El Ple de Sant Vicenç del Horts ha aprovat per unanimitat una proposició que demana homenatjar un veí del municipi que va ser deportat a un camp nazi. La resolució ha comptat sorprenentment amb el suport de l’extrema dreta, que s’ha inclinat per votar a favor de la iniciativa. El plenari d’aquest municipi del Baix Llobregat, liderat amb mà de ferro per PSC i Comuns, també compta amb representació d’ERC i Vox. Tots ells, inclús un dels dos regidors del partit ultra –l’altre no ha participat per motius familiars– ha decidit votar a favor de l’adhesió del de Sant Vicenç dels Horts al projecte Stolpersteine.

L’abril de 2018, el plenari ja va aprovar una proposta del PSC en relació amb la memòria històrica de Sant Vincenç dels Horts. En aquella ocasió, el que es demanava era homenatjar les persones represaliades durant la guerra civil i la dictadura franquista. Aquest dijous, el municipi ha fet un pas més després d’acordar que “s’iniciï els tràmits per tal de col·locar la llamborda corresponent al deportat i mort a Gusen, Baldiri Casas Caralt” i alhora “traslladar aquest acord al memorial Democràtic”.

Ple Sant Vicenç dels Horts
Un regidor de Vox no ha participat del Ple de Sant Vicenç dels Horts | El Món

Baldiri Casas era pagès, afiliat a la UGT, i va arribar a ser escollit membre de la Junta del Sindicat Agrícola l’any 1937. Segons s’apunta a l’Amical Mauthausen, recollit al text de la preposició votada al Ple, és probable que aquest veí fos arrestat al camp de presoners de Frontstalag, i que, partir d’aquí, el règim nazi el mogués arreu del país, passant per tres camps de concentració més. L’últim, el camp de concentració de Gusen (Àustria). Dues setmanes després de l’ingrés, “les pèssimes condicions de vida i treball als camps”, van causar-li la mort el novembre de 1941.

Què és el projecte Stolpersteine

El projecte Stolpersteine és una iniciativa de l’artista alemany Gunter Demnig. Aquest projecte pretén col·locar un llambordí fet a mà al domicili de tots els deportats als camps de concentració nazi. En aquest homenatge la idea és que es reculli les seves “dades vitals” i l’any que van ser deportats. Les primeres pedres es van instal·lar en habitatges de Berlín l’any 1996. El projecte cerca les cases on les víctimes “van ser lliures” i no es limita a homenatjar els morts. En aquest sentit, la idea és recordar la figura d’aquelles persones que també van ser exiliades en altres països o amagades o refugiades per por a la repressió nazi i feixista.



Més notícies
Notícia: El Govern va intentar fitxar Pau Juvillà per dirigir el Memorial Democràtic
Comparteix
L’exdiputat de la CUP va rebutjar l’oferta per discrepàncies amb la "línia política" de l’executiu
Notícia: Exaltació al franquisme el 20N amb la llei de memòria democràtica vigent
Comparteix
El govern espanyol demana imatges de les manifestacions que han homenatjat Franco i la dictadura i no descarta aplicar sancions

Comparteix

Icona de pantalla completa