La instrucció judicial contra els bombers de Girona que van participar en la manifestació per reivindicar l’1-O l’endemà del referèndum està provocant una veritable batalla entre l’advocacia de la Generalitat i fiscalia. La petició del ministeri públic de convertir la causa en un procediment pel Tribunal del Jurat ha fet saltar com una molla el lletrat del Govern contra la buidor de la mesura. El recurs interposat per l’advocacia de la Generalitat, que assumeix part de la defensa dels bombers per principi d’indemnitat que protegeix funcionaris i càrrecs públics, ha posat el crit al cel contra el procediment per la inexistència de delictes dels que s’acusa els vuit bombers. L’aliança entre fiscalia i la jutgessa instructora per convertir la causa en un procediment de jurat mostra la batalla oberta entre fiscalia i la Generalitat.
Així, i segons l’escrit amb què el Govern s’oposava a la conversió de la causa i en demanava l’arxiu, l’advocada de la Generalitat no està per brocs. El document, al qual ha tingut accés El Món, critica obertament la fiscalia per no aportar cap element o indici de l’existència dels delictes de malversació i d’abandonament del servei públic. Així conclou que el fiscal només s’ha “limitat a fer una relació de fets i de diligències practicades però no esgrimeix cap indici de criminalitat”.
Delictes inconnexos
L’evolució del cas, que ja porta gairebé cinc anys d’instrucció, ha estat un veritable paradigma de la repressió post referèndum. Primer, es va imputar tot un servei de guàrdia del parc de bombers, -fins i tot, apuntant rebel·lió- i es va donar la investigació a la unitat especialitzada en crim organitzat de la Guàrdia Civil. Escorcolls i intervenció de les telecomunicacions van apujar el to de la investigació, fins al punt que el mateix ministeri públic s’hi va oposar. Després va sorgir la sorpresa que la majoria d’imputats o bé aquell dia estaven de festa, o bé de baixa o bé ni eren a la protesta, i els van haver desimputar. La darrera etapa va ser que el ministeri fiscal va demanar processar els vuit bombers restants per “abandonament del servei públic” i per malversació per un import de 996,16 euros.
Abans que la jutgessa acordés passar la instrucció com un cas del jurat, l’advocada de la Generalitat, Pilar Camps, s’hi va oposar frontalment amb una duresa argumental sense embuts. Així, en el seu escrit, recorda que els dos delictes -malversació i abandonament del servei públic-“no tenen res a veure entre si” i, per tant, no es poden acumular en un procés per a un tribunal popular. És més, la lletrada retreu obertament al ministeri públic que ni tan sols ha fet una relació “individualitzada” de les conductes suposadament delictives, cosa que vulnera el principi de “responsabilitat pel fet propi”.
Cap indici
L’escrit emfatitza la manca de fets exposats per part del ministeri públic que siguin mínimament incriminatoris. Així, de l’article 409, d’abandonament de servei públic, assegura que “ni en la descripció dels fets que formula el fiscal, ni de les diligències practicades resulta cap indici que cap dels bombers processats hagi promogut, dirigit o organitzat l’abandonament col·lectiu i manifestament il·legal”. És més critica que el ministeri públic no aporti tampoc cap indici que apunti a què els “bombers no estaven en disposició de donar resposta a una emergència”.
En aquest sentit, l’advocada remarca que els bombers estaven dins el perímetre previst d’actuació del parc amb tot el material. A més, comptaven amb una autorització, tal com consta en el sumari del cas. Altra cosa hauria estat que els bombers haguessin participat en un acte legal, dins l’àmbit d’actuació del parc, sense els vehicles ni el material necessari per cobrir una emergència. “El servei de guàrdia estava operatiu”, sentencia amb to irat l’advocada. “No s’ha aportat a la causa cap indici o element acreditatiu de la causació d’un greu perjudici al servei públic o a la comunitat, ans al contrari, consta un certificat conforme no hi ha hagut cap afectació en la prestació del servei ni en la disposició de més recursos per part del departament”, conclou. “Tampoc consta que la conducta s’hagi materialitzat en greus perjudicis a la comunitat”, afegeix.
En conclusió, la lletrada alerta a la jutgessa que el ministeri públic, en el seu relat dels fets “ni tan sols descriu aquest element de perjudici que és indispensable per l’existència del tipus penal”. A la vista de tot plegat, la Generalitat reclama a la instructora que arxivi o sobresegui la causa, tal i com ha fet altres vegades, per la inexistència de delictes. Però la connexió de la jutgessa amb la fiscalia ha generat que finalment, continuï el tràmit pel tribunal del jurat tot i la ferma oposició de les defenses.
10 
3 