Tretze anys després aquest matí ha començat el judici del cas Efial, sobre manipulació de contractes en 14 ajuntaments catalans en relació a la consultora que dona nom al sumari. Un inici, però, amb certa sorpresa, pels acords de conformitat entre quatre acusats amb el ministeri fiscal. Uns pactes que han fet aixecar les orelles de la resta de defenses advertint que podia prejutjar els acusats que es mantindran a la banqueta dels acusats. Una opinió que el president del Tribunal, José Ricardo de Prada, ha estat ràpid en aturar al·legant que és criteri de la sala que les “conformitats parcials no entrin an absolut en l’àmbit provatori de la resta dels acusats.
D’aquesta manera, i en paraules del magistrat, s’ha celebrat un “microjudici” amb sentència in voce. D’aquest manera l’extècnic de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, Jaume Beltrán, el tècnic de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Conrad Solé, i els empresaris Josep Manuel Bassols i Oriol Mestre han reconegut els fets i han acceptat condemnes menors de presó, inhabilitació, multes i treballs a la comunitat.
Després de dictar sentència, ha començat el ferragós tràmit de les qüestions prèvies, és a dir, la prefase del judici, sobre la validesa de les proves, possibles prescripcions, vulneracions de drets fonamentals o l’aportació de nova prova. Una fase que el José Ricardo de Prada ha portat ben fermada per evitar que els advocats entressin en el fons de les defenses tot advertint que les qüestions prèvies tenen un objectiu concret i no és una prèvia del judici. El judici és la segona peça del cas Efial, la primera va ser amb ajuntaments de la comunitat de Madrid i va acabar amb absolucions.

Els quatre acords
Els quatre acords s’han pogut celebrar després de llargues negociacions amb el fiscal anticorrupció Fernando Bermejo, i que han acabat amb el canvi de fiscal del cas que ha tingut present atenuants com confessió i les dilacions indegudes. En síntesi, Jaume Beltrán, enginyer de l’empresa Cala Gestió, impulsada per la consultora Efial per rebre adjudicacions de contractes públics de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, ha acceptat una condemna pels delictes continuats de prevaricació administrativa, frau en concurs públic i suborn de tres anys d’inhabilitació per prevaricació, vuit mesos de presó i inhabilitació pel frau continuat en concurs públic, i deu mesos de presó, una multa de quatre mesos de 20 euros diaris, i dos anys i sis mesos d’inhabilitació per suborn.
En el cas de l’empresari Josep Manel Bassols ha acceptat una condemna per suborn actiu amb una pena de nou mesos de presó, una multa de quatre mesos de deu euros diaris, i dos anys i sis mesos d’inhabilitació especial per a l’ocupació o càrrec públic. Igualment, l’empresari Oriol Mestre ha acceptat la condemna per un delicte de blanqueig de capitals amb una pena de dos mesos de presó, substituïda per una multa de quatre mesos amb una quota diària de sis euros, així com una multa de 344.775,595 euros. L’acord preveu també una responsabilitat personal subsidiària de dos mesos que se substitueix per treballs en benefici de la comunitat.
Finalment, Conrad Solé tècnic vinculat a l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, ha signat una condemna per un delicte continuat de prevaricació administrativa i un delicte continuat de frau en la contractació pública. L’acord contempla dos anys i sis mesos d’inhabilitació especial per exercir com a gerent d’una empresa pública i per al dret de sufragi passiu per la prevaricació, així com vuit mesos de presó i altres inhabilitacions pel delicte de frau.

El judici continua
Un cop el president del Tribunal ha dictat la sentència per conformitat, ha continuat el judici per a la resta d’acusats que són president d’Efial Antonio Martos, Ramon Cuadrado, Francesc Xavier Termes, l’exalcalde de Torredembarra Daniel Massagué, Xavier Xifrá, l’exalcalde de l’Ametlla de Mar Andreu Martí, Ramon Cardús, María Dolores Martínez, l’exalcalde d’Ascó Rafael Vidal, Jordi Santamaria, Antonio Carné, Roger Rocamora, María Neus Puig, Carles Puigdoménech, Daniel Martín. Les seves defenses han demanat la retirada d’indicis recollits en intervencions telefòniques i d’escorcolls de seus de les diferents empreses i processats. També per manca de taxativitat penal de les acusacions i vulneració del dret de tipicitat penal.

