El president Quim Torra no ha assistit aquest dijous al aquest nou judici que hi havia programat pel cas de la pancarta. Segons ha avançat a primera hora del matí a través d’un comunicat on argüeix la seva decisió davant el que considera un judici basat en una “exacerbació del tipus penal de la desobediència”. I més, tenint present, que el suposat delicte -no retirar una pancarta del Palau de la Generalitat- no s’hauria perpetrat en període electoral.
El jutjat penal de Barcelona ha jutjat Torra en absència, ja que la petició de pena no és de presó i, com que la llei preveu que es pugui celebrar el judici igualment, ni les acusacions ni la defensa s’hi han oposat, informa l’ACN. La fiscalia demana 20 mesos d’inhabilitació per no retirar la pancarta a favor dels presos polítics del balcó del Palau de la Generalitat el setembre del 2019. Dos testimonis, el mossos que li va fer el requeriment i un dels seus assessors, ha declarat que altres vegades s’havien penjat pancartes i mai s’havien obligat a retirar.
Un clam de la ciutadania
Segons emfatitza en el comunicat, “la pancarta de la façana del Palau de la Generalitat volia representar el clam de milers de ciutadans en un acte de protecció i garantia de Drets Humans, com havia convidat a fer als representants institucionals el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides”.
Torra també ha emès un tuit on carrega contra aquest segon judici. “Avui em tornen a jutjar per desobediència”, insisteix. I afegeix: “No legitimaré un nou judici polític amb la meva presència”. En aquest sentit, apunta l’estratègia que seguirà: “Demano empara als tribunals internacionals”. I conclou: “L’única solució, la independència”.
“Els drets fonamentals no permeten limitacions fora de les excepcions derivades del principi de necessitat en l’ordre jurídic de qualsevol sistema democràtic”, al·lega el president. En aquest sentit, recorda que el Tribunal Constitucional ha establert “que un mateix fet no pot ser alhora un exercici d’un dret fonamental i la comissió d’un delicte”. Així, tant Torra com el seu equip de defensa jurídica consideren que en aquest procés legal no s’ha fet aquesta valoració prèvia, “tal com s’ha demanat perquè és preceptiu”.
Per altra banda, el comunicat carrega contra la “interpretació jurídica expansiva que s’ha fet per aplicar en aquest cas l’article 410 del Codi Penal (desobediència i denegació d’auxili)”. Un fet que produeix una “inseguretat jurídica resultant de l’arbitrarietat mostrada per aquesta extralimitació que buscava reprimir la llibertat d’expressió mitjançant l’exacerbació del tipus penal”.
En el mateix comunicat el president “agraeix molt les mostres de suport rebudes durant tot aquest procés de persecució judicial i avui davant la celebració de la vista oral”. Aquest procés, que seria el segon judici per una mateixa causa, es va iniciar arran de la denúncia de l’entitat espanyolista Impulso Ciudadano. Aquesta associació unionista va demanar al TSJC que obligués Torra a retirar la pancarta el setembre de 2019 quan no hi havia en marxa cap procés electoral. La sala contenciosa-administrativa va admetre la petició de mesures cautelars i el 19 de setembre va manar la retirada. El 23 de setembre el TSJC va donar 48 hores a l’expresident per complir l’ordre. Torra no va despenjar la pancarta al·legant que la decisió no era ferma i es podia recórrer. Aleshores l’expresident va argumentar que la pancarta era un exercici dels drets de llibertat d’expressió, participació política i exercici de càrrec representatiu.
