La causa del Volhov continua en marxa embarrancada en la famosa trama russa del Procés. Aquest matí ha estat el torn de la declaració del suposat espia rus que embolicava la troca amb els líders independentistes a través de Josep Lluís Alay, cap de l’oficina del president a l’exili, Carles Puigdemont. El jutjat d’instrucció 1 de Barcelona ha rebut la declaració com a investigat –és a dir, imputat– d’Alexander Dmitrenko. De fet, arran de la seva acusació de ser un espia li va ser denegada la nacionalitat espanyola, una denegació contra la qual va presentar un recurs. De moment, té un permís temporal de residència.
A preguntes del jutge, les defenses i el fiscal, Dmitrenko ha negat qualsevol implicació en el Procés perquè la seva feina era de caràcter empresarial i, per descomptat, ha negat ser cap espia. En tot cas, ha deixat ben clar que “Rússia va amb Espanya, no amb Catalunya”. L’exconsellera de Presidència, Elsa Artadi, ha confirmat l’assistència a una reunió amb virtuals representants russos a través de Víctor Tarradellas. Artadi ha deixat la Ciutat de la Justícia pel camí intern per evitar trobar-se amb els periodistes.
Un negoci encara per cobrar
La declaració de Dmitrenko ha començat amb moltes preguntes de contextualització formulades pel Jutge Joaquín Aguirre. Però de seguida, l’interrogatori s’ha dirigit cap a la seva relació amb Alay i el negoci de la venda de gas liquat entre Rússia i Xina, del que Dmitrenko n’havia d’obtenir una comissió. El suposat inversor rus ha intentat al llarg de les seves respostes desvincular-se del Procés i remarcar que ell actuava per qüestions merament empresarials. De fet, la connexió és que la Cambra de Comerç de Barcelona li va proporcionar unes targetes per fer “d’ambaixador” de la institució davant les autoritats russes quan l’actual diputat de Junts per Catalunya, Joan Canadell, n’era el president.
La sospita d’una hipotètica relació del nucli dur de Waterloo amb els negocis de Dmitrenko neix en el jutge arran d’un xat entre Dmitrenko i Alay sobre la compra venda de gas liquat entre una empresa russa i xina, per un total de 295.000 euros. Una transacció que li reportaria un 5% de comissió. “L’alegria” dels missatges entre Alay i Dmitrenko ha centrat l’interrogatori del fiscal Fernando Maldonado per intentar esbrinar si hi havia cap interès rere aquesta venda per part de l’independentisme.
“Bona notícia per Catalunya”
En primer terme, Dmitrenko ha assegurat que encara no ha cobrat la seva comissió, perquè el gas no es va servir i que manté un plet amb l’empresa subministradora. En segon lloc, ha justificat l’alegria i la felicitació dels missatges perquè era una “bona notícia per a Catalunya” i perquè “Alay com a bon amic es va alegrar del meu éxit”. Tot en el benentès que és una persona empadronada a Catalunya i paga els seus impostos aquí. De fet, la flaire de la conversa és que s’alegraven pel suposat èxit empresarial “d’un amic rus que podia oferir contactes”. En aquest sentit, Dmitrenko ha apuntat al jutge que el negoci del petroli i del gas anava dirigit més cap a Catalunya perquè és on hi ha ports logístics per hidrocarburs, a més de Bilbao. En el seu relat ha recordat que les seves empreses les opera des de Londres i que tenia dos comptes a Catalunya al Banc de Sabadell. A més, ha ironitzat sobre els 10.000 soldats russos.
Precisament, en els termes d’amistat també s’ha desenvolupat la declaració. Dmitrenko ha assegurat que era amic d’Alay i que va convidar al cap de l’oficina de Puigdemont a pronunciar dues conferències a universitats de Moscou. Dues cites que corresponen als dos viatges que va fer a la capital russa. També ha comentat les reunions que va mantenir amb el fill adoptiu d’un important polític rus molt influent. A preguntes de l’advocat d’Alay, Gonzalo Boye, Dmitrenko ha afirmat que no va treballar mai per la independència. Com exemple, ha explicat que volia fer un negoci amb empreses tecnològiques a Catalunya, però des de Rússia li van dir que “millor que no perquè podria tenir implicacions polítiques”. “Aleshores, Rússia amb qui anava amb Espanya o Catalunya?“, ha preguntat Boye. “Amb Espanya”, ha respost amb contundència Dmitrenko.
Elsa Artadi només una reunió de 20 minuts i una altra de tres
Per la seva banda, Elsa Artadi, exconsellera de Presidència, ha comparegut com a testimoni després que Víctor Tarradellas expliqués al jutge que havia participat en reunions amb els hipotètics col·laboradors russos. Artadi hauria confirmat la reunió a la Casa dels Canonges quan era secretària de Coordinació Intedepartamental de la Generalitat, càrrec que depenia directament de Presidència. Una trobada que segons el seu testimoni s’hauria allargat 3 o 4 minuts. Ara bé no ha pogut dir si va ser el 24 o 25 d’octubre. Una trobada a petició de Tarradellas a qui ha definit com una persona “dispersa”. Artadi ha reduït a anècdota la trobada perquè les persones amb qui es va reunir no tenien cap ascendència.
També ha admès una reunió anterior entre el 21 i el 24 d’octubre, a l’Hotel Colón, on es va trobar amb Tarradellas, amb un ciutadà rus i un home que enraonava català amb accent rus que parlaven de Criptomonedes. De fet, ha defensat que hi va assistir perquè li va demanar Puigdemont per la seva condició d’economista. Unes reunions que se celebraven en hotels i cafeteries per no donar formalitat institucional. La trobada va durar uns vint minuts i li van preguntar que tenia preparat el Govern per les criptomonedes i els hi va dir que “no tenien res”. Artadi ha marxat per conducte intern per evitar la topada amb la premsa i no sense una seriosa advertència del jutge Aguirre que no s’ha cregut el seu testimoni avisant-la que tenia l’obligació de dir la veritat.
3 
5 