Encara té comptes pendents. Aquest és l’argument de la Secció Segona de la Sala Penal de l’Audiència Nacional per rebutjar la petició del PDECAT de treure el partit de la causa del 3%. La petició de la formació política que va néixer de les cendres de CDC reclamava que es declarés extingida la seva responsabilitat civil i penal perquè està extingida jurídicament. De fet, el PDeCAT havia sol·licitat l’arxivament definitiu del procediment per al partit aportant la sentència ferma del Jutjat Mercantil 8 de Barcelona amb què declarava l’extinció de la persona jurídica d’aquesta formació.
Ara bé, la sala, en una breu resolució de tres pàgines, entén que amb aquesta extinció no n’hi ha prou. En aquest sentit, recorda la jurisprudència del Tribunal Suprem que recull la sentència 324/2017 en què s’estableix que tot i que una entitat ja no pugui operar en el mercat, “conserva la personalitat respecte de reclamacions pendents basades en passius sobrevinguts, que haurien d’haver format part de les operacions de liquidació”. És a dir, que encara se li poden reclamar deutes que no s’integressin en el balanç de la liquidació. “Pel que fa als efectes relacionats amb la liquidació de la societat, aquesta continua tenint personalitat i per això capacitat per ser demandada”, assegura el tribunal en la seva resolució.
El PDeCAT ha de ser part
Els magistrats opinen que “una interpretació coherent” de les sentències del Tribunal Suprem, “avala que en aquesta causa es pugui mantenir la capacitat per ser part del PDeCAT, encara que estigui extingit”. Per tant, li reconeix “la legitimitat de la seva administració concursal per continuar actuant per mitjà de la seva representació processal per tal que la societat pugui ser defensada en el judici”.
Així defensen la decisió del titular del Jutjat Central d’Instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz, que el novembre de 2022 va acordar l’obertura de judici oral tant pel PDeCAT com per CDC. De fet, també va incloure els extresorers de formació convergent Germà Gordó, Daniel Osàcar i Andreu Viloca. A tots els embolica en una hipotètica “estructura posada en marxa suposadament per finançar aquest partit de forma il·legal a través de licitacions d’obra pública”. En el cas també hi ha imputades una trenta de persones físiques i setze entitats jurídics.
