Més de quatre anys ha trigat la jutgessa a arxivar la causa contra vuit dels dotze bombers investigats per haver participat en una manifestació independentista el 2 d’octubre del 2017, l’endemà del referèndum d’autodeterminació de l’1-O. La magistrada del jutjat número 2 de Girona ha descobert, finalment, el que ja havien manifestat els vuit imputats ara exculpats en les seves declaracions: cap d’aquests vuit estava de guàrdia, dos estaven de baixa i altres ni tan sols eren a la manifestació. Tot i això, han estat acusats durant quatre anys per un delicte de malversació –la tesi era que havien malversat els diners del seu sou públic anant a una protesta en hores de feina– i un delicte d’odi contra la Guàrdia Civil. La causa, però, continua oberta per als altres quatre encartats, entre els que hi figura el cap de torn.
Els fets es van registrar el dos d’octubre del 2017 a la cèntrica plaça del Vi de Girona. Una protesta de rebuig a la violència policial durant la jornada del referèndum de l’1-O. Un grup de bombers vestits amb l’uniforme hi van participar. Immediatament, la Guàrdia Civil va denunciar un comboi de vehicles de bombers que va passar el mateix dia 2 per davant de la seva caserna. Arran de la denúncia i de les imatges de la concentració, la magistrada va citar declarar tot un torn de bombers co-acusats. En aquella manifestació hi van participar unes quatre mil persones, segons la Policia Municipal de Girona.
Els grans protagonistes de la concentració van ser els Bombers de la Generalitat que van ser aclamats pels manifestants. Però, a més, entre d’altres, a la plaça del Vi hi havia treballadors de l’Ajuntament, agents rurals i estudiants, a banda d’autoritats polítiques. Fins i tot, el bisbe de Girona, Francesc Pardo, també hi va participar. A la façana del consistori, un cartell reclamava declarar l’aleshores delegat del govern espanyol, el gironí Enric Millo, com a persona non grata a la ciutat. Els crits contra les forces d’ocupació, les apel·lacions a la vaga general i les consignes a favor de la celebració del referèndum van ser les proclames generals.
La instrucció del cas ha continuat i no ha estat fins el passat 21 d’octubre que la magistrada ha decidit treure del procediment vuit dels dotze investigats. “No ha quedat degudament justificada la perpetració del delicte que va donar lloc a la formació de la causa”, assevera la magistrada. En aquest sentit admet que “el dia dels fets cap d’ells estava de guàrdia”. A més, dos dels ara ja exclosos de la causa estaven de “baixa laboral” el mateix dia 2, i la resta d’exculpats “ni tan sols eren a la manifestació”.
El fiscal tot i que ha demanat l’arxiu per a aquests vuit bombers, continua la causa contra els quatre restants. Ara bé, amb una acusació inèdita no només de malversació sinó “d’abandonament de funcions”, un delicte poquíssimes vegades aplicat, atesa la seva dificultat provatòria. A més, el mateix ministeri públic reclama, quatre anys després d’iniciada la instrucció, el certificat a la Generalitat de Catalunya per saber que els bombers processats són funcionaris públics o si tenen un règim laboral diferent.
