Tàctica i estratègia amb la introducció del concepte “minoria nacional” per als catalans dins de l’estat espanyol. Aquest és el plantejament del Grup d’Advocats i Advocades Independents que van presentar una querella contra el líder del PP en retirada, Pablo Casado, per les seves declaracions contra els docents catalans. Un procés judicial que va incorporar una recusació de tots els membres de la sala penal del Tribunal Suprem perquè els consideren contaminats pel fet d’haver estat proposats i escollits pels vots del PP. La recusació va ser desestimada aquesta setmana, –amb amenaça de multa i tot– però la resolució ha obert la porta a dos dels objectius de la querella: centrar la pilota en el concepte de minoria nacional i consolidar una pista d’aterratge a Europa.
Així, els advocats Josep Rosell i Lluís Gibert han presentat un interessant recurs de reforma contra la interlocutòria del Suprem que defensa la imparcialitat dels magistrats del Tribunal Suprem que tramitaran la querella contra Casado. El recurs té una doble vessant: un argument tècnic de forma i un de fons, pensat per actuar davant la justícia europea per vulneració de drets. De fet, l’estratègia dels lletrats és anar tancant el debat al voltant de la vulneració de drets i d’un criteri general de la justícia espanyola d’aplicar el Codi Penal segons si es pertany o no a la “minoria nacional catalana”.
Obligació de recusar els jutges quan no són imparcials
D’entrada, els advocats en el seu escrit de vint pàgines, al qual ha tingut accés El Món, recorden al tribunal que el dret a la imparcialitat és la “base d’una decisió justa“. Per això, argüeixen que “no només és un dret sinó una obligació plantejar una qüestió que fins i tot s’hauria d’estimar d’ofici per la mateixa sala”. En aquest marc, remarquen que la preocupació per tenir un procés just no pot ser considerat com una trava processal o com un menyspreu, sinó com una garantia processal del dret a un judici just.
“Aquesta part”, esgrimeixen en el recurs, “no pot donar consentiment al fet que el coneixement d’una querella interposada contra el president del Partit Popular i diputat al Congrés, Pablo Casado, per un delicte d’odi contra una minora nacional recaigui sobre un tribunal que ha estat nomenat per un sistema qüestionat per les institucions internacionals per la seva manca d’independència, amb episodis en què ha intervingut directament el querellat i president de sala, i comptant a més amb manifestacions i resolucions en què es menysté el dret de llengua minoritària i minoria nacional”.
Del GRECO a ‘The Economist’
Els advocats fins i tot subratllen en el seu recurs una manca de precisió del tribunal en la resolució que tomba la recusació demanada. L’escrit dels lletrats retreu que sigui la mateixa sala penal la que “s’autoatribuexi” la possibilitat de decidir sobre la recusació. De fet, els lletrats ho qualifiquen d’errada en el benentès que han deixat de banda i han exclòs la competència que en aquests termes té la sala especial que ordena l’article 61 de la Llei Orgànica del Poder Judicial.
Per sostenir aquesta posició no només aporten hàbilment un gruix de jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, sinó que també hi afegeixen l’informe GRECO que estira les orelles a la judicatura espanyola per la politització de la seva jerarquia, constatada en el sistema de tria de les togues per ocupar les altes magistratures de l’Estat. De fet, utilitzen els mateixos arguments que la prestigiosa revista The Economist va emprar en un dens reportatge sobre els tribunals espanyols. La publicació britànica al·legava com a argument l’alerta que genera la preocupació creixent per la independència judicial del país, on el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) està en funcions des de fa més de tres anys perquè ni el PSOE ni el PP ha estat capaços d’arribar a un acord per renovar-ne la cúpula.
Després del Suprem, la justícia europea
En definitiva, amb el recurs, els advocats Gibert i Rosell plantegen un doble escenari. Per una banda, obliguen al Tribunal Suprem a pronunciar-se sobre el concepte de minoria nacional catalana. Tot arran d’unes declaracions de Pablo Casado contra la immersió lingüística en català a les escoles i els docents catalans. Les circumstàncies actuals –el debat per la defensa de la immersió lingüística– han fet guanyar valor jurídic i de drets a aquest procés.
I, per altra banda, un cop s’enllesteixi definitivament la recusació, el Suprem haurà de justificar l’existència o no existència d’una minoria nacional. Sia com sia, quedarà oberta la via de la justícia europea amb un objectiu interessant: determinar si el Tribunal Suprem és just i apte per jutjar qüestions relacionades amb la minoria nacional catalana.
23
