Segona jornada del judici al cap de la comissaria del Cos Nacional de Policia a l’aeroport de Barajas, Carlos Salamanca i a l’empresari Francisco Menéndez. Un judici, de la peça separada 10 de la causa Tàndem, sobre suposats sumptuosos suborns, pagats amb diners de la petroliera estatal guineana, que hauria rebut el policia a canvi de deixar passar ciutadans guineans i el seu diner negre sense cap control de la frontera. Una derivada del cas Villarejo, en el que el comissari d’intel·ligència ni tan sols està com a testimoni, i, en canvi, va servir per obrir la macrocausa Tàndem contra ell. Si la vista d’ahir va ser tot un catàleg de luxes d’alcohol, fum i benzina, com una versió espanyola de la nissaga Fast and Furios; avui ha canviat el contingut, però no les formes.
La vista d’aquest matí ha estat un recital de professionals del flamenc: veus gitanes, cajón i un cuiner de restaurant fastuós que havia estat el temple de confessions de jutges, policies, polítics i empresaris. Un santuari del Madrid de l’Ibex. De fet, una testimoni, la cantaora Marta Heredia, s’ha dirigit amb posat de convicció i domini escènic al tribunal i ha etzibat: “¡Ozú, esto parece un tablao flamenco!, Tots de negre”. Una expressió que ha provocat les rialles d’advocats i fiscalia, i de la presidenta del Tribunal, Ángela Murillo, que feina ha tingut a relaxar els testimonis dedicats a la faràndula i al cant gitano.
“Mai havia estat en un lloc així”
Després de l’intens testimoni de l’inspector en cap de la unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia que va instruir el cas, ha estat el torn dels testimonis. El fiscal anticorrupció del cas Miguel Serrano i les defenses han aprofitat la candidesa dels testimonis per treure’n profit i escombrar cap a casa. De fet, aquests testimonis havien d’explicar com participaven com estrelles a les festes organitzades pel comissari Salamanca, qui els va pagar la producció d’un disc i com actuaven a les trobades privades del comissari.
El primer a seure a l’estrada, ha estat en “Tito”, un home que estava més desubicat a la sala García Gutiérrez que un pop en un garatge, però que no amagava la il·lusió per entrar en un jutjat com els que surten a la tele. “M’han dit que podia declarar per càmera -per videoconferència- però m’he estimat més venir i veure-ho”, ha justificat. El testimoni ha demanat paciència al tribunal perquè fa molt poc temps l’han operat del cor. La presidenta de la sala ha estat condescendent i els interrogadors, també.
Salamanca i Menéndez, coneguts
El testimoni ha admès que va conèixer Salamanca perquè li va arreglar “una cosa dels papers del passaport”. Arran d’això, i com que Salamanca és un apassionat del flamenc, els va demanar si podien actuar a la festa dels Àngels Custodis, els patrons de la policia pel que els va fer “algun regalet”. Després els va contractar per actuar en festes privades on també hi havia “el Paco”, en Francisco Menéndez. “Anàvem amb el ‘cajón’, amb la Marta que té una veu molt gitana, la guitarra…. i ens donaven 300 o 400 euros, segons què fèiem i així podíem menjar”, ha justificat en Tito.
Precisament, en Tito i la cantaora Marta Heredia han detallat que en Paco els va donar uns 17.000 euros per produir un disc. De fet, la Marta l’ha portat a la sala i l’ha brandat davant el tribunal. Tots han reconegut que van signar uns “papers” en rebre els diners però no han pogut detallar que s’hi deia. Tampoc n’han mostrat gaire interès. En tot cas, el disc va ser un fiasco perquè “ni Sony el va voler”. “Era de versions i aquella època, entre el 2012 i el 2015, les versions no estaven de moda”, ha justificat la Marta davant un tribunal que parava l’orella a les seves explicacions planeres i desacomplexades.
El tercer testimoni que ha reblat el clau ha estat el d’Alejandro, que regentava Casa Piluca, el restaurant on celebraven aquestes festes o on dinaven habitualment, i mai de menú, perquè només tenien carta. El seu testimoni ha servit per tal que el fiscal certifiqués que gairebé en tots els casos es pagava en efectiu o “a escote” i un pagava en targeta, cosa que el comissari mai hauria fet segons la prova documental de la fiscalia. El restaurant era el centre que es coneixia com a lloc de “capitalisme d’amiguets” de la capital de l’Estat i, l’Alejandro, amb certa resignació, ha dit que “hi ha deixat de fer-hi menjars”.
