles, ha narrat que es trobava de viatge de noces -un casament que ha estat protagonista també del cas arran d’un ingrés d’un dels imputats a través d’una empresa sense activitat- i es va declarar l’incendi d’Horta de Sant Joan i havia de parlar amb el Consell Comarcal, del qual formava part. “En tornar, es va decidir que pagués l’Ajuntament les trucades tal com va acceptar la interventora”, ha concretat.
“No érem amics”
L’expresident del Consell Comarcal del Baix Ebre, Ramon Cardús, en qualitat d’administrador de la societat Deep Blue Business, també ha declarat només responent a la seva defensa. Tant la fiscalia com l’acusació particular de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar li demanen quatre anys de presó pel delicte de suborn. La tesi acusatòria és que la societat, que no tenia activitat i que només tenia despeses personals -segons Hisenda-, era instrumental per al cobrament de comissions entre 2009 i 2015 a l’entramat societari de l’exalcalde i la seva exparella -a través de la seva societat AL LOPD-. El càlcul és que en sis anys haurien ingressat 766.000 euros, 71.3000 transferits a comptes de Cardús o familiars, 124.000 per despeses domèstiques i 525.000 reintegrats en metàl·lic.
Cardús, agent comercial de constructores a través de Deep Blue Business, ha negat haver pagat cap suborn. “Mai. És molt trist comparèixer en un tema que posa en dubte la meva honorabilitat perquè jo no ho mereixo això”, ha sentenciat. Ha negat conèixer l’empresa AL LOPD i ha justificat un ingrés de 1.200 euros efectuat a Martí com a regal per la seva boda, a la qual va ser convidat. “Vaig anar al casament com les 500 persones que hi van anar, però no érem amics”, ha aclarit. En tot cas, com a agent comercial, va treballar per aconseguir contractes a empreses que van resultar adjudicatàries d’obres de La Cala Gestió, com és el cas de Construccions Peache i Benito Arnó. De fet, ha dit que s’assabentava per les “rodes de premsa” de futures obres urbanístiques interessants per als seus clients.
Per la seva banda, l’exalcalde d’Ascó Rafael Vidal ha lloat la feina “eficient” d’Efial, però ha negat haver cobrat cap suborn. Un dels punts febles de la seva declaració -li demanen 3 anys de presó per suborn- és que van nomenar Antoni Martos, que ha conformat la pena, com a gerent de l’empresa pública Ascó Serveis. L’exsecretari municipal i un regidor de l’oposició van qüestionar el poder de Martos i Efial a l’hora de licitar i adjudicar concursos per sobre de les competències que se li podien legalment delegar. Per a Vidal, el mateix govern municipal va acceptar l’informe de Martos assegurant que no existia “cap incompatibilitat” en la contractació, amb la qual el president d’Efial esdevenia també director general de l’empresa municipal. “No tenia relació amb les empreses que es presentaven a licitació d’Ascó Serveis”, ha argumentat. En la mateixa línia, Vidal ha negat haver encarregat un informe per contradir les reserves expressades pel secretari municipal sobre la relació amb Efial.
