Internacionalització, estratègia i ara un suport inesperat. Aquest és l’algoritme del Grup d’Advocats i Advocades Independents que han signat no només la querella contra el líder popular, Pablo Casado, sinó que han recusat tots els magistrats de la Sala Penal del Tribunal Suprem que ha de decidir sobre la causa. Josep Rosell i Lluís Gibert, els lletrats que han posat la cara en aquest procediment, han constatat com l’informe de The Economist avala els seus arguments.
En concret, segons el rànquing que publica la prestigiosa publicació britànica, Espanya ha deixat de ser una democràcia plena. Així publicava aquest dijous que la nota espanyola ha baixat de 8,12 a 7,94 punts, el que suposa que la publicació consideri el país com una “democràcia defectuosa”, i segueix les petjades de la majoria de països del món després que durant el 2021 s’hagi produït un descens generalitzar de la qualitat democràtica global.
The Economist sobretot al·legava com argument l’alerta que genera la preocupació creixent per la independència judicial del país, on el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) està en funcions des de fa més de tres anys perquè ni el PSOE ni el PP ha estat capaços d’arribar a un acord per renovar la seva cúpula. Però no és l’únic aspecte que preocupa als experts de la publicació, que també destaquen vells conflictes que posen en dubte l’excel·lència democràtica que ven l’estat espanyol com la corrupció, la fragmentació parlamentària o el nacionalisme a Catalunya que suposa un “repte a la governabilitat” del país.
Curiosament, la recusació formalitzada el passat 26 de gener, coincidia amb el neguit de The Economist sobre la manca d’independència judicial. El text de l’incident de recusació, al que ha tingut accés El Món, assegurava que “el nomenament dels Magistrats del Tribunal Suprem la realitza el Consell General del Poder Judicial, un òrgan que en teoriaa es renova cada cinc anys a partir de majoriess parlamentàries”. “En definitiva”, continuava l’escrit, “els vocals del CGPJ són elegits pels partits polítics i tots els magistrats de la sala dels que s’interessa la recusació han estat decidits pel CGPJ -i en alguns casos amb el seu mandat ja caducat-“.
D’aquí, els lletrats argüissin que “l’aparença de no parcialitat i els indicis per la recusació” es basaven en aquesta tria política dels magistrats. Un sistema que vicia la possibilitat d’un judici just sobre allò que afecti als drets de la minoria nacional catalana en el benentès que els magistrats són escollits per partits que estan a favor de la laminació d’aquests drets nacionals.
“Si Pablo Casado és el president del Partit Popular que fa manifestacions contra la immersió o els docents i alhora fa intercanvis de cromos pel Consell General del Poder Judicial que designa als membres del Tribunal Suprem, grinyola que aquests magistrats puguin decidir per exemple si admeten una querella contra ell per les seves declaracions contra els drets d’una minoria nacional”, comenten fonts dels advocats independents que impulsen la iniciativa.
A més, en l’escrit de recusació aporten l’informe Greco que renyava a Espanya per no procurar filtres per evitar la corrupció judicial en els nomenaments. Així, en l’escrit a l’igual que The Economist, apuntaven “l’ombra de dubte sobre la imparcialitat i objectivitat a què es refereix especialment als càrrecs superiors de la justícia espanyola”. La gràcia de la recusació és que és una estratègia amb la mirada posada a la justícia europea. D’aquí la importància que una publicació com The Economist coincideixi en els arguments de l’incident de recusació.
De fet, la mirada dels lletrats és al Tribunal de Justícia de la Unió Europea en base que cap membre de la minoria nacional catalana pot tenir un judici just, com a mínim a l’alta magistratura, pel vici que suposa el sistema de triar-ne els magistrats a través del poder polític. Un sistema de tria que segons la publicació britànica fa rebaixar el nivell de la democràcia espanyola a uns índexs inquietants.
1 
1 
