Finalment, la secció segona de l’Audiència de Madrid ha decidit no aturar el procediment de la justícia andorrana contra l’expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, i la seva cúpula d’Interior i d’Hisenda. En una resolució, els magistrats sostenen que si bé Rajoy tenia dret a presentar un recurs, ara ja no hi ha més sortida que continuar la comissió rogatòria que va remetre Andorra per donar trasllat de la querella interposada contra l’expresident per la trama andorrana de l‘Operació Catalunya.
La secció segona ha emès, doncs, una resolució de cinc pàgines a la que ha tingut accés El Món, que fa una giragonça processal per protegir el recurs tant de la defensa de Rajoy, com del seu exministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i l’exministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, com del ministeri públic. En els seus recursos es van agafar a una interpretació favorable de la llei processal espanyola per les que podien haver recorregut la petició d’auxili judicial d’Andorra. Els magistrats sentencien que podien haver recorregut, però que un cop complerta la Comissió Rogatòria ja no es pot parar el procediment.
Ja no és possible anar marxa enrere
La resolució de l’Audiència Provincial de Madrid fa un teva meva força curiós. Per una banda, dóna la raó a l’expresident espanyol en entendre que el Jutjat d’Instrucció número 32 de Madrid havia d’haver estimat el seu escrit contra la comissió rogatòria. Interpretaven que el jutjat havia d’haver dut a terme “un control previ de legalitat de conformitat amb la legislació nacional i convencional en matèria de cooperació internacional”. Un procediment que el jutjat d’instrucció entenia que no podia dur a terme pel conveni d’auxili judicial signat entre Espanya i el Principat d’Andorra.
Contra aquella decisió, Rajoy, a l’igual que Montoro i Fernández Díaz, va interposar un recurs de queixa. Una escletxa processal quan no és previst cap més recurs. Ara desestimen la queixa, però reconeixen que la jutgessa hauria d’haver estimat el seu primer recurs contra la petició andorrana perquè les prestacions d’auxili no tenen caràcter automàtic i la seva execució s’ha de posar en relació amb la normativa interna de l’Estat que la rep. Però en aquest moment, que la jutgessa d’instrucció ja ha actuat i ha contestat a Andorra, ja no pot admetre la queixa ni tirar enrere l’estat de l’expedient. És a dir, que avala l’auxili judicial al la instructora andorrana, i s’ha tramitat ja la comissió rogatòria.
Un cas llarg
El cas no només afecta a l’expresident i els exministres sinó a l’exsecretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, l’exdirector general de la Policia, Ignacio Cosidó, l’exdirector Adjunt Operatiu del Cos Nacional de Policia, Eugenio Pino i l’inspector Bonifacio Díez, alies Boni. El cas esperonat per l’Institut de Drets Humans d’Andorra investiga les suposades pressions, xantatges i amenaces que haurien rebut les autoritats andorrandes a canvi d’obtenir informació financera compromesa.
De fet, la querella apunta directament a les actuacions de la policia patriòtica en el marc de l’Operació Catalunya a Andorra. En aquest sentit, la relacionen amb el cas BPA, on la família Pujol Ferrusola hi tenia els diners que van regularitzar davant la Hisenda espanyola l’any 2014. L’entitat bancària va acabar intervinguda així com la seva filial espanyola, Banco Madrid, un cas que encara s’està jutjant i que fins i tot, els propietaris del banc han demandat a l’Estat espanyol per danys i perjudicis.
9 
